En una dècada, el programa, de titularitat de l’ajuntament de Barcelona i gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials i la UTE Suara Cooperativa Pere Claver, ha donat resposta habitacional en 76 pisos a 116 persones que havien viscut una situació de sensellarisme de llarg recorregut.
L’habitatge és un dret bàsic que es recull tant en la Constitució de l’estat espanyol com en la Declaració dels Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que ha subscrit el govern.
Malgrat això, aquest dijous Dia Mundial de les persones en situació de sensellarisme, cal recordar que a l’estat espanyol encara hi ha un mínim de 28.552 persones que viuen al carrer, segons les darreres dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2022. D’aquestes, un 51% són homes i més d’una quarta part, 26,8%, hi van arribar després de quedar-se sense feina, cosa que ens recorda que qualsevol persona es pot veure abocada a una situació d’exclusió social.
Per fer-los front, calen més respostes de l’administració pública, així com la col·laboració entre aquestes i les entitats socials com, per exemple, la que s’ha teixit en el programa Primer la Llar, que arriba als deu anys de vida a Barcelona i que va ser pionera en l’estat espanyol.
Aquest programa beu de l’experiència del revolucionari projecte que va implementar els anys 90 a Nova York el psicòleg clínic Sam Tsemberis. Per primer cop, es va entendre que el que calia per poder acompanyar les persones en situació de sensellarisme era oferir-los un sostre segur i, a partir d’aquí, poguessin iniciar el seu propi camí per transformar les seves vides cada una acord els seus ritmes, necessitats i realitats.
Des que va començar els seus passos a Barcelona el 2015, el programa Primer la Llar, un servei de l’ajuntament gestionat per Sant Juan de Déu Serveis Socials i la UTE Suara Cooperativa i Pere Claver Grup, ha donat resposta habitacional a 116 persones en 76 pisos arreu de la ciutat.
Intercooperació entre l’ajuntament i les entitats socials
Materialitzar aquest programa ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració entre l’ajuntament de Barcelona i les entitats socials de la ciutat que treballen amb les persones en situació de sensellarisme, segons van destacar diferents persones involucrades en el programa en un emotiu acte que va tenir lloc recentment a l’Espai Fontana de Gràcia per celebrar els deu anys de vida de Primer la Llar i en el qual van acudir més d’un centenar de persones.
Una intercooperació que ja va néixer abans que comences a caminar el projecte, quan tant el consistori com les organitzacions van mostrar la seva voluntat de sumar esforços per fer-lo realitat, va exposar Maite Mauricio, experta en sensellarisme de Suara Cooperativa i que va intervenir en l’acte com a representant de la Xarxa de Persones Sensellar de Barcelona.
Una argumentació amb la qual va coincidir Sònia Fuertes, Comissionada d’Acció Social de l’ajuntament, que va remarcar que aquest projecte era pioner dins de l’estat espanyol, per la qual cosa no hi havia experiències prèvies i estava tot per fer. Per això, va ser tan essencial aquesta col·laboració.
Per reafirmar aquesta vital intercooperació, l’inici de la jornada va comptar amb una taula on van participar Javier Martínez, gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials, Mònica Almiñana, Gerenta Consorci Sanitari de Barcelona i Gerard Capó, Gerent Consorci d’habitatge de Barcelona, que van explicar com aquestes administracions han treballat plegades durant aquesta dècada per oferir una resposta a les persones ateses en aquest programa.
Transformant vides
“Jo volia parlar de les emocions, que encara que ja tinguis un sostre segur, són com una muntanya russa”, va relatar durant la seva intervenció Javier Matitos, un participant de Primer la Llar, qui va voler ressaltar la transcendental labor que fan les persones treballadores en acompanyar-los en qualsevol estat d’ànim.
Precisament, aquest és el pal de paller del programa Primer la Llar, on es posa la persona atesa al centre, ja que són les que lideren els seus projectes vitals a través de la presa de decisions i escullen quin procés volen seguir acord el seu ritme, realitat i necessitats. Per tant, la tasca de les persones treballadores és acompanyar-les en tot aquest recorregut.
Durant l’acte, també es va poder veure un vídeo on, a més de participar persones treballadores i ateses, també van intervenir les veïnes d’aquestes últimes, que destaquen la necessitat que existeixin més programes com el de Primer la Llar. “És una persona molt comunicativa i que, des que ha entrat a la comunitat, només ha fet que treballar per la comunitat”, defensa Pilar en el vídeo, qui afegeix: “És un veí que m’ha anat molt bé perquè m’ha estimulat molt”.
L’Anna Domingo, directora dels serveis operatius de sensellarisme de Suara Cooperativa, que va parlar en l’acte en nom de la UTE Suara Cooperativa i Pere Claver Grup, també va voler agrair la vital aportació de les persones ateses. “Gràcies per tot allò que ens heu ensenyat: perquè de cada una de vosaltres hem après alguna cosa que ens ha fet millors professionals i, sobretot, millors persones”, va argumentar.
Equiparar en drets
Per la seva part, Anna Garcia, directora dels pisos de Primer la Llar gestionats per la UTE Suara Cooperativa i Pere Claver Grup, va parlar sobre la rellevància que totes les persones tinguin un habitatge fix per a elles soles. “La importància d’aquest programa és que quan els dones un sostre segur equipares els seus drets a la resta de la societat”, va defensar Garcia.
Per això, en aquest Dia Mundial de les persones en situació de sensellarisme, des de Suara Cooperativa desitgem que Primer la Llar segueixi sent una realitat i es pugui ampliar aquest programa tant a Barcelona com al conjunt del territori català. L’habitatge no hauria de ser un bé privat, sinó que com a dret fonamental que es recull en la Constitució, hauria de ser accessible a totes les persones independentment quina sigui la seva realitat o situació.
