Marc Bolet, director del Pis Assistit de La Ràpita, aborda en aquest Dia Internacional de la Visibilitat Trans la importància d'acabar amb l'aparheid laboral de les persones trans, així com des de Suara Cooperativa acompanyem joves trans en serveis residencials
Malgrat que en les últimes dècades hem avançat moltíssim en el reconeixment dels nostres drets, fa temps que tinc la sensació que una part de les persones del col·lectiu LGTBIQ+ viuen a anys llum de la resta dels companys i companyes, com si caminessin amb els cordons de les sabates desfets. Em refereixo a les persones trans, les quals, en molts casos, continuen vivint el seu propi apartheid. Almenys en alguns aspectes importants de la seva vida, que no deixen de ser el mateixos aspectes importants de la vida de la resta de persones.
Un exemple clar d’aquesta realitat és l’accés a la feina. Segons un estudi de caràcter transnacional, desenvolupat en el marc del projecte “Trascending Barriers: Promoting Trans Inclusion in the Workplace” i amb la implicació del grup de Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona, es posa de manifest que existeix una separació significativa entre les polítiques laborals declarades i les experiències reals d'inclusió que viuen les persones trans. El nivell d'ocupació que se situa per sota del 65%, fet que evidencia dificultats estructurals en l'accés i l'estabilitat laboral. Una dada significativa és que encara que el 94,4% de les persones que han participat a l’estudi afirma haver compartit la seva identitat de gènere amb algú en el seu entorn, aquesta obertura disminueix notablement en l'àmbit laboral. Un 41,6% no ho ha comunicat a cap persona superior i un 26,8% tampoc ho ha fet amb companys.
Als serveis residencials d’atenció a la infància i l’adolescència que gestiona Suara Cooperativa tenim molt present que la feina és un dels elements més importants d’integració a la comunitat per a qualsevol persona. Està demostrat que la inclusió de les minories en els entorns laborals afavoreix la seva visibilat i normalització. És per això que des dels nostres serveis acompanyem els adolescents que formen part del col·lectiu des de difrents perspectives. Des de la individualitat, potenciant aspectes com l’autoconeixement per millorar l’autoestima, fent valdre la seva forma de ser, de viure i veure el món que els envolta, treballant les potencialitats de cada noi i noia. Escoltar-los, perquè moltes vegades és el que més necessiten, i respectar i acompanyar-los en els processos que decideixin emprendre. També, en l’àmbit comunitari, treballant amb la resta de companys i companyes que conviuen amb ell o ella. Som conscients que les dificultats de les persones trans van més enllà dels serveis. Per això, vetllem perquè els i les nostres joves puguin desenvolupar-se en tots els aspectes de la seva vida sense cap dificultat o, almenys, amb les mateixes dificultats que la resta.
Què estem fent malalment com a societat perquè les persones trans encara no estiguin al nivell d’altres realitats minoritzades? Tal com va dir l’Estefania Vidal, activista trans de 71 anys a la que em passaria escoltant hores i hores, en un acte recent a Suara Cooperativa, el col·lectiu no ha de defensar els seus drets des del ressentiment, sinó des de la conciliació amb la resta de realitats, incloent l’heteronormativitat.
En una societat tan polaritzada, tenim l’obligació de defugir dels extremismes, tant d’un costat com de l’altre, i abandonar la idea de vèncer per centrar-nos en persuadir. Convèncer que la realitat trans és una forma de vida tan digna com la resta. Les persones trans no escullen ser-ho, sinó que necessiten ser-ho. I dic necessiten perquè absolutament tothom té dret a sentir-se a gust amb el seu cos i la seva forma de ser.
En definitiva, a convèncer els que no pensen com nosaltres que les persones trans senten igual que ells i elles i, per tant, també tenen dret a una conversa amb la gent que estimen, a gaudir del primer dia de vacances, a pujar a la muntanya i omplir els pulmons d’aire i baixar a la platja i fer el mateix. Tenen dret a la sensació després de fer esport, a estar segures que tenen raó però prefereixen no discutir, al sexe, a despertar-se i veure el seu somriure, a obrir un regal i a que els dolents no sempre guanyin. Tenen dret que no hagi d'existir aquest Dia Internacional de la Visibilitat Trans, que se celebra avui, perquè significaria que tenen els seus garantits els seus drets. I tenen dret a riure. A riure molt. Tenen dret a riure fins que ens caiguin les llàgrimes.
Marc Bolet Benito
Direcció Pis Assistit 16-18 La Ràpita
