Una exposició on les persones ateses al servei de sensellarisme CPA Sarrià retracten la seva realitat s’exhibirà al novembre a Casa Orlandai per conscienciar de la seva situació a la ciutadania
Una sola premisa: retractar la Barcelona invisible. Aquesta és la indicació que van rebre un grup de persones en situació de sensellarisme i que les atenem al Centre Primera Acollida (CPA) de Sarrià - Sant Gervasi, de titularitat de l’ajuntament de Barcelona, quan les treballadores d’aquest servei els hi van donar una càmera fotogràfica anàlogica.
Carrerons, places o descampats on dormen persones, l’expositor d’una botiga de matalassos o tendes de campanya en la muntanya de Montjuïc. Aquestes són algunes de les escenes que han immortalitzat amb els objectius de la càmera.
“Volia mostrar la part oculta perquè les persones poguessin veure el que passa als carrers, que és molt dur”, exposa F. (que no apareix el nom complet per preservar l’anonimat), una persona atesa en aquest centre que ha retratat amb la càmera alguns dels escenaris que apareixen en l’exposició “La Barcelona Invisible”, que vol mostrar aquelles realitats que passen desapercebudes en el dia a dia, sovint, perquè la gent ni s’atura a mirar-les. Per tant, malgrat que els carrers de Barcelona hi viuen entorna 1.600 persones, segons la Xarxa d’Atenció de Persones Sense Llar (XASPLL), la seva presència és invisibilitzada.
“Les persones sempre estan corrents darrere de les seves coses. No donen importància a les persones que necessiten ajuda. Poden mirar, però no els importa molt, no saben el que passen les persones que viuen al carrer”, argumenta F.
Per aquest motiu, l’objectiu de l’exposició és doble: per una banda, que les persones ateses poguessin explicar la seva realitat; per l’altra, conscienciar i sensibilitzar a la ciutadania sobre la situació del sensellarisme a Barcelona per trencar estigmes i estereotips.
Per això, “La Barcelona invisible”, després de mostrar-se en els darrers mesos en el CPA Sarrià - Sant Gervasi, viatjarà fora del centre i el pròxim novembre s’exhibirà a Casa Orlandai, una associació cultural del barri.
“El que preteníem era donar visibilitat a aquesta realitat i mostrar que són persones que senten, que tenen somnis, esperances i expectatives, però molts cops no tenen un espai on expressar-se”, narra Laura Lucas, educadora comunitària del CPA Sarrià - Sant Gervasi, un servei on pernocten dones en situació de sensellarisme, però que durant el dia, també, hi atenem homes als serveis de dutxa, menjador, bugaderia o altres activitats. “L’exposició és també una manera de reivindicar el que està passant”.
La fotografia com a eina d’expressió i transformació
Fotografiar la seva realitat, també, ha despertat sentiments de tota mena per a les persones ateses. Des de por i temor a tornar al carrer per part de les persones que n’han sortit i dormen al CPA Sarrià; fins a un to reivindicatiu i de denúncia de la realitat de les persones que encara sobreviuen a la intempèrie. Tot plegat es tradueix en imatges que recullen realitats diverses com processos de millora personal fins a situacions de precarietat, de perjudicis en la salut o de la vida al carrer.
Per això, la fotografia s’ha convertit en una eina de transformació i apoderament, a través de la qual les persones ateses han pogut canalitzar les seves vivències i emocions. A F., per exemple, participar en aquesta exposició va arribar en un moment en el qual encara dormia en els assentaments. “Ha estat positiu. M’ha remogut algunes coses, però sento que m’ha ajudat”, assegura i afegeix: “Fora bo que tothom pogués parlar una mica de la seva experiència”.
En el seu cas, va donar un pas més enllà i va transcriure amb paraules totes les emocions en un text que acompanyen l’exhibició: “Cada clic de la càmera era un crit que mai vaig poder alliberar. Un intent de dir: vaig existir aquí. Vaig viure. Vaig sentir. Jo també vaig ser una ombra més entre les llums”, resa un fragment del text.
La participació, un valor cooperatiu que apodera
Un dels valors primordials de Suara Cooperativa és la participació, que entenem com una eina que apodera les persones a través de la presa de decisions, per la qual cosa està en la base del nostre model d’acompanyament on posem la persona al centre perquè decideix i, així, lideri el seu projecte vital.
Per això, la “Barcelona invisible” neix d’un procés participatiu, que va començar oferint a les persones ateses una càmera perquè retractessin allò que volguessin de la ciutat. “Han tingut l’autonomia de tenir una càmera a les mans, anar fora del centre sense que ningú els hi acompanyi i fer les fotografies”, exposa Lucas.
En segon lloc, van se les pròpies persones ateses les que van decidir quines fotografies volien que sortissin a l’exposició, el text que les havia d’acompanyar, l’ordre d’aparició i el muntatge final de l’exhibició: “Han pogut decidir què mostrar a la societat i com fer-ho. No és la nostra mirada sobre el sensellarisme, sinó la seva”, destaca Lucas, que agrega: “Amb aquest posar la persona al centre, s’han sentit protagonistes, que se’ls estava escoltant i donant visibilitat a la seva realitat perquè nosaltres poguessim percebre el que és el sensellarisme”.
“Aquestes imatges no només són fotografies; són fragments de veritat, de dolor i de poesia urbana. Són un mirall de la ciutat i de mi mateix, un recordatori que inclús en els llocs més freds i oblidats, hi ha històries que mereixen ser explicades”, conclou F. en el text que ha escrit per acompanyar l’exposició.
