Amb motiu del Dia Internacional de la Família, la mediadora intercultural de Suara Cooperativa, Daniela Trofin, ens explica la importància de mantenir els vincles familiars durant l'estada a presó i com es treballa aquest acompanyament des del centre de Brians 1.
"Les famílies, les desigualtats i el benestar infantil". Aquest és el lema que ha escollit les Nacions Unides (ONU) per aquest 15 de maig del 2026: Dia Internacional de les Famílies. Amb aquest missatge, l’ONU vol conscienciar sobre com desigualtat econòmica pot fer estralls en les famílies i les infàncies. Fins i tot, separar-les per un temps com és aquells pares o mares que han estat privats de llibertat. Als centres penitenciaris catalans hi ha prop de 8.500 persones, de les quals la meitat tenen fills o filles. En molts casos, provenen de situacions de vulnerabilitat que els han empès a cometre un delicte per cobrir les necessitats bàsiques de la seva família. Per això, no és casualitat que la major part de la població penitenciària catalana, el 41,81%, estigui condemnada per delictes de furts o contra el patrimoni (seguit pels crims contra la seguretat col·lectivi i salut pública); o que el 80% no torni a reincidir.
Com a col·laboradora del grup de responsabilitat parental a Brians 1, Daniela Trofin, de Suara Cooperativa, treballa per facilitar l'exercici de la parentalitat i el manteniment dels vincles familiars en l'entorn penitenciari.
Quina és la missió d’aquest grup?
La missió del Grup de Responsabilitat Parental és garantir que l’ingrés a presó no suposi una ruptura dels vincles familiars. Treballem des d'una perspectiva multidisciplinària, integrant persones professionals del treball social, l'educació social, biblioteconomia, la psicologia i la mediació intercultural, entre altres, per acompanyar els pares i les mares en l'exercici de la seva funció. El nostre objectiu és doble: d'una banda, preservar el lligam afectiu i la presència emocional del pare o la mare en la vida dels seus fills i filles; de l'altra, fomentar la responsabilitat parental. Volem que la persona interna, malgrat la distància física, es mantingui implicada en l'educació i el benestar dels menors, assumint les seves obligacions i entenent que el seu rol com a referent continua sent essencial per al desenvolupament dels seus fills o filles.
Dins d’aquest grup, Daniela, quines són les teves funcions?
La meva funció com a mediadora intercultural és facilitar la comunicació i la comprensió entre el sistema penitenciari i les persones internes, especialment amb els col·lectius d'Europa de l'Est, Europa Central i Llatinoamèrica. La meva tasca consisteix a acompanyar-los en l'exploració i evolució dels seus models de criança. Treballem plegats per incorporar noves eines d’educació conscient i mètodes de resolució positiva de conflictes, adaptant-los a la realitat de cada família. El valor de la mediació consisteix, precisament, a posar en diàleg la seva identitat cultural amb estratègies que fomenten el bon tracte, l'escolta activa i una presència emocional plena. No busquem substituir els seus referents, sinó enriquir-los: sensibilitzar sobre la importància d'un vincle basat en l'afecte i el respecte mutu. A més, dinamitzem les activitats del grup assegurant que la diversitat cultural de cada llar enforteixi el seu rol educatiu i la connexió amb els seus fills i filles.
Quantes persones acompanyeu actualment?
Brians 1 és un centre de preventius i això implica una elevada rotació de persones. El grup és un espai molt dinàmic, on la xifra de participants fluctua constantment. Sovint, les persones internes es desplacen a altres centres quan reben la sentència ferma o surten en llibertat mentre el projecte està en marxa. Per aquest motiu, duem a terme una tasca constant de difusió i sensibilització dins del centre per donar a conèixer el grup a les persones nouvingudes. El nostre objectiu és que qualsevol pare o mare, des del primer moment de l'ingrés, conegui que disposa d'aquest espai de suport.
I quines activitats feu?
La nostra tasca inclou un ventall d’activitats transversals que reforcen el vincle i el rol educatiu. Hem impulsat el projecte de contacontes i la creació de postals digitals de Nadal per mantenir el lligam afectiu. També hem dut a terme el 'Cinema en família', on les persones internes es van implicar preparant entrades personalitzades per als seus fills i filles, i sessions de mindfulness per treballar l'equilibri emocional. D’altra banda, organitzem xerrades d’escriptors especialitzats en etapes com l’adolescència i col·laborem amb la biblioteca del centre per apropar bibliografia sobre criança i parentalitat a les persones interessades.
Quan un pare o mare entra en un centre penitenciari, com l’afecta això en la relació amb la seva família, quines pors li poden sorgir en aquest primer moment?
