A Suara Cooperativa hem obert seus locals del Social Digital Lab (SDL), el nostre laboratori d’innovació social, a Girona, Amposta i Lleida amb la voluntat de posar la tecnologia al servei del territori i impulsar que tothom tingui accés a la capacitació tecnològica i digital 

Suara Cooperativa tenim com a missió la transformació social de l’entorn. Per això, en un món on la tecnologia avança de manera accelerada, un dels nostres valors cabdals és la innovació, la qual la posem al servei de les persones per trencar les bretxes socials, econòmiques i digitals existents.

Un repte que encara agafa més transcendència aquesta setmana, ja que demà se celebra el Dia Internacional de l’Alfabetització. Fins ara, l’alfabetització s’havia centrat en la importància en què totes les persones tinguem accés a l’educació i puguem aprendre competències bàsiques com l’escriptura i la lectura. Ara bé, en un món cada cop més digitalitzat, sens dubte, aquesta igualtat d’oportunitats també passa perquè la població adquireixi unes competències digitals i tecnològiques necessàries per al món laboral. 

Això obre la porta a nous desafiaments als quals des de Suara Cooperativa volem donar resposta amb el nostre objectiu de posar la innovació al servei de les persones. En aquest context, una de les nostres voluntats és poder expandir la innovació més enllà de l’àrea metropolitana i, per tant, que arribi arreu del territori perquè qualsevol persona pugui adquirir les competències digitals i tecnològiques bàsiques que requereix la societat actual.

Joves creen filament per a impressores 3D amb ampolles reciclades

“Parlem d’innovació distribuïda perquè en tots els  territoris on tenim serveis de Suara Cooperativa volem tenir un espai on es puguin traccionar totes aquestes tecnologies vinculades a les necessitats dels serveis, dels territoris i sobretot a la necessitat de les persones a les quals donem atenció”, explica Jordi Picas, director de l’àrea d’innovació de Suara Cooperativa. 

Trencant bretxes amb la innovació al territori

És per aquest motiu que apostem per una campanya de descentralització de la innovació que ens ha portat a obrir seus locals del Social Digital Label nostre laboratori d’innovació social, a  Girona, Terres de l’Ebre i Lleida. 

D’aquesta manera, des de Suara Cooperativa trenquem dues bretxes socials imprescindibles: per una banda, apropem la innovació a la comunitat d’arreu de Catalunya i, per tant, acabem amb la bretxa territorial digital; per l’altra, combati’m la bretxa educacional, ja que promovem l’alfabetització digital de les persones que atenem, moltes d’elles en situació de vulnerabilitat i repartides pel territori, per la qual cosa fomentem que tinguin accés a una tecnologia que, fins ara, els quedava llunyana i que els porta adquirir unes competències digitals que generen noves oportunitats en la societat actual. 

“L'obertura d'aquest espai a Amposta ens mostra que la voluntat de Suara Cooperativa és treballar en obert, amb la comunitat i des de l'arrelament territorial i, sobretot, que podem implementar millores d'innovació pensant en les persones concretes a les quals estem atenent en cada espai”, va ressaltar recentment Laia Bonastra, presidenta de la nostra cooperativa durant la presentació de la seu de Terres de l’Ebre.

la sala de realitat immersiva d'Amposta

Per la seva part, Francisco Guzmánresponsable d'innovació a Terres de l'Ebre, remarca que el Social Digital Lab en aquest territori vol ser un espai des d’on “impulsar projectes útils per al territori, connectant tecnologia, innovació social i resposta a les necessitats reals de la comunitat”.

La realitat virtual i immersiva

A Terres de l’Ebre, igual que a Girona, un dels projectes que s’està implementant des de fa anys amb més èxits és l’ús de la realitat virtual i immersiva per acompanyar persones joves en casos de salut mental. Un dels grans beneficis d’aquesta tecnologia és que permet recrear entorns reals on treballar en sessions terapèutiques amb una persona experta les emocions, els traumes i/o el benestar emocional, psicològic o físic, entre altres.

