Aquest mes d’octubre s’han complert tres anys de la publicació i aplicació de la Guia per acompanyar les persones malaltes de càncer de Suara: l’octubre de 2018 culminava el treball fet per un grup de persones de l’organització que havien patit un càncer i d'altres que havien acompanyat companyes i companys en aquest procés, amb els objectius de donar suport, sensibilitzar, orientar i identificar situacions millorables. A través d’aquest article en primera persona, l’equip d’acompanyament al càncer de Suara fa balanç d’aquests tres anys.
L'empresa la formem les persones i, allà a on hi ha vida, hi ha malaltia
Rosa, Maria, Ana… Després de tres anys d’haver presentat la “Guia per acompanyar les persones malaltes de càncer” la llista continua creixent… Avui, fem balanç de les experiències viscudes i ens preguntem: Què ha canviat a Suara? Quin ha estat l’impacte de la guia a la vida de les persones? Volem aturar-nos i reflexionar-hi amb totes vosaltres.
Algú podria dir que la guia ha estat un èxit: Hem rebut premis, felicitacions, ens han fet entrevistes i ens han convidat a actes. Però per a nosaltres, el que és realment important no són els reconeixements (que estan molt bé perquè posen en valor la feina feta), sinó les petites coses del nostre dia a dia, la consciència de que el més senzill és el més extraordinari, el ser capaces de sortir del “què haig de fer”, dels protocols i de les jerarquies per pensar en el “què puc fer jo per ella”. Aturar-nos a pensar en la persona que està malalta, preguntar-li directament què necessita, sense altra voluntat que ser-hi, que se sàpiga que som al seu costat. Pot semblar senzill de dir, però no és fàcil de fer, perquè per fer-ho les persones i els equips ens hem d’encarar a la por, a la incertesa, la inseguretat i la manca d’experiència de la situació.
I és aquí a on està el veritable èxit de la guia. Fins a dia d’avui, ningú mai s’ha volgut mantenir al marge. Totes les persones que s’han trobat amb el càncer a Suara s’han involucrat fins on han pogut, donant el que tenen, poc o molt, però sempre des de la voluntat i l’empatia, el que té molt més impacte que les grans accions corporatives.
Vivim en una societat a on les persones que pateixen un càncer, moltes d’elles dones, tenen moltes dificultats per trobar feina, per mantenir el seu lloc de treball o promocionar-se laboralment. Ja ni parlem d’accedir a una assegurança mèdica, a una hipoteca o un préstec… Cal prendre consciència de que totes les persones estem en aquesta ruleta de la vida, som humanes i hem de naturalitzar que esdevindrem vulnerables en algun moment del cicle vital. No som invencibles, en qualsevol moment el càncer pot trucar la nostra porta.
Suara és un viu reflex de la societat i, des de la responsabilitat social que ens caracteritza, volem canviar la realitat des de les nostres accions. No volem tancar els ulls a la situació que viuen milions de persones que pateixen un càncer o que ja l’han superat.
Des d’aquestes reflexions, és des d’on Suara vam posar en marxa la guia ja fa tres anys. Vam obrir una porta cap a una altra manera de conviure amb el càncer i amb altres malalties greus físiques i mentals. La malaltia, sigui quina sigui, no la podem deixar a casa…. ni les seves conseqüències físiques i emocionals. Totes elles les portem amb nosaltres allà on anem, i aprenem a acceptar-les. Hem de poder conviure amb la malaltia amb normalitat en tots els àmbits, i la feina ocupa un lloc important a les nostres vides.
Les empreses són les persones que les formem i com diu el títol d’aquest article, allà a on hi ha vida, hi ha malaltia. Per sanar les empreses, hem d’integrar la malaltia com a part de la mateixa, no només la superació física del càncer, sinó la integració de les realitats que se’n deriven dins l’organització.
Gràcies a totes per fer-ho possible,
Equip d’acompanyament al càncer de Suara
