Prop d’una vintena de persones privades de llibertat en aquest centre penitenciari il·lustren en una exposició la realitat de les persones migrades amb la finalitat de teixir ponts entre diferents cultures
Com expressar el concepte de la migració a través de l’art? Aquest és el repte que han afrontat un grup de 18 homes d’orígens diversos que es troben en una situació de privació de llibertat al centre penitenciari Brians 2, on aquest març s’exposaran les creacions d’aquests artistes. Una mostra que veurà la llum aquest mes de març, en el qual el dia 1 se celebra el Dia Internacional de la zero discriminació.
Precisament, un dels objectius d’aquesta efemèride és trencar amb qualsevol estigma i discriminació que pot patir una persona per raó d’origen, raça, sexe, cultural, orientació sexual, identitat de gènere o discapacitat, entre altres; en especial, en àmbits com en l’ educatiu, laboral, sanitari, social i del lleure.
En aquest context, l’exposició que han treballat a Brians 2, un grup de 8 persones nascudes a l’estat espanyol i 10 en altres països, persegueix donar a conèixer la realitat de les persones migrades amb la finalitat de trencar els estigmes que hi ha entorn d’elles i teixir ponts entre les diferents cultures que configuren la nostra societat.
Per això, aquesta exhibició engloba una multiplicitat de mirades, cosa que permet abordar la migració des de diferents perspectives i narratives artístiques com són la fotografia, el dibuix, la poesia o la prosa, ha relatat Chaima Farzouz, mediadora intercultural a Brians 2, un servei gestionat per Suara Cooperativa en aquest recurs de titularitat del departament de Justícia.
Com s’articula l’exposició?
Per donar vida a les obres d’art, s’ha treballat en cinc blocs temàtics entorn del procés migratori:
- Migracions: partir per viure
- El camí: cossos en moviment
- Els rostres: vides que emigren
- Destinació i refugi: arribar sense certeses
- Aportacions i esperança: sembrar futur
Arran d’això, els artistes han pogut explorar diferents aspectes relacionats amb els moviments migratoris com, per exemple: el perfil de persones que abandonen els seus països; el dol d’haver de marxar lluny de la llar i la família; la travessia fins al nou lloc; la dicotomia de les diferències existents entre les persones migrades acord el seu poder adquisitiu; així com les dificultats que troben les persones nouvingudes per adaptar-se a una societat on no troben facilitats per construir el seu projecte vital alhora que són víctimes de l’estigmatització i la discriminació en diferents àmbits, com per exemple, l’educatiu per accedir a cursos on aprendre la llengua de la població d’acollida.
Sens dubte, els quadres també reflecteixen les emocions que senten les persones migrades com els sentiments de soledat, tristesa o enyorança, que tothom té quan deixa la seva llar per endinsar-se cap a una nova societat totalment desconeguda.
Un altre dels temes que es posa a la palestra és el de la identitat on entren en diàleg les diferents procedències i cultures de la persona: com són la d’origen i que portes de la terra on vas néixer com la de la societat d’acollida, que mimetitzes i interioritzes. Això, en alguns casos, pot acabar produint la síndrome de l’impostor, ja que una persona pot acabar sentint que ja no pertany a la cultura on va néixer, però tampoc a la de la societat d’acollida.
Un sentiment que no cal anar en persones nouvingudes d’altres països, precisa Chaima Farzouz: “Dos interns d’origen andalús van narrar que mai s’han sentit catalans i que, de fet, el seu accent andalús els ha tancat moltes portes”.
Societats més riques
Els artistes, però, també han volgut emfatitzar com les persones migrades enriqueixen les nostres societats. “Un noi del Raval ens ha explicat com la migració ha canviat el barri, però assegura que ja no se l’imagina com quan tenia 3 o 4 anys”, matisa Farzouz, qui afirma, per exemple, que les persones marroquines tenen com un dels seus valors principals la solidaritat.
John Lennon, Alfred Enstein, Jackie Chan, Freddie Mercury, Charles Chaplin, Nicola Tesla són alguns dels personatges que apareixen en un dels quadres per recordar-nos que aquestes persones migrades han estat de vital importància tant per a la cultura, la ciència i la història de la humanitat.
Aquesta exposició persegueix construir ponts entre les diferents cultures que conviuen en una societat; així com ser una reflexió conjunta sobre els processos migratoris. Per això, en el darrer bloc de la mostra, es convida a les persones visitants que deixin el seu feedback, pensaments o emocions que els hi han despertat les obres.
Amb aquesta idea de rerafons, l’exposició es converteix en una eina de prevenció en la resolució de conflictes acord al model de la cultura de la pau que seguim des dels serveis de mediació intercultural de Suara Cooperativa. Així doncs, l’objectiu final i la raó de ser d’aquesta exposició és incentivar tant entre les persones participants en els tallers com les futures espectadores una reflexió sobre el fenòmen de la migració per treballar des de la prevenció la fi dels estigmes i discriminacions cap el col·lectiu. Arran d’això, un altre dels reptes és que les obres puguin traspassar els murs de Brians 2 i visitar altres centres penitenciaris o serveis per despertar la consciència d’altres persones.
Una exposició que a les portes de l’1 de març, Dia Internacional de la Zero Discriminació, es torna més essencial que mai per poder combatre els estigmes i discriminacions existents entorns els col·lectius minoritzats, com els de les persones migrades, per construir societats més equitatives, igualitàries i cohesionades on es respectin i garanteixin els drets de totes.
