Les persones que viuen un procés d’envelliment al carrer tenen unes dificultats afegides, ja que no estan en edat laboral i, sovint, tampoc tenen una prestació ni xarxa relacional, conclou un informe de la XASPLL en el qual Suara participa en el Consell Editorial.
La “Diagnosi 2024. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i relació entre sensellarisme i envelliment”, enguany posa l’accent en la gent gran que viu al carrer i com això li desencadena un envelliment prematur. Aquest informe de les entitats i l’Ajuntament de Barcelona que formen part de la Xarxa d’Atenció de Persones sense Llar (XASPLL), ha estat elaborat per l'Insitut Metropoli vcompta amb la participació de Suara Cooperativa, que és qui ha coordinat el Consell Editorial.
“L’envelliment afecta de forma diferent segons la situació, especialment, si no tens ni xarxa ni un habitatge o allotjament estable”, exposa Maite Mauricio, experta en sensellarisme de Suara Cooperativa i coordinadora de la Comissió de la XASPLL de Diagnosi i Recompte i del Consell Editorial de l’Informe, que s’ha encarregat d’elaborar aquest estudi.
L’estudi, que s’ha presentat avui es basa en les dades extretes del darrer recompte elaborat el passat maig, posa de manifest que, actualment, hi ha 1.244 persones dormint als carrers de Barcelona i 2.860 allotjades en recursos residencials de la XASPLL, de les quals el 8,6% tenen 65 anys o més.
A l’informe s’alerta que diferents estudis posen de manifest que la població major de 50 anys en situació de sensellarisme podria triplicar-se el 2030 arran de factors estructurals com la inseguretat econòmica, l’erosió de les xarxes de suport social o el deteriorament prematur de les persones en situació d’exclusió social greu o de carrer.
D’altra banda, acord a diferents persones professionals del sector del sensellarisme posen de manifest que a situació viscuda el 2020 i 2021 arran de la pandèmia de la Covid-19 ha comportat un augment de la precarietat habitacional i un empitjorament i deteriorament de la salut de les persones ateses, especialment, en relació amb la salut mental i el patiment emocional.
Viure al carrer, a més, té l’afegit que provoca situacions d’envelliment prematur, tal com expressa una treballadora d’un recurs de sensellarisme que es recull a l’informe. “Abans és veritat que persones soles grans en aquestes situacions no n’hi havia tantes, abans sempre estaven en família. És des de fa uns anys, potser deu anys, que ho detectem. I ens trobem amb persones amb prop de 60 anys que no poden entrar en una residència perquè no compleixen l’edat, però ja són persones amb inicis de demència”, defensa aquest testimoni.
Dificultats de les persones grans que viuen en situació de sensellarisme
Si viure en situació de sensellarisme ja és d’extrema vulnerabilitat per a qualsevol persona, això s’accentua en les persones que tenen 65 anys o més o pateixen un envellimenr prematur. En moltes ocasions aquestes persones es troben que no estan en edat laboral i que no tenen cap mena de prestació econòmica o la que tenen és insuficient per pagar un pis o les despeses bàsiques del dia a dia com l’alimentació. Aquesta situació ve donada perquè al llarg de la seva vida han treballat en l’economia informal o es tracta de persones d’orígens diversos que no han pogut treballar i/o regularitzar la seva situació a l’estat espanyol. Així ho expliquen alguns dels testimonis que es recullen a l’informe:
“Resulta que no em puc jubilar, perquè no havia cotitzat els últims anys, quan tinc més anys dels necessaris per estar jubilat. Ha estat tot un merder”.
“El meu problema és que no tinc ingressos. Amb la pesca ja pagava l’habitació i em quedava una mica per a viure. Però el 2006 la meva malaltia ja era més greu i no podia treballar. Però després no podia renovar l’empadronament i he estat des del 2007 fins al 2016 sense targeta sanitària, i no podia anar al metge. No podia aconseguir res”.
"Em va fer molta ràbia quan vaig arribar, que tenia 69 anys i no em van deixar treballar.Venia de Cuba, però soc professional i aquí les lleis són diferents, has d’acceptar que quan tens una edat ja no pots treballar i només pots cobrar una pensió. I la pensió és per als treballadors d’aquí d’Espanya, perquè depèn dels impostos”.
