L’actriu catalana va visitar la casa d’acollida Marialar, on va poder conèixer la realitat de les dones que hi atenem, supervivents de la violència masclista, així com la tasca de les professionals.
Quan es va obrir la porta, un grup de dones esperava amb emoció a l’actriu Àngela Cervantes a l’entrada de Marialar, un servei per a supervivents de la violència masclista de titularitat de l’ajuntament de Barcelona i gestionat per la UTE de Càritas de Barcelona i Suara Cooperativa. L’artista catalana va mirar-les i, un dels seus primers pensaments, va ser que no s’havia diferenciar quines dones eren les ateses i quines treballaven al servei.
“M’ha fet reflexionar que, en veritat, podem ser qualsevol de nosaltres. Totes podem ser víctimes de la violència de gènere. Tant de bo, siguem més conscients totes i tots d’això”, ha argumentat Cervantes en una entrevista per a l’equip de Càritas Barcelona i Suara Cooperativa.
La visita de l’actriu catalana, que va tenir lloc el passat 10 de març, es va produir en el marc del 8-M. “Fins ara no he estat conscient de la importància que el feminisme sigui interseccional i aquí (a Marialar) també, ho veus”, defensa Cervantes, que hi afegeix: “Moltes vegades el discurs que tenim, i jo he format part d’aquest, és un feminisme que només ens inclou algunes, i no serà un feminisme real si no ens inclou a totes”.
Visita a Marialar
Cervantes va arribar a la casa d’acollida a les 12:00 del migdia i va poder conèixer les seves instal·lacions de la mà de la seva directora, Elisabeth Luque. En aquest espai hi ha dos serveis: un d’urgències de curta durada i un altre de mitjana o llarga estada per a dones supervivents de la violència masclista i llurs fills/filles.
En ambdós, explica Luque, es treballa en generar el vincle amb la persona atesa perquè aquesta, en mica en mica, vagi agafant confiança amb les treballadores del centre, així com amb les altres dones que hi conviuen.
Acord al model d’atenció de Suara Cooperativa, en aquest servei es posa la persona al centre del seu procés vital per apoderar-la a través de la presa de decisions. Això, també, es treballa a nivell grupal amb les residents i, per exemple, han estat elles mateixes les que han decidit quines activitats han volgut dur a terme els darrers 25-N, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència vers les Dones. Al 2024, van optar per fer un vídeoclip de denúncia; mentre que el 2025, una acció comunitària per donar a conèixer a la població com donar suport a una dona que pateix violència masclista.
Cervantes va valorar molt positivament la feina que es du a terme a la casa d’acollida i va reclamar la necessitat que existeixin més espais com aquests: on se les acompanya per reconstruir les seves vides amb la finalitat que deixin de ser víctimes per esdevenir-ne supervivents de la violència masclista.
“No sé com s’ha de fer la criba, però ha de ser duríssim decidir quin grau de risc i de periollisitat té aquesta persona per a la seva supervivència i qui arriba aquí o es queda fora”, reflexiona l’actriu. Considera que s’ha de “visibilitzar la feina (que es fa a Marialar) per destinar els recursos, les energies i els diners necessaris perquè puguin haver-hi més espais així i que no es quedin dones fora perquè n’hi ha moltes”.
En el marc de l’entrevista, ha posat de manifest la vital funció que fan les persones que treballen en l’educació social. “La feina de l’educació social no només no hauria d’estar denostada, sinó que s’hauria de veure reflexat en els sous perquè comporta molt desgast mental i fan una tasca increible. Cuidar els que cuiden és molt important i ha d’estar sostingut per les institucions”, assegura després d'apropar-se a la realitat de les dones de Marialar i les persones que les acompanyen.
Compartir amb les dones del centre
Un cop finalitzada la visita més institucional, Cervantes va poder romandre durant més de dues hores amb les dones que viuen al centre per poder conèixer la seva realitat, alhora que elles li van poder preguntar a l’actriu sobre els reptes que té el cinema per visibilitzar les dones, introduir la perspectiva de gènere, descarregar les dones de la pressió estètica o com va sentir el pes de les violències sexuals en el seu darrer paper en el film La Fúria, que versa sobre una violació que pateix l’Alex, una jove actriu, durant la nit de Cap d’Any.
“Si les pel·lícules tenen un contingut social, hi haurà més reflexions i obrirem més les ments que, tal i com està el món avui dia, hem d’estar més oberts a l’escolta i el diàleg. Les pel·lícules, les obres de teatre, les sèries, generen això: sentar-te i parlar sobre elles”, afirma Cervantes.
Durant la visita, l’actriu va compartir taula per dinar amb les dones i amb l’equip educatiu, i va dur a terme diferents activitats amb elles. Una d’aquestes es tractava d’agafar una carta, cada una amb un dibuix diferent i explicar perquè s’havia escollit aquesta acord el moment vital de cadascuna. Cervantes va escollir una d’un laberint perquè ara es troba en un moment de cerca del seu camí.
“Ser avui aquí amb vosaltres m'ha ajudat molt. Us admiro moltíssim. Sou una mostra de superació i tot el que poseu per estar millor, la veritat, que és admirable. Ajuda molt que ho compartiu, és molt bonic i em recorda que cal compartir més les coses per seguir endavant”, va confessar visiblement emocionada Cervantes. L’espai va acabar amb una abraçada col·lectiva.
Sobre com l’equip va viure la visita, Laura Morenilla, coordinadora del servei d'urgències, va destacar-ne la proximitat de Cervantes: “Les ganes d’estar i sentar-se de tu a tu per parlar amb elles i la seva sensibilitat. Va ser una persona molt propera i sensibilitzada amb el projecte”.
