El servei itinerant de l’Alt Empordà aten des de persones atrapades a la frontera, dones supervivents de la trata o persones amb feina que no poden pagar el lloguer en poblacions turístiques; mentre que el servei de dutxes i bugaderia de Palafrugell (Baix Empordà) acompanya, principalment, famílies i joves.
La bellesa del del paisatge costaner de l’Empordà on els pins recobreixen el mar amaguen realitats d’extrema vulnerabilitat. Situacions de sensellarisme que lluny de ser homogènies, son més aviat camaleòniques i s’adapten a la realitat de cada municipi. Per això, des de fa gairebé dos anys, Suara Cooperativa disposa d’un servei itinerant de carrer a l’Alt Empordà, així com un altre de dutxa i bugaderia a Palafrugell (Baix Empordà), però com van començar a caminar?
Suara Cooperativa tenim com un dels nostres valors essencials la proximitat tant amb les persones ateses com el seu entorn. Per això, els primers passos d’aquests dos serveis es van dur a terme amb una mirada des del territori i amb el territori on la nostra organització ja té experiències prèvies perquè gestionava pisos per a persones en situació de sensellarisme, amb necessitats d’inclusió o suport puntual.
Uns recursos des dels quals, Marta Julian, directora dels serveis de sensellarisme de la zona, i Pepi Ruiz, Directora Operativa, van constatar que l’Empordà és una cruïlla de camins amb múltiples realitats del sensellarisme. Arran d’això, des de Suara Cooperativa vam obrir la mirada i vam veure la necessitat d’un buit que s’havia de cobrir en el territori: l’atenció de persones en situació de sensellarisme o en infrahabitatges allà on viuen.
Una realitat, però, que voliem abordar sumant esforços amb els ens locals per poder oferir solucions més sòlides i robustes. Per això, vam proposar al Consell Comarcal de l’Alt Empordà i als ajuntaments de Figueres i Palafrugell dur a terme un projecte d’intercooperació, que s’ha finançat gràcies a una subvenció Convo del departament de Drets Socials i Inclusió
Una col·laboració que va començar a recollir els seus fruits tres anys enrere quan es va desenvolupar la primera fase, que va consistir en una diagnosi del sensellarisme a la zona. Una de les primeres conclusions que se’n van extreure és que aquestes persones no coneixien els drets o els serveis o ajudes que tenen a disposició. “Calia un servei itinerant que fos un enllaç de proximitat entre les persones en situació de sensellarisme i l'administració", exposa Julián.
D’una manera molt similar s’expressa Marc Aguilar, persona professional que es va unir al projecte des dels seus inicis. “Ens vam adonar que aquest desconeixament es podia solucionar amb dues persones professionals que treballessin al carrer i poguessin informar-les i assessorar-les aquestes persones”.
Una realitat que ha pogut palpar ara in situ perquè en aquesta segona fase del projecte forma part de l’equip d’integradors socials que recorren els carrers de l’Alt Empordà per arribar en l’atenció del sensellarisme allà on els pobles més petits no poden per la manca de recursos. “Els portem sacs de dormir, roba d'abric a l’hivern, a l’estiu samarretes de màniga curta, els oferim suport alimentari puntual o fem d'enllaç per acompanyar-los als serveis socials o al CAP", detalla Aguilar, que afegeix que “el més important per poder donar suport a aquestes persones -assegura Aguilar- es crear un vincle amb elles per guanyar-se la seva confiança”.
Els rostres del sensellarisme
Ara bé, més enllà d’oferir-los un suport, el treball de camp, també ha permès posar cara a les diferents realitats del sensellarisme a l’Alt Empordà, que principalment són homes entre 40 i 60 anys.
Els municipis fronterers com la Jonquera o Portbou viuen travessats per una dinàmica social i territorial singular, on el límit administratiu deixa d'ésser una simple línia en un mapa per convertir-se en un embut humà, econòmic i institucional. Aquesta condició de límit no solament defineix la fisonomia d'aquestes localitats, sinó que condiciona de manera profunda la vida quotidiana dels seus carrers, transformant-les en escenaris de parada forçada i de coexistència de realitats extremadament vulnerables.
D'una banda, la frontera i la proximitat amb França és un pol que atrau, però que també atrapa. Les diferències fiscals i de preus entre estats converteixen aquests municipis en pols d'atracció per a un turisme de consum ràpid i transfronterer. Aquesta asimetria té un impacte devastador en persones atrapades en situacions d'addicció, que troben a Catalunya un accés més econòmic i directe a determinades substàncies, alcohol o serveis. Atrets per aquesta diferència de cost, molts individus acaben quedant-se ancorats en una espiral de dependència i marginalitat, desvinculats del seu entorn d'origen i sense accés efectiu a xarxes suficients de suport o d'atenció sociosanitària. Davant d’aquesta situació, la Jonquera i Portbou absorbeixen aquesta població "flotant" sense els recursos suficients (social, sanitaris o de seguretat) per poder-los atendre i acompanyar.
