Després d’una Assemblea General Extraordinària de sòcies i socis com la que vam fer dissabte 28 de novembre a Barcelona cal aturar-se i posar les coses. Sobretot cal fer-ho per no caure en la simplicitat d’analitzar-la només des de l’òptica dels aspectes positius o quedar-nos només amb aquells que ens semblen que no han ant prou bé. La visió en cadascun dels casos seria esbiaixada i no ens ajudaria a créixer com a col·lectiu. Què mou a 651 persones a assistir a una assemblea que d’antuvi ja sabem que no hi tindrà cap votació explícita?
Parlant amb les sòcies i socis, hi trobem les següents explicacions:
- El fort sentiment de pertinença vers la cooperativa
- La necessitat de veure’ns , de construir junts
- El sentit de coresponsabilitat
Em sembla que no calen més raons: aquestes aboquen el que són les potes que sostenen la cooperativa. Pels que ara tenim l’encàrrec de liderar-la, és important contestar-nos què fa que sigui així. I les respostes es complementen amb el que dèiem més amunt:
- La coresponsabilitat de veritat: compartim encerts i desencerts, reptes de futur, comptar amb els altres en cada moment
- L’honradesa i claredat en el missatge perquè ens puguin interpel·lar i seguir millorant
- L’exigència amb nosaltres mateixos
- La confiança en cadascuna de les sòcies i socis que formem part d’aquest gran conglomerat que hem de seguir encaixant.
No hi valen maquillatges ni falses promeses. L’Assemblea General de Suara, un cop més, ens va fer de mirall d’allò que realment és important: seguir treballant com fins ara, sentint que cadascú de nosaltres és important perquè seguim endavant. Sigui quin sigui el nostre futur, volem afrontar-lo juntes, tenint una premissa molt clara: actuarem apostant per allò que garanteixi el bé comú per sobre de l’individual. Heus aquí la clau de tot el que ens sustenta, i una vegada més, a l’Assemblea de dissabte ho vam poder comprovar.
Montserrat Pujol. Presidenta del Consell Rector de Suara Cooperativa
