En la cita anual, que enguany ha estat a Varsòvia, també es van donar a conèixer els resultats d’un recompte de persones en situació de sensellarisme que s’ha elaborat en 15 ciutats europees entre les quals s’inclou Barcelona
El repte de l’habitatge per a persones en situació de sensellarisme ha estat un dels punts principals en la trobada que ha tingut lloc recentment a Varsòvia de la European Federation of National Organisations working with the Homeless (FEANTSA), en la qual ha participat Suara Cooperativa.
En aquest context, des de la principal xarxa europea per a les persones sensellar han volgut posar l’accent que les polítiques per fer front el sensellarisme no són prioritàries per a la Unió Europea (UE) alhora que estan fent un canvi de rumb cap a una clara preferència de la construcció de grans albergs per a estades temporals en comptes de proporcionar habitatges estables i dignes.
Una altra de les qüestions és que des de la UE es mostra preocupació per l’augment de persones amb dificultats per accedir a un habitatge i planteja mesures centradres en la ràpida construcció i rehabilitació d’espais existents.
En un altre context,la FEANTSA també van mostrar la seva preocupació envers les noves polítiques migratòries i dels drets dels col·lectius LGTBIQ+ amb tendència conservadora i restrictiva, per la qual cosa suposa un risc d’infrafinançament. A més, en el cas de les polítiques migratòries, van mostrar la voluntat de construir grans albergs fora del territori de la UE per a persones migrades, el control de mobilitat entre països de la EU i agents especialitzats per fluxes migratoris.
Per això, les entitats que configuren aquesta xarxa, com és el cas de Suara Cooperativa, van demanar a la FEANTSA que segueixi lluitant per tendències que posin el focus en l’habitatge com de projectes Housing Led o el programa Primer la Llar, que parteix de la base que, perquè una persona pugui teixir un nou projecte vital fora dels carrers, el primer que ha de tenir és un sostre segur i estable.
L’Anna Garcia, directora del servei de Primera Llar a Barcelona de la UTE Suara i Pere Claver Grup que va engegar fa deu anys, va participar en la trobada de la FEANTSA com a representant de la cooperativa. “Cada persona ha viscut diferents experiències i, per tant, necessita diferents tempos i ritmes per poder construir un projecte vital. Aquests són processos de llarg termini, que allotjaments temporals no els podran donar resposta, sinó que cal que tinguin una solució prolongada en el temps com és l’accés a un habitatge estable”, argumenta Garcia.
Les entitats, a més, han volgut expressar el seu malestar amb l’auge de formacions d’ultradreta arreu de la UE i com això està impactant en les persones en situació de sensellarisme. Una altra de les preocupacions que han posat sobre la taula és que les entitats del tercer sector estan treballant en un àmbit cada cop més hostil per part de l’admistració.
Recompte europeu per a persones en situació de sensellarisme
Més enllà d’això, durant la trobada, que va tenir lloc el 18 i el 19 de maig, la FEANTSA també va presentar els resultats del recompte sobre la situació del sensellarisme a Europa, que s’ha dut a terme en 15 ciutats europees, entre elles Barcelona, l’única de l’estat espanyol. L’objectiu d’aquest primer estudi comú és veure com es poden extreure diferents dades i paràmetres que siguin comuns en tots els països per fer anàlisis en àmbit europeu.
En el cas de Barcelona, per exemple, les dades que es recullen en aquest informe fan referència al 2024 quan en una nit es van registrar 1.245 persones dormint al carrer, un 74% més que una dècada abans quan aquesta xifra se situava en les 716 persones. Durant aquest període, també, han augmentat un 97,11% les places a albergs públics en passar de les 1.451 a les 2.860 o el nombre de persones amb nacionalitat estrangera s’ha apujat del 45% al 72%.
La voluntat de l’estudi és recollir dades similars a aquestes en els diferents països amb la voluntat de poder extreure una panoràmica de la situació del sensellarisme en la Unió Europa el que, entre altres coses, permetria plantejar polítiques comunes per a fer front a aquesta realitat.
