Les entitats socials alerten dels efectes que té per a la salut viure el carrer, una situació que redueix l’esperança de vida a 25 anys menys que la resta de la població.
Viure al carrer no vol dir no tenir somnis o il·lusions. Com la resta de persones de la nostra societat, les persones en situació de sensellarisme també tenen els seus propis desitjos. Per això, aquest dijous desenes de persones en situació d’exclusió social o persones que treballen en serveis on les atenen han sortit al carrer amb un crit unànime: “Sense llar, però amb somnis”.
Aquesta acció, que va tenir lloc ahir les 12:00 del migdia a plaça Sant Jaume de Barcelona, la van convocar les 39 entitats membres que configuren la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XASPLL), amb motiu del Dia Europeu de persones en situació de sensellarisme, que se celebra el 23 de novembre.
En un acte amb clar to reivindicatiu, les entitats van posar sobre la taula els devastadors efectes que té per a la salut de les persones viure al carrer. Un clar exemple és que les persones en situació de sensellarisme la seva esperança és de 57 anys, 25 anys inferior que la de la resta de la població.
Actualment, als carrers de Barcelona hi viuen 1.581 persones, un 14% més que un any enrere, dels quals, prop de 330 dormen en assentaments. La gran majoria d’aquestes persones, un 46%, no tenen cap mena d’ingrés; mentre que tan sols el 13,3% disposen d’una activitat remunerada.
Les entitats socials també han volgut posar sobre la taula la necessitat de facilitar l’empadronament de les persones que viuen al carrer, prop del 70% de les persones que atenen són d’orígens diversos. En aquest context, han recordat que arreu de Catalunya hi ha un mínim de 37 ajuntaments que posen traves a l’empadronament.
“Quan una persona es troba en situació administrativa irregular, té una dificultat més gran per tenir una feina i ingressos estables, i per tant disposar a un habitatge digne. A més, són molts els municipis catalans on es dificulta l’accés al padró de persones
en situació de sensellarisme, i a causa d’això, no poden accedir a drets bàsics, com la sanitat, l’educació, o una feina ben remunerada. Sense documentació, res d’això és possible”, han alertat les entitats en un comunicat conjunt.
Per tot això, les entitats han exigit que s’acceleri l’aprovació de la llei catalana per erradicar el sensellarisme i garantir l’empadronament de totes les persones que viuen al carrer.
Tot plegat, passa per un reclam bàsic: que totes les persones puguin tenir accés a una llar digne per poder transformar les seves vides i construir-ne una de nova. Aquest, precisament, és l’objectiu de programes com Primer la Llar, de titularitat de l’ajuntament de Barcelona i gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials i la UTE Suara Cooperativa i Pere Claver, que ofereix un sostre estable a persones que han patit una situació de sensellarisme prolongada en el temps.
Acció teatral
Durant l’acte d’ahir que va tenir lloc ahir al carrer, les persones van realitzar una acció teatral participativa, on s’han mostrat situacions quotidianes que viuen les persones en situació de sensellarsime, a través de les quals van aflorar els principals factors que perpetuen l’exclusió, la pobresa de les persones i les discriminacions que pateixen com són: l’aporofòbia, una salut precària i la impossibilitat d’accedir a un habitatge, entre d’altres.
Unes situacions que els condemna a tenir més problemes de salut mental i emocional, ja que la manca de privacitat, la inseguretat i les condicions de convivència poden generar estrès, ansietat i depressió.
Des del CAI Sarrià, un servei de l’ajuntament gestionat per Suara Cooperativa, han destacat: “Volem visibilitzar els somnis silenciats dels qui cada dia s'enfronten a múltiples barreres: persones que, tot treballant, no poden accedir a un habitatge; persones migrades atrapades en la invisibilitat; víctimes de violència masclista que no troben sortida segura; persones amb discapacitat que no troben oportunitats laborals; o dones i homes amb problemes de salut mental o addiccions”.
En aquest Dia Europeu de les persones en situació de sensellarisme, volem que tothom pugui fer realitat els seus somnis i perquè això sigui possible cal que totes les persones de la nostra societat puguin accedir a un sostre segur on construir les seves vides.
