Un dels principals reptes per garantir els drets de les persones LGTBIQ+ és fer front a les discriminacions per raó d’orientació sexual o d’identitat de gènere. Amb aquest objectiu de fons, a Suara treballem tot l’any per posar la perspectiva LGTBIQ+ en tots els serveis que gestionem.
Com ho fem? Ens ho expliquen veus expertes que tenim dins de l’organització i de diversos serveis on acompanyem persones de diferents etapes vitals, ja que en cada un d’ells s’han de seguir estratègies diferents.
Per a Elena Romero, educadora social en un centre per a infància tutelada, és molt important que les persones, des de ben petites, sàpiguen diferenciar entre dos conceptes claus: la identitat de gènere i l’orientació sexual. En el primer cas, segons Romero, és molt important acabar amb els estereotips; i, en el segon, educar en la diversitat, visibilitzar les diferents realitats i anomenar les coses pel seu nom. “Adeu al blau per als nens i al rosa per a les nenes. Adeu als tabús”, remarca Romero.
En els centres oberts, la realitat és diferent, narra Bàrbara Ercilla de Villena, que en dirigeix. En concret, en el que ella treballa hi ha dues persones joves en un procés de transició i, assegura, que els seus companys i companyes ho han acceptat amb normalitat. “La resistència no està en els adolescents. La desconstrucció l’hem de fer els adults i s’ha d’acompanyar a les famílies”, matisa Ercilla de Villena.
En els diferents centres penitenciaris de Catalunya existeix la figura de referents de gènere, que té com a objectiu canalitzar les accions de sensibilització, detectar les possibles discriminacions o situacions que calen regular per garantir i preservar els drets del col·lectiu LGTBIQ+, explica Marta Julian, directora de mediació cultural dels serveis penitenciaris gestionats per Suara Cooperativa. “Garantir la convivència en les presons de Catalunya implica un respecte per a qualsevol mena de diversitat per posar davant la dignitat humana versus les creences personals”, argumenta Julian.
La generació que ha patit la repressió
Els drets de les persones LGTBIQ+ s’han de garantir en qualsevol etapa vital i, per tant, també en la vellesa. “Ens trobem amb una generació que ha viscut la repressió i que encara ara viuen amagant aquest aspecte”, recorda Mireia Lluís, directora d’un centre de dia per a gent gran. Per això, detalla, que el més important és normalitzar la realitat d’aquestes persones per donar-los entendre que aquest dret serà garantit com qualsevol altre, com per exemple, tenir un àpat sobre la taula. A més, també advoca per crear protocols i normes internes que evitin les discriminacions, que possibilitin generar mecanismes de denúncia interna alhora que garanteixin la formació de les persones treballadores.
La realitat que descriu Lluís a Suara Cooperativa ja s’implementa en cada un dels serveis, així com en l’organització. Ara bé, a Suara no només implementem la perspectiva LGTBIQ+ en els nostres serveis, sinó també dins de la cooperativa. A l’abril, vam aprovar un protocol per garantir els drets de les persones del col·lectiu i evitar qualsevol mena de discriminació cap a les persones treballadores, ateses en els nostres serveis o els clients pagadors. Entre altres coses, remarca Marta Ruiz, tècnica de l’Àrea de Persones, aquest contempla que s'activi una comissió d’investigació si hi ha una denúncia per una discriminació o agressió LGTBIQ+.
“A Suara treballem més de 5.000 persones amb diferents entitats de gènere i orientacions sexuals. Entre totes hem aconseguit que Suara sigui un lloc segur on tothom pugui expressar i viure la seva sexualitat lliurement” defensa Ruiz.
Així doncs, els drets de les persones LGTBIQ+ no només els defensem aquest 28 de juny, sinó cada dia de l’any. A Suara Cooperativa som persones que decidim acompanyar l’orgull alhora que moltes de nosaltres també som persones que acompanyem amb orgull.