En canvi, a poblacions costaneres com Roses o Sant Pere Pescador, el sensellarisme està, majoritàriament, relacionat amb el turisme estacional i, una gran part, són persones que treballen, però que malviuen en un vehicle, una tenda o un infrahabitatge per la impossibilitat de pagar un sostre.
A aquest panorama, indica l’Hanae El Artab, persona professional de Suara Cooperativa en el servei itinerant s'hi sumen dones “amb històries de vida bastant complicades”, algunes de les quals han arribat al país a través de xarxes de trata, de les quals han aconseguit sortir-ne. “Han acabat al carrer per diferents motius i acaben tenint problemes de salut mental, addiccions molt fortes i es veuen ficades en un pou que els costa molt sortir”, assenyala.
A més, cada cop, hi ha un nombre creixent de persones majors de 75 anys, que amb un situació prèvia social i personal fràgil i, possiblment arran d’una malaltia, han quedat en situació d’exclusió social. Aquests, explica Aguilar, són els que van a veure més sovint, ja que normalment estan més soles i necessiten parlar amb algú i companyia.
Els problemes de salut, però, no només afecten les persones grans, sinó, també a joves com en Youssef Tahroui, qui va abandonar el 2023 el Marroc en pastera perquè té una cardiopatia i allà no podia permetre’s el seu tractament. Actualment, viu en una casa abandonada a Roses on no té ni aigua, recentment, ha regularitzat la seva situació i el pròxim octubre es podrà operar en un hospital de Girona. “Estic estudiant el català i ja tinc el nivell C”, explica en Tahroui que hi afegeix: “El gener espero poder treballar. Soc jove. Al Marroc feia de paleta, lampista o de pintor. Sé fer de tot”.
Dignificar les persones
Més enllà de cobrir necessitats bàsiques, el projecte, també, persegueix dignificar la vida de les persones. Per això, dos anys enrere es va crear el servei de dutxes i bugaderia de Palafrugell (Baix Empordà), on principalment, acompanyen famílies i joves que estan sols.
Aquest servei, segons relata Consol González la integradora social de Suara Cooperativa, és un primer lloc de contacte per després derivar-los a recursos de la Creu Roja, Càrites o centres educatius, en el cas de les famílies amb infància. “Abans, al no saber l’idioma ni on anar, no feien res”, remarca.
Actualment, atenen de manera regular unes 18 persones, però tenen derivades entorn de 70 persones des de l’ajuntament de Palafrugell alhora que assegura que el “boca a boca” fa molt i, també, acullen persones que s’assebenten que existeix el recurs. “El servei està molt arrelat. Caldrien més hores d’obertura i més rentadores per atendre més persones”, indica Gónzalez.
El mapa de l'evidència
Arran de les dades registrades tant en la fase de diagnosis com les recollides per l’equip itinerant, s’ha elaborat un mapa on es recull les ubicacions on viuen les persones en situació de sensellarisme o infrahabitatge, així com la seva situació. Per una banda, aquest facilita la feina al servei perquè, entre altres coses, els ajuda a programar les rutes; però aquest també evidencia quina és la situació real del sensellarisme a la zona, cosa que permet treballar polítiques públiques amb els ajuntaments o fer incidència política.
Una de les primers conclusions que s’han pogut extreure arran de la radiografia del mapa, argumenta Aguilar, és que les 25 hores del servei itinerant són insuficients perquè només atenen entorn del 20% de la totalitat del sensellarisme, ja que no poden cobrir tots els municipis. “El nostre objectiu és poder arribar a més gent encara i donar a conèixer més el servei d'itinerància perquè som essencials”, defensa Aguilar. Per a Julian, a més, també és important que s’ampliï el nombre de serveis com el de bugaderia i dutxes, uns recursos que, com ja s’ha apuntat, s’han consolidat a Palafrugell.
Les dades recollides en el mapa, considera Julian, també aporten valor a l’hora de sensibilitzar sobre “les polítiques salvatges d’habitatge” que són insostenibles per a la classe treballadora i les submergeix en situacions d’exclusió social. “S’ha de fer una feina molt sistemàtica de recollir evidències reals per elevar-les als tècnics i polítics corresponents perquè ho puguin rebre com a propostes i mesures de canvi”, argumenta Julian.
“Una persona mileurista no pot adquirir un habitatge”, alerta El Artab, qui conclou: “Quan una persona decideix agafar una tenda de campanya i dormir al ras és perquè no té cap més opció. I un cop estàs al carrer, sortir-ne no és fàcil”.