El segon gran hàndicap és que moltes d’aquestes persones no tenen una llar de propietat i, per això, la manca de recursos econòmics els impedeix poder tenir accés a un habitatge, cosa que els aboca a viure al carrer en situacions molt precàries agreujades per problemes de salut mental o altres malalties pròpies de l’edat com pot ser la demència senil.
“Hi ha un tema de situacions declivi per la teva salut com pot ser un ictus o un deteriorament cognitiu. Els envien a una residència on els hi diuen que no tenen experiència en atendre aquesta gent”, ha ressaltat Mauricio en la presentació de l’inofme, en la qual també han intervingut Carme Fortea, directora de Serveis d’Atenció al Sensellarisme (IMSS), Carmen Guasch, de l’Associació Dit i Fet, Albert Sales i Laura Porzio de l'Insitut Metropoli, i Sònia Fuertes, Comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquest, però, no és l’únic inconvenient. Recentment, Suara Cooperativa, a través del portal de la dependència d’Aliura, va presentar un informe on destacava que la majoria de persones que cuiden un familiar són dones. Ara bé, en el cas de les persones grans en situació de sensellarisme la realitat és més preocupant malauradament viuen al carrer o en recursos residencials que no són d'atenció a persones gran i no tenen una xarxa de persones que es cuidi d’elles. També cal destacar que aquesta manca de xarxa, també afecta directament el benestar emocional de la persona.
“Aquí no es dóna el fet que hi ha una dona cuidadora, no hi ha ningú que els cuidis. El que sosté l’envelliment a casa nostra són les xarxes familiars i aquí no n’hi ha”, argumenta Mauricio.
Davant d’aquesta situació, la recomanació de la XASPLL és que s’habilitin recursos d’habitatge definitius, no temporal, per aquelles persones que viuen un procés d’envelliment en situació de sensellarisme on no només puguin viure, sinó també ser ateses en el cas que tinguin algun problema de salut mental o físic.
Evolució de la situació del sensellarisme a Barcelona
El 2020 s’estima que hi havia un total de 921 persones que dormien als carrers de Barcelona, una dada que enguany s’ha enfilat fins a les 1.245 persones, la qual cosa suposa un increment del 39% en cinc anys. Pel que fa a les persones ateses en recursos de la XASPLL s’ha incrementat un 2% en passar de les 2.808 persones el 2020 a les 2.860 actuals. En la darrera dècada, el nombre de persones en situació de sensellarisme que viuen al carrer ha augmentat un 74,13% (el 2014 eren 715); mentre que les persones ateses en recursos de la XASPLL han augmentat en 83,22% (el 2014 eren 1.561).
Al detall, actualment, les persones que pernocten en alguns dels recursos que ofereix la XASPLL, el 35,5% ho fa en centres residencials, el 41,6% en pisos i el 23% en pensions o habitacions.
Pel que fa a les dades sociodemogràfiques, el 54% de les persones allotjades en un recurs de la XASPLL són homes, un 29% dones, un 0,3% de gènere no binari i un 16,7% homes menors d’edat. A diferència del maig del 2022 quan es van registrar 10,4% de dones menors d’edat, enguany no se n’ha registrat cap. Per edats, el 22% tenen entre 18 i 30 anys; el 31,3% entre 31 i 50 anys; el 23,9% de 51 a 64 anys i el 8,6% més de 65 anys.
D’altra banda, en relació amb les nacionalitats de la població atesa, la proporció de persones espanyoles se situa en un mínim històric del 28,5%. Les persones de nacionalitat comunitària són el 9,9% i les de nacionalitats no comunitàries, el 58,4%. La proporció de persones en situació d’irregularitat administrativa constitueixen un 30,5%, de les quals un 3,1% són sol·licitants de protecció internacional.
Finalment, la proporció de persones sense ingressos se situa en el 46%, mentre que el 13,3% fan alguna activitat remunerada; el 10,3% reben la renda garantida de ciutadania; el 2,5%, l’ingrés mínim vital; un 9,9%, la pensió no contributiva. Per tant, només un 30,6% de les persones sense llar ateses per la XAPSLL reben alguna prestació pública.
“Aquests informes ens ajuda a repensar els models d’atenció i acompanyament de les persones tenint en compte el seu cicle vital i circumstàncies personals”, conclou Mauricio. Per la seva part, Carles Prieto, també de Suara Cooperativa, recorda: “Cal tenir present que rere de les dades no només hi ha números hi ha persones”.
