En Abdelamjid El Gourche i la Maria Amanterrou, persones professionals del servei de mediació intercultural en el centre penitenciari de Ponent gestionat per Suara Cooperativa, coincidint amb aquest 23 de setembre Dia de l’Execució Penal, ens expliquen com aquest recurs millora el present i futur de les persones privades de llibertat.
L’entorn penitenciari és un espai complex on conviuen persones amb trajectòries vitals molt diverses i, sovint, marcades per la vulnerabilitat. Dins d’aquest context, el servei de mediació intercultural de Suara Cooperativa actua com un pont fonamental per afavoreix la comunicació, prevenir conflictes i garantir un acompanyament humà i individualitzat que facilita la vida de les persones privades de llibertat tant en el centre com en la seva futura inserció social.
En el cas específic del centre penitenciari de Ponent hi ha una gran diversitat de perfils, principalment, persones amb situació de vulnerabilitat, amb una manca de vinculació familiar i territorial, dificultat d'integració, en molts casos amb problemàtiques de salut mental i/o consum de substàncies, així com persones d’orígens diversos, explica Abdelamjid El Gourche, persona professional del servei de mediació intercultural en aquest centre penitenciari, un recurs del departament de Justícia que gestiona Suara Cooperativa.
“La mediació intercultural facilita la comprensió entre persones de diferents orígens i preveu conflictes i fomenta respecta mutu i ajuda a crear un clima de convivència més positiu i segur”, assegura El Gourche.
Per la seva part, la Maria Amanterrou, també mediadora intercultural de Suara Cooperativa en aquest centre penitenciari, destaca: “Moltes vegades, el fet de sentir-se escoltats i compresos ja és transformador. A partir d'aquí, podem ajudar-los a desenvolupar habilitats de comunicació, resolució de conflictes i presa de decisions”.
I és que un dels punts claus del servei de mediació intercultural és la gestió i resolució de conflictes tant entre les persones privades de llibertat com les persones en aquesta situació i les treballadores en el centre penitenciari. En aquest context, des de Suara Cooperativa ho treballem amb la metodologia de la cultura de la pau que té com a pilars abordar els conflictes des de la provenció i la prevenció.
Per això, en aquests espais desenvolupem activitats orientades a aproximar les diferents realitats de les persones privades de llibertat amb la voluntat de trencar estigmes i generar espais de coneixement. Aquest és el cas, per exemple, del projecte “Traspassant murs”, liderat per Amanterrou. En aquesta iniciativa, jovent de realitats diverses han intercooperat per pintar conjuntament un mural en la paret del centre penitenciari. “Es fomenta l’expressió artística, la participació i la comunitat”, assegura Amanterrou. Al mural, li acompanyen diferents paraules que han escollit el jovent: "Llibertat, paciència, temps i mirar més enllà, mirar endavant."
El jovent privat de llibertat
Entre les especialitats d’Amanterrou està el treball amb la població penitenciari juvenil, que té entre 18 i 21 anys amb la possibilitat d’ampliar certs casos fins als 23. La mediadora intercultural, detalla, que es tracta de joves que no han tingut les mateixes oportunitats que altres per construir o projectar un futur, ja que no han gaudit d’un entorn propici que els porti imaginar altres alternatives que les que tenen el seu voltant.
“El que fem és, precisament, ajudar-los a recuperar aquesta capacitat de pensar en el futur i a prendre decisions més conscients”, indica Amanterrou, que hi agrega: “Es tracta d'un grup amb una gran diversitat, amb el qual, a través d'activitats d'educació intercultural i d'exercici físic, es promouen hàbits saludables i es treballa la gestió de les emocions”.
En aquest cas, afirma Amanterrou, la mediació intercultural “els ajuda a crear espais de diàleg on poden expressar necessitats, tensions i valors de manera segura. Això redueix la conflictivitat i promou una convivència més respectuosa”.
Persones en Departament Especials de Règim de Tancament
En El Gourche, per la seva part, treballa amb persones que es troben en Departaments Especials de Règim de Tancament (DERT), és a dir, en situacions d’aïllament. Aquest, subratlla, s’aplica a persones que han tingut una conducta que pot posar en risc la seguretat del centre, d’altres persones privades de llibertat o de les persones treballadores. “És una mesura excepcional i regulada que es revisa constantment per garantir que sigui proporcional i temporal”, remarca El Gourche.
Les situacions d’aïllament, assenyala, poden tenir un impacte psicològic i/o d’estrès per a les persones, per la qual cosa es “treballa per reduir els efectes negatius i afavorir la seva evolució” perquè pugui retornar en una situació de règim penitenciari en grup.
Una atenció individualitzada
Tant El Gourche com Amanterrou ressalten la importància, també, de treballar des de l’àmbit individual i proper amb les persones privades de llibertat, cosa que afavoreix tant la seva inserció al centre com a la seva futura vida fora d’aquest.
En aquest context, en El Gourche assenyala que en l’àmbit individual s’acompanya la persona en el seu procés d’adaptació al centre perquè pugui entendre les normes, els processos, així com se li dona suport en situacions personals complexes, tenint en compte la seva realitat cultural.
“A través de la mediació intercultural es treballa també el projecte que vol desenvolupar la persona quan surti del centre. Les acompanyem a reflexionar sobre què volen fer quan surtin, quins recursos tenen i quins passos poden començar a fer”, conclou Amanterrou.
