La Xarxa d’Atenció a les Persones Sense llar de Barcelona (XASPLL), conformada per 39 entitats i l’ajuntament de la ciutat, organitza una acció reivindicativa a plaça Sant Jaume amb motiu del dia Europeu de persones sense llar.
Prop de 29.000 persones en situació de sensellarisme van ser ateses en centres o serveis a l’estat espanyol el 2022, acord les darreres dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística. Això suposa un 24,5% més de persones que una dècada abans, quan es va fer el darrer recompte en tot l’estat. Ara bé, segons dades de Càritas, hi podria haver més de 42.000 persones en situació de sensellarisme si es té en compte també les que viuen al carrer, on la vida no és gens fàcil.
Davant d’aquesta realitat, la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense llar de Barcelona (XASPLL), configurada per 39 entitats i l’Ajuntament del municipi, han fet una acció reivindicativa a la plaça Sant Jaume per demanar que es reprengui de manera urgent la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, que es va començar a treballar en la passada legislatura.
L’acció, que ha tingut lloc en el marc que el 23 de novembre va ser el Dia Europeu de persones en situació de sensellarisme, s’ha iniciat amb la construcció d’un mosaic humà, que ha desplegat una pancarta amb el lema “Ningú Sense Llar”. Després, han girat la lona, on se n'ha pogut llegir 1.245. Aquest és el nombre de persones que dormen als carrers de Barcelona. A més, en la ciutat hi ha 260 assentaments.
Amb aquest acte d’avui, la XASPLL, també ha volgut posar l’accent com l’increment del preu del lloguer ha comportat que s’hagin reduït lleument el nombre de pisos d’inclusió social, sigui d’habitatge compartit o individual, acord una nota de premsa difosa per la xarxa. En aquesta, a més, es ressalta la necessitat que es facilitin la garantia d’ingressos i la tramitació de prestacions per a les persones en situació de sensellarisme; així com l’empadronament sense domicili fix, com un dret fonamental per garantir l’accés a serveis i per a posteriors processos d’arrelament.
La vida al carrer
"M'han amenaçat, insultat, humiliat, robat. De vegades, m’he sentit com si fos un gos per a la resta de persones", explica una dona atesa en un dels serveis que gestionem a Suara Cooperativa per a persones en situació de sensellarisme, de la qual mantenim l’anonimat.
Acord les dades de l’INE, 6.552 dones van ser ateses en serveis de sensellarisme el 2022. Precisament, Anna Domingo, experta de Suara Cooperativa en l’atenció de persones en situació de sensellarisme, posava l’èmfasi en les dificultats que es troben les dones que viuen al carrer en un vídeo publicat en motiu del 8-M.
“Abans de viure al carrer, el 82% de les dones en situació de sensellarisme ateses per Suara Cooperativa havien estat víctimes de violència física, psicològica o sexual”, assegura Domingo en el vídeo on afegeix: “La vida al carrer no és fàcil per a elles. Primer de tot, perquè l’estigma és major que en el cas dels homes. Per això, perden la xarxa de suport com la família o les amistats, cosa que les empeny a la solitud, l’exclusió i l’aïllament i a la manca d’un espai segur. Això comporta que la majoria de les dones en situació de sensellarisme hagin patit una agressió”.
No només les dones són víctimes de l’aporofòbia, un dels delictes d’odi més silenciats perquè les víctimes són persones en situació de sensellarisme que no solen denunciar. Més enllà de les agressions, sobreviure al carrer no és fàcil on passen el dia cercant un lloc segur on dormir o menjar per alimentar-se, cosa que, sens dubte, té una repercussió directa en la salut física, mental i/o el benestar emocional d’aquestes persones; així com pot contribuir a l’envelliment prematur de les persones, acord un informe recent publicat per la XASPLL.
Com acompanyar les persones en situació de sensellarisme
Des de Suara Cooperativa gestionem diversos serveis d’acompanyament de persones en situació de sensellarisme, un dels quals és el Sostre 360º del Maresme per a joves d’entre 18 i 25 anys, de titularitat del Consell Comarcal del Maresme. “El més important és cobrir les seves necessitats bàsiques que és l’habitatge. Un cop tenen aquestes necessitats cobertes comencem a treballar altres coses com són la documentació, tenir el permís de residència o la formació”, explica Samia Ouadih, educadora social d’aquest servei, on també se’ls ofereix assessorament jurídic i acompanyament psicològic.
Uns serveis, en els quals es generen vincles amb les persones ateses. “Compartim històries, compartim neguits i, després, hi ha molta càrrega emocional”, emfatitza Miriam Sanz, que també treballa com a educadora social en aquest servei.
També, des de Suara Cooperativa gestionem serveis arreu de Catalunya de tipologia diversa com són serveis de primera acollida, centres d'acollida i residencials, habitatges d'inclusió o de suport en l’espai públic.
El primer que cal treballar amb aquestes persones, explica Anna Garcia, experta en sensellarisme de Suara Cooperativa, és el seu benestar emocional i autoestima que, sovint, han quedat malmeses per les múltiples situacions traumàtiques que comporta viure al carrer. Per això, indica García, és indispensable “promoure els processos de recuperació tenint en compte els fets vitals traumàtics i respectar els ritmes de cada una de les persones ateses”.
Posteriorment, cal facilitar-ne l’apoderament perquè no retornin a una situació similar. “Restablir la xarxa de suport, garantir-ne l’accés a una estabilitat laboral, d’habitatge i a una formació de qualitat i gratuïta”, específica García.
La importància de les aliances
L’atenció i l’acompanyament de les persones en situació de sensellarisme, sens dubte, és un dels grans reptes que tenim com a societat, per la qual cosa requereix que caminem totes juntes, entitats civils, organitzacions i administracions per poder-li donar una resposta.
Per això, Suara Cooperativa forma part de la Federació Europea d'Organitzacions Nacionals que treballen amb les persones sense llar (FEANTSA), que es va reunir a inicis de mes a Brussel·les on es va poder abordar la situació del sensellarisme al Parlament Europeu.
Aquesta trobada també va servir perquè les diferents organitzacions o entitats europees que treballen amb persones en situació de sensellarisme tractessin temes com els estereotips existents entorn del col·lectiu, la realitat de les dones que viuen al carrer o conèixer casos d’èxit del projecte Housing First (Primera Llar) que s’està portant a terme a diferents països europeus.
“Ja tinc una casa, però no hi ha dia que pensi que pugui tornar a dormir al carrer i em fa molta por”, expressa una persona que atén Suara Cooperativa en un dels serveis que gestiona. Les persones que han passat una situació com aquesta no poden retornar al sensellarisme. Per això, cal que es dotin de més recursos als serveis on se les atén perquè puguin restablir els seus projectes vitals. També, és necessari més polítiques públiques per evitar que les persones que no poden fer front a l’elevat preu de lloguer, no es vegin abocades a viure al carrer.
Amb motiu del dia Europeu de les Persones en situació de sensellarisme, des de Suara Cooperativa recordem que l’habitatge és un dret fonamental que es recull tant en la Constitució espanyola, la Carta de Drets fonamentals de la Unió Europea o la Declaració dels Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides, subscrita per l’estat espanyol. Per tant, és imprescindible que es garanteixi que totes les persones puguin tenir accés a una llar.
