La mort és un tema que sovint ens incomoda i ens provoca dolor, especialment quan es tracta d’una mort sobtada, antinatural i triada a causa d'un profund patiment, com és el cas del suïcidi, un veritable tabú dins d’un tabú.
La situació es fa encara més devastadora quan la persona que ha pres la decisió de prendre’s la vida, es troba en una etapa vital prematura com pot ser l’adolescència o la joventut. Malauradament, el suïcidi és la principal causa de mort entre infants i adolescents, i representa un problema de salut pública que evidencia l’empitjorament de la salut mental en aquesta franja d’edat. Per tant, és fonamental abordar aquest tema amb responsabilitat i centrar-nos en la prevenció i les xarxes de suport.
Més enllà de les dades estadístiques, que són fàcilment accessibles, cal centrar-nos en les eines i formes de fer front al malestar per tal d’evitar les conductes autolítiques. Fins ara, l’atenció s’ha dirigit principalment cap a l’individu i la seva família, que sovint han de suportar l’estigma i la vergonya associats amb la pèrdua d’un ésser estimat. Aquesta situació es veu agreujada per una herència cultural que considera que només Déu té el dret de decidir sobre la vida i la mort.
Avui en dia, disposem de prou coneixements per abordar el suïcidi en la infància i l’adolescència des d’un enfocament psicosocial i comunitari. És fonamental que famílies, escoles, serveis sanitaris i la societat en general ens comprometem conjuntament per prevenir aquest fenomen.
A Catalunya, la salut mental ha anat prenent importància per a les institucions, com podem constatar amb el PLAPRESC (Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya 2021–2025), que té l'objectiu de reduir un 15% la mortalitat per suïcidi i un 10% les temptatives. Les accions previsets inclouen la formació de professionals, campanyes educatives, un millor accés als serveis, i la creació d'un sistema de registre únic de conductes suïcides. A més, aquest pla promou la col·laboració entre els departaments de Salut, Educació i Afers Socials, integrant accions als centres educatius, centres sanitaris i serveis socials. Així, es busca una resposta integral i coordinada davant els reptes que presenta la salut mental.
Identifiquem factors de risc i busquem suport
Per poder prevenir, és essencial identificar els factors de risc i els signes d’alerta, entre els quals es poden incloure:
- Soledat
- Aïllament social
- Malestar emocional i/o problemàtica de salut mental.
- Baix rendiment escolar
- Canvis sobtats de comportament o d’estat d’ànim
- Situacions de violència física o verbal
- Bullying o ciberbullying
- Maltractament en el domicili familiar
- Violències sexuals
- Medicalització
- Consum de drogues.
- Característiques pròpies de l’adolescent (crisi d’identitat, seguir modes o tendències, interès per experimentar, formar part de grups…).
- Viure un esdeveniment vital estressant (separacions, morts, canvis de domicili…)
- Pensament i ideacions suïcides
- Temptatives i morts per suïcidi
- Autolesions o conductes de risc
- Comentaris sobre voler morir, desaparèixer o no despertar-se.
Amb aquesta casuística es posa de manifest la dimensió social i multifactorial del suïcidi, el que ens allunya d’assenyalar com a únics responsables l’individu i la seva família. Tanmateix, com a individus sí que podríem preguntar-nos en quin tipus de model de societat volem que s’emmirallin les nostres infàncies i adolescències. I certament, els i les joves no ho tenen gens fàcil si han de lidiar amb un ritme frenètic, la hiperconnexió digital, que paradoxalment, de vegades ens desconnecta de la nostra humanitat. Sumant que també han de lidiar amb la incertesa laboral, les desigualtats i violències estructurals. Aquesta realitat ens recorda la cançó del grup britànic Sex Pistols, «No Futur», que es converteix en un himne per a l'acció enfront d'una societat complexa que, tot i la immediatesa que promou, es queda enrere en qüestions de salut mental. Per tant, és essencial continuar treballant per enfortir els factors de protecció a tots els nivells i atendre les persones de manera integral, abastant les dimensions individual, familiar, social i comunitària.
Què podem fer per prevenir conductes suïcides
Així doncs, la prevenció ha de ser una prioritat i cada vegada és més rellevant en la intervenció que fem en els espais de diàleg entre persones adultes i joves. En aquest sentit, és crucial que totes prenem partit i aprenem a acompanyar estat emocional de patiment que poden conduir a conductes autolítiques. Alhora, no perdem de vista els espais de relació entre joves, les seves converses a la xarxa i la cerca que fan a internet, així com les converses amb les eines d’IA com ChatGPT, entre altres, que poden ser, de vegades perilloses. Algunes estratègies de prevenció, recursos i bones pràctiques serien:
1) Detecció precoç
Ja hem enumerat alguns factors de risc, ja que la majoria dels suïcidis no apareixen de manera sobtada, així que algunes accions preventives a tenir en compte serien:
- Formació al professorat, famílies i personal sanitari per identificar signes.
- Cribratge a escoles i centres de salut mental.
2) Intervencions psicoeducatives a escoles
Infants, adolescents i joves passen gran part del seu temps a escoles i instituts, per tant, no es pot obviar la influència que tenen en la promoció del benestar emocional:
- Programes com #TrioLaVida en col·laboració amb salut mental han impactat en milers d’alumnes i famílies.
- Tallers sobre gestió emocional, resolució de conflictes i prevenció de l’estigma.
- Grup de suport entre iguals.
3) Línies d’ajuda i serveis de suport
- Canals confidencials i gratuïts on infants i adolescents poden demanar ajuda:
- 061 Salut Respon (Taula de Prevenció del Suïcidi): disponible 24 h.
- Fundació Anar (900 202 010): especialitzada en menors d’edat.
- Obro Feel (WhatsApp): servei confidencial de xat amb psicòlegs, en proves des del 2024.
- Línia 024 (Ministeri de Sanitat): ajuda a la ideació suïcida.
4) Accés als serveis de salut mental
La reducció de les llistes d’espera i la detecció ràpida són fonamentals.
- Reforç del CSMIJ (Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil) amb més equips i psicòlegs.
- Intervencions integrades des de l’atenció primària (Pediatria).
- Pla pilot de prescripció social per a adolescències (activitats extraescolars, esportives o artístiques).
5) Formació de famílies i comunitat
La prevenció comença a casa i la millor manera de fer-ho és parlant-ne:
- Guies per a famílies sobre com parlar del suïcidi, escoltar sense jutjar i com actuar davant conductes d’alarma.
- Campanyes institucionals per trencar l’estigma i promoure el diàleg obert (ex.: “No el deixis caure en el pou del suïcidi”).
- Grups de suport a famílies, on un o una jove ha expressat ideacions suïcides o que han fet temptatives.
La prevenció del suïcidi en infàncies i adolescències requereix una acció col·lectiva i sostinguda: famílies, escoles, serveis sanitaris, totes hem de contribuir a crear espais segurs per a l’expressió emocional, validar el patiment dels i les joves i eliminar l’estigma associat a la salut mental. Només així podrem construir una societat més empàtica i solidària, on els nostres joves se sentin segurs i valorats.
6) Atenció especialitzada
Si necessites suport professional, busca ajuda. A Suara disposem de l'espai terapèutic, un servei psicològic especialitzat en la infància i famílies. Amb un abordatge integrador i social que dona assistència psicològica a la persona tant de forma preventiva com reparadora.
M. Carmen Alcàntara Puig
Traumaterapeuta a CA Terres de l'Ebre
