Estàs pensant en l’acolliment familiar?, tens dubtes o vols aprendre més sobre el procés d’acollida?, et fem cinc cèntims en aquest article.
Primer de tot, què és l’acolliment?
“Hi ha infants i adolescents que viuen en una situació difícil: la seva família no en pot tenir cura i, aleshores, l’Administració se n’ha de fer càrrec. Però és convenient que, mentre la família d’origen d’aquests infants intenta refer-se, hi hagi una altra família que pugui oferir-los un bon entorn per créixer i desenvolupar-se. D’aquest tipus de família, se’n diu família d’acollida o família acollidora” guia d’acolliment, Institut Català d’acolliment i adopció.
La família acollidora rep l'encàrrec per part de l’Administració de tenir cura d’un infant. Vol dir donar-li estima i suport en la seva educació. La família d’acollida accepta tenir l’infant sota la seva guarda i protecció. Aquesta capacitat està autoritzada per l’organisme de l’Administració que té la tutela d’aquest infant, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), organisme que dicta la mesura de protecció més adient a la situació de l’infant o jove.
L’acolliment per definició és mesura temporal per oferir als infants el millor entorn possible fins que la seva família biològica o extensa resolgui els problemes que li impedeixen d'ocupar-se'n. És una alternativa als centres d'acollida per als infants que han de viure fora de la seva família d'origen. Sempre que sigui possible, l'infant manté un contacte amb la seva la família d’origen.
Quantes tipologies d’acolliment existeixen?
En funció de les necessitats dels infants i la situació de la família biològica, hi ha sis tipus d'acolliment:
- Acolliment d'urgència i diagnòstic: Té lloc mentre es valora la situació de l’infant i l’evolució de la seva família. Solen ser nadons o menors de sis anys. L'acolliment té una durada d'uns sis mesos.
- Acolliment de curta durada: L'infant és acollit per una família amb la finalitat de retornar al seu entorn familiar abans de dos anys. L'infant i la seva família d'origen mantenen visites freqüents.
- Acolliment de caps de setmana i vacances: Solen ser infants majors de nou anys que estan ingressats en centres residencials i necessiten gaudir d'un ambient familiar. L'infant conviu amb la família col·laboradora durant els caps de setmana i les vacances escolars. Aquest acolliment s'allarga el període de temps que es consideri beneficiós per a l'infant.
- Acolliment de necessitats especials: Els infants necessiten unes atencions especials (mèdiques, d’estimulació física, intel·lectual, sensorial, etc.). Es pot considerar necessitat especial el fet que tingui més de deu anys.
- Acolliment en Unitat Convencional d’Acció Educativa. Es tracta de grups de germans o d’infants amb necessitats especials que seran acollits per famílies amb formació i experiència en matèria d’infància i adolescència.
- Acolliment de llarga durada o permanent: L’infant és acollit per una família mentre la seva família d’origen supera una situació que requereix un temps més llarg de recuperació.
Descobreix els diferents tipus de la veu de les mateixes famílies acollidores:
Quina és la diferència entre adopció i acollida?
Com hem vist, la temporalitat és la característica principal de l'acolliment. La família acollidora donarà l'acompanyament temporal a un infant que per algun motiu no pot estar amb la seva família biològica. En canvi, amb l'adopció constituirem una filiació legal i aquest infant passa a ser el vostre fill amb els mateixos drets que la filiació biològica.
Per saber-ne més:
Dona una ullada a la guia elaborada per l’Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció aquí.