Aquestes mateixes avantatges que reporta aquesta tecnologia, però, es pot implementar en altres àmbits. En canvi, a Lleida, on atenem jovent extutelada en pisos amb programes d’inserció laboral, emprat la realitat virtual amb un objectiu ben diferent com és la simulació de processos de feina reals o entrevistes de treball. Això, ens ha permès que el jovent tingui una primera experiència de com enfrontar-se en aquestes situacions d’una manera molt pròxima a la realitat, cosa que els permet veure quines emocions els hi genera i com gestionar-les, assajar les respostes a possibles preguntes, preparar-se com han d’actuar o comportar-se en aquests processos, així com millorar les seves habilitats comunicatives. 

Projecte emotio de Lleida per atendre la salut mental d'adolescència i jovent

Tecnologia amb impressores 3D

D’altra banda, a jovent d’arreu del territori estem capacitant-la amb l’ús d’impressores 3D, una tecnologia que, sens dubte, els obrirà portes en el món laboral, ja que cada cop s’està apostant més per aquesta eina per produir materials de manera més sostenible i a baix cost. 

A Lleida, per exemple, el jovent ha creat des de productes oftalmològics de baix preu per a l’ONGD Ocularis, que seran enviats a Dakar (el Senegal) i que serviran per facilitar les revisions i diagnosis de salut visual de les persones. A més, també han creat productes mèdics per a les persones afectades pels sismes de Veneçuela; així com horts verticals que permeten una agricultura més sostenible amb el planeta. 

Per a Susana Benabarre, responsable de Innovació distribuida a Lleida, aquests projectes generen diferents impactes que demostren com des de la innovació podem transformar realitats. En primer lloc, perquè el jovent que atenem els capacitem i formem perquè coneguin aquesta tecnologia i tinguin més oportunitats dins de la societat i en el món laboral; en segon lloc, perquè persones de l’altra punta del món es beneficiaran amb els productes fabricats a Lleida i als quals no haurien tingut accés; en tercer lloc, es promou una activitat més sostenible amb el planeta tant en el procés de producció d’aquests preoductes com amb la creació d’horts verticals. 

”D’aquesta manera, al mateix temps que aprenen en la tecnologia de la impressió 3D, el jovent que atenem veu que la feina que fa té un sentit”, assegura Benabarre. 

Seu del Social Digital lab a Lleida

Per la seva part, l’Àlex Fernándeztècnic sociolaboral i de fabricació digital, remarca la importància que la tecnologia arribi al territori “per reduir les desigualtats i crear oportunitats de formació i feina”. A més, explica que en el cas de la formació en la fabricació d’impressió 3D es treballa amb la metodologia (learning by doing), és a dir, que el jovent aprèn mentre fa i desenvolupa els projectes: “Acaben adquirint uns coneixements més amplis amb sortides laborals”. 

Ara, explica Benabarre tenen en marxa un altre projecte que és donar una segona vida a ampolles de plàstic reciclades per transformar-les en filament per a impressores 3D. Precisament, aquest és un dels altres reptes de Suara Cooperativa, que és el d’impulsar una economia circular que sigui beneficiosa, amigable i sostenible amb el planeta. 

En resum, aprofitant que demà se celebra el Dia Internacional de l’Alfabetització, des de Suara Cooperativa volem ressaltar la importància de descentralitzar la innovació perquè arribi arreu de Catalunya. El primer motiu i un dels més importants és perquè hem de garantir que totes les persones tinguin accés a la innovació i, d’aquesta manera, combatre l’analfabetisme digital. El segon és perquè són els territoris qui coneixen les seves necessitats i les de la seva comunitat, per la qual cosa cal que aquests projectes d’innovació han de néixer des del territori, amb el territori i involucrar la comunitat. Finalment, perquè, en molts casos, aquests projectes d’innovació fomenten una economia circular i un model de producció més sostenible amb el nostre planeta.

Combatre l’alfabetisme digital no només ens permetrà crear un futur socialment i ambientalment més equitatiu i sostenible; sinó que ens permet començar a construir aquest futur des d’un present on trenquem les principals bretxes socials, econòmiques i digitals.