En aquest Dia Internacional de l'Alfabetització es posa l'accent en què l'educació és un dret fonamental que genera oportunitats per garantir la inclusió social i/o laboral, un repte que l'equip per a pisos de jovent extutelada d'entre 18 i 21 anys de Lleida dona resposta impulsant diferents formacions que els apodera i teixeix vincles amb la comunitat.
L’anhel de forjar una vida millor impulsa cada any a milers de persones a deixar enrere la seva terra natal i la família per embarcar-se en una travessia cap a una ciutat i societat desconeguda, en la qual no coneixen a ningú i on arribaran amb una motxilla on carreguen els traumes del dol migratori.
Una situació que està a l’ordre del dia en els tres pisos per a jovent extutelada, d’entre 18 i 21 anys, que des de Suara Cooperativa gestionem a Lleida amb la missió de transformar la seva realitat perquè puguin construir una vida autònoma i independent en la societat d’acollida.
“L’objectiu final d’aquest jovent és que es formi perquè després pugui entrar al mercat laboral amb unes garanties de tenir feina”, argumenta Elena Rojo, una de les educadores socials de Suara Cooperativa en aquest servei.
Un repte que encara agafa més transcèndia aquest 8 de setembre, Dia Internacional de l’Alfabetització, decretat per la UNESCO per recordar que, en un món on 739 milions de persones no saben llegir ni escriure, dues terces parts d’elles dones, l’educació és un dret bàsic al qual tothom hauria de tenir accés perquè competències com l’escriptura i la lectura són essencials en tots els àmbits de la societat alhora que fomenten la igualtat d’oportunitats. Precisament, aquests és un dels principals obstacles que es troba l'equip que gestiona els pisos de Lleida: moltes de les persones joves que atenem no van estudiar a l'escola en el seu país d’origen i, això, redueix el nombre de formacions a les quals poden tenir accés.
Sens dubte, l'escolarització i el coneixement de l'escriptura i la lectura són imprescindibles, però des de Suara Cooperativa, que tenim com a missió transformar i millorar la realitat de les persones, hem pogut constatar en els nostres serveis que, en ple segle XXI, també són essencials l'apranentatge d'altres competències per assolir societats més justes i equitatives, que generin oportunitats per a tothom, especialment, per fomentar la inclusió social i laboral d'aquelles persones que viuen en una situació de més vulnerabilitat.
Una d'elles és l’alfabetització digital perquè ningú quedi aïllat d'un sistema cada cop més informatitzat. Davant un mercat laboral cada cop més competitiu i dinàmic, també és vital dotar les persones de coneixements i eines per afrontar els processos laborals. A més, en un món on la quarta part de la població tindrà un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida, és imprescindible educar les persones en la gestió emocional perquè pugui construir estratègies positives, sanes i beneficioses pel seu benestar emocional i psicològic.
Uns objectius que, amb una visió pionera, l’equip de Lleida dona resposta amb un nou model de treball que aglutina sota un mateix paraigua tres eixos transversals que s’implementen en aquests pisos per a jovent extutelat. Es tracten de la inserció laboral, la innovació i el benestar, una tríada indivisible que, també, inclou activitats en grup amb jovent de tots els habitatges. Això comporta que aquest jovent adquireixi unes noves eines que incrementen l’impacte positiu del seu procés de transformació social. "El més important d'aquí és el treball que fem en equip i que ens anem coordinant totes les persones professionals per detectar les necessitats del jovent", exposa Dúnia Moutarbi, educadora social d’un dels pisos per a jovent de Lleida.
Això es complementa amb plans individualitzats que es treballen amb cada una de les persones joves a qui es posa al centre perquè esculli procés vital i laboral que vol construir i, així, també apoderar-les a través de la presa de decisió, una forma de fer que va en consonància amb el model d’atenció de Suara Cooperativa. En aquest sentit, Moutarbi assenyala que dissenyen conjuntament amb cada persona el seu propi pla per impulsar les seves habilitats i formació perquè puguin construir un projecte vital i laboral que el dia de demà els permeti sostenir una vida fora del servei: “Al final arriben a una ciutat nova, que no coneixen gaire i el que fem és acompanyar aquests joves per tal que se'ls faci més fàcil aquest camí, així com que guanyi autonomia”.