Cada cas és únic, però la preocupació central sol ser com comunicar l'absència. Mentre molts progenitors opten pel silenci per por al judici i a la culpa, en altres ocasions ens trobem amb una baixa percepció de l'impacte real que la situació d’ingrés al centre penitenciari té en el desenvolupament del nen/a. A aquest escenari se sumen pors profundes com la pèrdua del referent parental o l’estigmatització social. Des del grup, treballem per vèncer aquestes limitacions i recomanem apostar per la veritat adaptada a l’edat, ja que el secret genera inseguretat a llarg termini. Per fer-ho, els acompanyem a gestionar aquest moment i els oferim recursos comunicatius i literatura específica per abordar la seva realitat d’una manera honesta i saludable.
I un cop ha passat aquesta primera fase?
Un cop superada la fase inicial de sensibilització, passem a l’acompanyament integral. Totes les nostres intervencions, des de les reunions de seguiment fins a les activitats grupals, tenen com a objectiu prioritari el manteniment i l'enfortiment del vincle familiar, posant el focus en la corresponsabilitat parental malgrat la distància. Aquesta tasca es materialitza especialment en la gestió emocional de les trobades: treballem la pre-visita per ajustar expectatives, el contacte directe per fomentar una comunicació positiva, i la post-visita per processar l’absència del retorn al mòdul. El nostre propòsit és garantir la qualitat i l’estabilitat del vincle, oferint un espai de reflexió sobre la responsabilitat pròpia de cada pare o mare en la vida familiar i vetllant, per sobre de tot, pel benestar dels infants.
Com ho feu durant les trobades sense activitats, només espais amb la família?
En les comunicacions i visites familiars programades al centre, el nostre objectiu és humanitzar l’entorn per facilitar un espai de convivència el més natural possible. Hem habilitat zones específiques amb recursos lúdics seleccionats per franges d’edat, que funcionen mitjançant un circuit de lliurament organitzat. Aquesta disposició permet que l’infant gaudeixi d'un espai de joc segur i tranquil, mentre els adults disposen de la pausa necessària per mantenir converses. D'aquesta manera, facilitem que el pare o mare assumeixi el seu rol i vetlli pel benestar del seu fill/a, minimitzant l'impacte emocional del context penitenciari durant tots els espais de trobada amb la família.
Feu acompanyament els infants?
Tot i que el nostre focus és la persona interna, també fem l'acompanyament a les famílies i als infants. Durant les hores de les trobades, conèixer prèviament les seves històries, ens hi pot crear un vincle de proximitat immediat. Aquest reconeixement personalitzat genera una gran tranquil·litat a les parelles i fills. Saber qui som i com treballem ajuda a veure que els seus familiars estan acompanyats per professionals que vetllen pel seu benestar. Això fa que el moment del comiat, tot i ser emotiu, sigui molt més serè.
Al final es tracta que, independentment de la situació, continuï havent-hi família?
Exactament. L’objectiu és que la distància física no esdevingui una absència emocional ni una renúncia a la responsabilitat educativa. Treballem perquè els progenitors mantinguin el seu rol actiu a través de tots els canals disponibles: des dels vis-à-vis i les comunicacions telefòniques fins a les activitats que generen una presència simbòlica en la vida quotidiana dels infants. Un exemple d'això són els detalls d'aniversari: mitjançant la col·laboració amb el grup d’Arts Plàstiques, es preparen pastissos simbòlics per fotografies de felicitació per enviar a casa. Aquests gestos recorden als fills que, tot i la separació, el seu pare o mare hi és present i els té al pensament. En definitiva, perseguim que aquesta etapa de reclusió sigui només una pausa física, però que el vincle afectiu i el compromís parental continuï creixent i enfortint-se.
Aquest 15 de maig és el Dia Internacional de les Famílies. Sovint, quan pensem amb una família aquest no és el prototip que ens ve al cap en un primer moment, però per què és important donar-los una resposta perquè puguin mantenir el vincle familiar?
És fonamental perquè la família és una àncora poderosa per a la reinserció. Saber que fora hi ha algú que t’espera, que et necessita i que compta amb tu, dóna un sentit de propòsit i redueix la reincidència. El vincle familiar no és només un suport moral; és el motor que impulsa el canvi personal. D’altra banda, des de la perspectiva de la infància, és un dret i una necessitat essencial per al seu desenvolupament. Encara que el pare o la mare no hi sigui físicament de forma momentània, mantenir viva la seva figura i referència és clau per a l'estabilitat emocional dels fills i filles. Donar una resposta a aquestes famílies, més enllà del prototip convencional, és reconèixer que el lligam afectiu és el que realment ens sosté com a societat i que, malgrat els murs, la funció parental pot i ha de continuar sent exercida amb dignitat.
