Suara Cooperativa organitza un hackató amb persones professionals de l’organització, així com d’entitats civils per crear diferents experiències de realitat virtual per posar-se sota la pell d’una víctima d’LGTBI-fòbia.
Lluny d’anar cap enrere, L’LGTBI-fòbia és una xacra molt present en les nostres societats que està tornant a créixer, especialment, entre la població més jove. Això, en bona part, és conseqüència de la irrupció de l'extrema dreta i els discursos d’odi a les nostres institucions.
“Estem en una onada reaccionaria i davant d’una ultradreta que ve de manera molt incisiva cap als drets de les persones”, valora Ferran Poca, president de la Cambra de Comerç LGTBIQ+ i del Pride de Barcelona en una entrevista amb Suara Cooperativa.
Les dades també ho confirmem. Cada any, l’Observatori Contra l’LGTBIfobia registra incidències cap a persones i/o entitats del col·lectiu i elabora l’Informe de l’Estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya. En el darrer que va publicar, amb dades del 2024, se’n van notificar 318, un 5% més que un any abans (303) i un 32% més que el 2022 (237). Aquell any, és l’únic que es va registrar un retrocés respecte a l’anterior (el 2021 en van comptabilitzar 284), ja que la tendència en la darrera dècada ha estat a l’alça. De fet, abans de la pandèmia, ni tan sols s’arribava a les 200 incidències registrades per any.
Davant d’aquesta realitat, a Suara Cooperativa treballem des dels nostres inicis per fer front la violència LGTBI-fòbica. El 2025 vam ser pioneres en l’aprovació d’un protocol que vetlla pels drets de les persones del col·lectiu, tant ateses com treballadores, i les protegeix davant de qualsevol agressió i/o discriminació.
“El protocol consisteix en mostrar tolerància zero en qualsevol acció, omissió, conducta o fet que pugui genera una discriminació a qualsevol persona del col·lectiu”, apunta Maria Parera, tècnica de l’àrea de Persones i membre de la Comissió d’Atenció d’Assetjament, qui també detalla que a l’organització tenim altres eines per garantir els drets de les persones LGTBIQ+ com el Pla d’Igualtat o un protocol d’acompanyament de les persones trans.
I és que entre les persones més afectades per aquesta xacra són les dones trans. “Mai he pogut sentir que pertanyia a aquest món i aquesta societat”, manifesta Fanny Vidal, històrica lluitadora pels drets de les persones LGTBIQ+ i que, actualment, forma part de la Fundació Enllaç, que defensa els drets per a les persones grans del col·lectiu. En aquest sentit, exposa, que mai ha pogut tenir una fulla salarial, no va disposar de la targeta sanitària fins als 54 anys o que no agafa cap bus o metro perquè pot ser una ratonera en cas que patis alguna agressió.“La societat ha evolucionat, però a les dones trans, ens tapa”, assegura.
Ficar-se sota la pell de la víctima
Després dels exitosos resultats obtinguts amb la implementació d’experiències de RV per a fer front a la violència masclista entre l’adolescència i la joventut; ara des de Suara Cooperativa volem iniciar una prova pilot amb aqesta mateixa tecnologia per combatre l’LGTBI-fòbia entre les persones de les mateixes franges d’edat, un projecte en qual tornem a intercooperar amb V-Tools.
La realitat virtual, narra Natàlia Alonso de l’àrea d’Innovació de Suara Cooperativa, ens permet recrear entorns reals per treballar des de la prevenció i la sensibilització les discriminacions o violències perquè ens posem sota la pell de les persones agredides i podem comprendre les seves emocions.
“Saps què veuran? El que nosaltres hem viscut. Nosaltres hem interioritzat conviure moltes vegades amb les mirades, la por, el judici i el prejudici. Ja ni els veus”, defensa Poca, que considera que aquestes experiències poden ser molt positives: “La realitat virtual t’ajuda a viure des de la pell les vivències que nosaltres vivim en el dia a dia”.
Espai de cocreació amb la ciutadania
Ara bé, des de Suara Cooperativa som conscients que la suma d’esforços multiplica i ens ajuda a crear respostes més robustes i efectives, per la qual la intercooperació és la base de la nostra línia d’acció. Per això, no voliem crear aquestes experiències de realitat virtual soles i, recentment, vam organitzar el hackató “Sota la pell LGTBIQ+”, un espai de cocreació en el qual van participar més d’una vintena de persones professionals de Suara Cooperativa de diferents serveis per a totes les franges vitals, així com supervivents de la violència LGTBI-fòbica i membres de les entitats civils en pro dels drets del col·lectiu.
“Quan hi participen entitats, persones professionals i persones que han patit aquesta situació, en aquest cas concret la LGTBI-fòbia, acabem incorporant diferents mirades i parts molt vivencials que no es recullen des dels despatxos”, apunta Alonso.
En el hackató, a través de diferents dinàmiques liderades per l’equip de Coolthinkers de Suara Cooperativa, les persones participants van treballar conjuntament per imaginar i definir diferents situacions de violència LGTBI-fòbica que després es puguin traslladar a experiències de realitat virtual. A partir de les vivències compartides, la mirada professional i l’aportació de les entitats, es van construir escenes i relats pensats per ajudar adolescents i joves a posar-se en la pell de qui pateix aquestes agressions.
Durant la jornada, es van posar sobre la taula experiències que poden tenir lloc en espais molt diversos, com ara el carrer, els centres educatius o els entorns socials, amb l’objectiu de recrear situacions quotidianes i fer visible l’impacte emocional que tenen sobre les víctimes. Tot plegat, des d’un entorn segur que afavoreixi la reflexió, el debat i la sensibilització.
Durant la jornada, es van posar sobre la taula experiències que poden tenir lloc en espais molt diversos, com ara el carrer, els centres educatius o els entorns socials, amb l’objectiu de recrear situacions quotidianes i fer visible l’impacte emocional que tenen sobre les víctimes. Tot plegat, des d’un entorn segur que afavoreixi la reflexió, el debat i la sensibilització.
Una de les seves participants va ser Lluïsa Fernández, coordinadora de polítiques de dones Lesbianes, Trans i Bisexuals (LBT) de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia i psicòloga, qui remarca “l’impacte destructiu” que té sobre les víctimes aquestes agressions: “Afecta emocionalment, cognitivament, somàticament, socialment. És 360º l’impacte i, a més, és com molt subtil i constant perquè no té a veure amb el que la persona fa, sinó en com és”.
Davant d’això, Fernández valora satisfactòriament la dinàmica del hackató per la seva diversitat de mirades i experteses; alhora que emfatitza els beneficis de la realitat virtual per fer front a la LGTBI-fòbia.“És una reproducció bastant fidel d’escenaris que poden ser reals, però en un entorn segur. Per tant, la persona pot experimentar sensacions, pensaments i emocions molt semblants a un entorn real, però en un entorn segur que després dona peu a la reflexió i la discussió”, argumenta.
Fanny Vidal, qui també va ser present en el hackató, veu amb bons ulls els seus resultats: “Tot el que sigui educació, educació, educació i visibilitat és la millor arma que tenim perquè la nostra societat avanci i sigui més permissiva i siguem humanament millors”.