Consolidar un projecte laboral
La finalitat del recurs és que quan una persona atesa arribi els 21 anys hagi pogut construir un projecte laboral que els permeti dur a terme una vida digna, autònoma i independent, coincideix la insertora laboral Fàtima El Ouazouz. “El que nosaltres intentem fer, sobretot, és donar molta importància a la formació prèvia dels joves perquè creiem que el jovent ha de tenir una base, que li permeti tenir una feina estable i mantenir-la”, assegura El Ouazouz.
La barrera idiomàtica i el fet que la persona jove no hagi tingut una escolarització prèvia en el seu país d’origen, precisa El Ouazouz, són els principals obstacles als quals ens enfrontem quan comencem a acompanyar-les en la materialització del seu somni. Per això, en primer lloc, relata El Ouazouz, se li cerca un curs on pugui aprendre la llengua de la societat d’acollida, que serà amb la qual es comunicarà tant en l’àmbit laboral com personal.
El següent pas, és acompanyar-la en l’elecció del pla formatiu que més li convé, segons les seves necessitats, habilitats o capacitats, entre altres. La realitat, però, segons indica El Ouazouz, la majoria acaben optant per formacions bàsiques de perruqueria, la restauració o magatzem perquè no disposen de l’educació secundària ni primària. Finalment, se li dona suport en la cerca d’una feina i se les forma en com encarar en processos de selecció de personal perquè pugui construir un projecte vital fora del pis, tot i que els primers mesos poden treballar i seguir en el recurs.
Un procés que lidera des de l’inici fins al final la persona atesa, que és qui pren les decisions en cada fase del seu recorregut, reitera en diferents ocasions El Ouazouz. En aquest context, recorda que com a educadora social es limita a acompanyar-la, aconsellar-la o donar-li suport en la cerca d’aquelles solucions que més li convinguin, però no interfereix en la seva presa de decisions.
Precisament, aquesta és l’essència del model d’acompanyament de Suara Cooperativa i del seu valor de participació. En aquest sentit, no només posem la persona atesa al centre, sinó que l’apoderem generant espais de participació des d’on decideix i lidera el seu projecte vital i laboral. “Nosaltres l'ajudem i li diem quines opcions té. Sempre intentem que pugui triar l'opció correcta”, assenyala.
Trencant bretxes amb la innovació
En un món on la innovació avança amb un ritme frenètic, des de Suara Cooperativa posem al servei de les persones la innovació, un altre dels nostres valors puntals. Això ens permet trencar diferents bretxes com succeeix en el model d’acompanyament que oferim en aquest servei, en el qual capacitem el jovent perquè pugui adquirir noves habilitats tecnològiques. Arran de la seva situació de vulnerabilitat, les persones que atenem en aquests pisos, difícilment, podrien tenir accés a les diferents tecnologies, per la qual cosa amb la formació que els oferim les posem al seu abast alhora que els hi ensenyem com utilitzar-les, i això dinamita dues bretxes: l’econòmica i la laboral.
Al detall, la innovació es posa al servei del jovent en dos projectes. El primer d’ells, es tracta de la formació pràctica de com fabricar diferents materials amb impressores 3D. Aquesta és una capacitació que els dota d’unes habilitats diferenciadores que poden obrir-los portes al món laboral. “Apoderem el jovent amb una formació que és d’aprendre fent (learning by doing), és a dir, que aprenen mentre fan projectes i, a través d’aquests, acaben adquirint uns coneixements més amplis amb sortides laborals”, indica Àlex Fernández, tècnic sociolaboral i de fabricació digital.
