Durant vuit dies consecutius, Suara Cooperativa ha publicat vídeos testimonials de treballadores per reclamar una major presència de les dones en càrrecs de lideratge, posar fi a la bretxa salarial o una major corresponsabilitat en les tasques de les cures.
La campanya “Dones que decideixen”, que es va iniciar el passat 1 de març, ha finalitzat avui amb un vídeo de la presidenta del Consell Rector de Suara Cooperativa, Laia Bonastra. En aquest, exposa la importància de trencar amb la bretxa salarial de les treballadores de l’estat espanyol, on el seu sou és un 28% inferior del dels seus companys homes. En bona part, això és deu per la manca de corresponsabilitats i de reconeixement de les tasques de les cures d’un familiar que, principalment, assumeixen les dones.
Ara bé, també ha posat sobre la taula com les cooperatives es poden erigir en un model exemplar de transformació social en l’àmbit laboral, ja que el 52% dels seus càrrecs directius estan en mans de dones, segons el baròmetre de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. “El nostre model cooperatiu és un referent a l’hora de crear espais on les dones assumim rols de lideratge, prenem decisions i, per tant, aportem la perspectiva de gènere en la transformació social”, afirma Bonastra.
Vuit testimonis de dones per al 8-M
Precisament, per fer valdre el lideratge femení, durant vuit dies consecutius, Suara Cooperativa ha donat a conèixer un testimoni de dones que prenen decisions en el seu dia a dia.
El primer d’aquests, el va protagonitzar la directora general de Suara Cooperativa, Laura Peracaula, qui detalla les xifres del sostre de vidre: la presència femenina en els càrrecs de direcció general es limita entorn del 9% al conjunt de les empreses de l’estat espanyol.
“És fonamental reconèixer i donar suport al talent femení a tots els nivells empresarials. Les dones no només aporten una perspectiva única i molt valuosa, sinó que també inspiren altres dones a seguir els seus passos i trencar barreres”, apunta Peracaula.
A banda dels testimonis de Bonastra i Peracaula, també s’han inclòs el de treballadores que lideren serveis diversos on acompanyen persones de les diferents etapes vitals, per la qual cosa posen veu sobre com afecten les desigualtats en els diferents àmbits de la societat.
La Jèssica Andreu, directora de la Unitat d’Escolarització Compartida de Cambrils, aborda la necessitat que existeixin polítiques de conciliació familiar i una corresponsabilitat entorn les tasques de les cures i la criança que, tradicionalment, han assolit les dones. Més enllà que aquestes labors dificulten que les dones puguin desenvolupar la seva carrera professional, però també posa sobre la palestra quines repercussions té per a la salut mental d’aquestes o en la criança dels infants.
Per què hi ha sectors més feminitzats com els de les cures o d’altres més masculinitzats com els de les ciències o les tecnologies? Joana Pegueroles, directora del Centre d’Acollida de Terres de l’Ebre (CATE), respon a aquestes preguntes al mateix temps que reclama la importància de trencar amb els rols de gèneres des de les primeres etapes de la vida a través de l’educació, el lleure i el joc.
Ara bé, les desigualtats de les dones en el món laboral no es limiten a la diferència de salaris o la impossibilitat d’arribar a llocs de presa de decisions, sinó que també són les que tenen més adversitats a l’hora de trobar una feina. Una dificultat, assegura Arantxa Ruiz tècnica de Persones referent a Suara Inserció, que encara és major en el cas de les dones de realitats diverses. Així doncs, Ruiz desgrana com els diferents eixos de la interseccionalitat com poden ser el gènere, l’origen, la cultura o l'orientació sexual i identitat de gènere influeixen en l’exclusió laboral d’una persona.
El testimoni colpidor de l’Anna Domingo, directora del Centre de Primera Acollida de Sarrià per a dones en situació de sensellarisme, narra l’impacte emocional que carreguen les dones que viuen al carrer alhora que indica quines polítiques s’han de dur a terme, com se les ha d’acompanyar i de quines eines se les ha de dotar perquè puguin refer la seva vida, vetllar pel seu benestar psicològic, emocional i físic, així com sortir de l’exclusió social.
Des del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) d’Hospitalet de Llobregat, la seva directora Irene Blázquez defensa que l’expertesa de les dones del sector és clau per dissenyar el model de les cures de futur alhora que ressalta els avantatges que comporten solucions tecnologies com la realitat virtual o recursos com Aliura, el primer portal de la dependència de Catalunya, per millorar la qualitat de vida de la persona en situació de dependència, el seu nucli proper, així com la de les persones cuidadores.
Acompanyar una persona en un procés d’envelliment o en el tram final de la vida no és fàcil i té un impacte emocional per a les treballadores de les residències com el que experimenten les professionals del Centre Residencial Torreblanca, que dirigeix Anna Gasca. Des del seu punt de vista, no està prou reconeguda la seva laboral social alhora que denuncia la manca de recursos que es destinen en el sector, especialment, en un moment que la població envelleix.
Vuit testimonis de Dones que Decideixen en l’àmbit laboral, que posen en relleu la rellevància del lideratge femení. Ara bé, perquè això sigui una realitat més enllà de Suara Cooperativa, on les dones ocupen el 78% dels càrrecs del Consell de Direcció Estratègic i el 75% del Consell Rector, Maria Parera, tècnica de talent, reflexiona sobre la importància que els plans d’igualtat de les empreses siguin efectius per combatre les bretxes existents.
Aquest 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, des de Suara Cooperativa reclamem eliminar les desigualtats existents en el món laboral perquè les dones hi puguin accedir, desenvolupar-se i créixer amb igualtat de condicions i d’oportunitats que els homes. El món empresarial, sigui cooperatiu o no, necessita més lideratges en femení. A Saura Cooperativa som Dones que Decideixen. I tu, què decideixes?