De moment, han creat materials com eines oftalmològiques perquè persones professionals del Senegal puguin fer revisions i detectar possibles problemes de salut visual; productes mèdics per a persones víctimes dels sismes de Veneçuela o horts verticals per potenciar una agricultura més sostenible. Uns projectes que, més enllà de contribuir a la seva formació, els dona un sentit a la seva feina. Arran de l’aposta de Suara Cooperativa de descentralitzar la innovació per trencar amb les bretxes digitals territorials, aquests materials s’han fabricat en la seu local de Lleida del Social Digital Lab, el nostre laboratori d’innovació social.
En aquest segon projecte no se’ls forma en noves capacitats tecnològiques, sinó que s’utilitza la innovació i, més en concret la realitat virtual i immersiva, per preparar-los per a situacions que es trobaran quan vagin a cercar feina com són les entrevistes de treball. Cal destacar, que aquesta eina permet recrear entorns i situacions reals, per la qual es poden traslladar fins al despatx d’una persona que està fent un procés de selecció laboral. Això els permet veure quines emocions els hi genera i com gestionar-les, assajar les respostes a possibles preguntes, preparar-se com han d’actuar o comportar-se, millorar les seves habilitats comunicatives, en resum, treballar les debilitats per sentir-se més segurs.
"És important que la tecnologia arribi al territori per reduir desigualtats i crear oportunitats locals de formació i feina", sentencia Fernández.
Benestar emocional i social, la base que sosté el projecte
Ara bé, si volem construir un projecte laboral i vital consistent, cal que se sostingui amb una base sòlida: la del benestar emocional i social. Un dels principals fonaments que cal reforçar amb aquest jovent és el de l’autoestima que s’ha vist minvada pel viatge migratori i/o per les diferents situacions de vulnerabilitat que els hagi tocat viure recentment en una etapa vital per si complicada perquè és el trànsit cap a la vida adulta, apunta Laura Cortés Teixidó, membre de l’equip de benestar.
Per això, assegura que hem de canviar com aproximem la nostra mirada cap aquest jovent. “Què veiem en ells i elles? Veiem els traumes o veiem la resiliència? Si veiem la resiliència en nosaltres la podran veure ells i elles a través nostre també”, assenyala Cortés, que afegeix: “Mira on estàs i què podem aprendre i què podem fer a partir d'aquí perquè, la teva vida, realment sigui digna i puguis tenir aquesta vida que has vingut a tenir aquí i que creies que en el teu país no podies tenir”.
Deixar volar la creació artística en obres d’art, registrar en un Kit emocional paraules que ens ajuden a identificar els nostres sentiments o construir un “Refugi” per als nostres records que ens poden servir d’ancoratge en moments difícils són algunes de les activitats amb les quals Cortés ha treballat processos d’autoconeixement, d’identificació i gestió d’emocions.
Estar lluny de casa, en una ciutat desconeguda i on no tens cap familiar o amistat, pot comportar un sentiment de soledat que, sens dubte, és un dels principals reptes de benestar social que ha d’afrontar l’equip dels pisos d’inserció de Lleida. Amb aquesta finalitat, les persones treballadores construeixen ponts entre les persones ateses, serveis socials o entitats; alhora organitzen al llarg de l’any diferents activitats culturals o d’oci per generar un vincle amb la comunitat. “Tenim joves que venen amb una motxilla de records molt durs i molt difícils i, per tant, és molt positiu que puguin endur-se records positius i saludables”, remarca Cortés.
Inserció laboral i social són indissolubles en aquest servei per a jovent extutelada, on valoren la importància que les persones ateses construeixin una xarxa relacional i que aquesta segueixi viva un cop deixin el servei. "El millor és veure que, quan marxen i ja tenen la seva vida autònoma, continuen trucant-nos o venint a veure'ns", conclou El Ouazouz, que afegeix: "Més enllà d'aconseguir un contracte de treball, el que hem creat és una xarxa humana de suport que els acompanya sempre".
