Suara Cooperativa i V-Tools han dut a terme una prova pilot per treballar amb un centenar d’adolescents la prevenció de la violència masclista a través de diferents experiències de realitat virtual.
“Aniràs a l’aniversari de Marta?”. “Sí, tu també, no?” “Tinc partit o no ho recordes?”. Aquest diàleg entre una parella adolescent forma part d’una experiència de realitat virtual per treballar la prevenció i detecció de la violència masclista entre els adolescents. En aquest cas, la noia cedeix i no va a l’aniversari de la seva amiga, però no és l’únic episodi de control que es relata en aquesta experiència, que té sis capítols.
“No m’imagino haver pogut treballar aquest contingut amb els adolescents sense aquest format”, assegura Bàrbara Ercilla de Villena, directora d’un centre obert gestionat per Suara Cooperativa on s’ha provat aquesta experiència, desenvolupada per l’start-up V-Tools.
El servei on treballa Ercilla de Villena és un dels set recursos per a infància i adolescència gestionats per Suara Cooperativa on s’ha dut a terme una prova pilot, que es va iniciar el gener i ha acabat aquest 5 de juliol. En el marc d’aquesta, un centenar d’adolescents s’han posat les ulleres de realitat virtual per viure en la seva pròpia carn l’experiència d’una víctima de violència masclista.
No només Ercilla de Villena valora positivament aquesta prova pilot, també ho fa Olga Chamorro, directora d’un altre centre obert. “La realitat virtual és una eina molt útil per crear el context, situar ràpid el contingut que vols treballar i generar l'ambient, i això és molt important en qualsevol situació comunicativa”, manifesta Chamorro.
En què consisteix aquesta experiència de realitat virtual?
Albert Gonález, cofundador de V-Tools, explica que per elaborar el contingut s’ha tingut en compte la teoria de l’escala de la sociòloga Carmen Ruiz Repullo, que parteix de la base que cada cop que es dona una situació de violència masclista en una parella adolescent, el noi puja un esglaó més de control sobre la víctima, tal com es relata en cada un dels capítols d’aquesta experiència de realitat virtual, on la violència i el control va in crescendo.
En altres capítols, també es pot palpar com el jove controla el mòbil de la noia, li prohibeix tenir xarxes socials o vestir d’una manera determinada. Un control cada cop més absolut i sever que finalitza amb una relació sexual no desitjada per part d’una noia. “D’una manera molt subtil posem situacions normalitzades per la societat i que tenen relació amb actes de violència masclista”, explica González.
Cada capítol dura entorn els dos minuts, que la persona visualitza sola a través de les ulleres de realitat virtual. Posteriorment, a través d’una intervenció social, s’obre un espai de reflexió i debat on es treballen les diferents estratègies de control visualitzades, així com detectar-les i prevenir-les.
“Les persones poden entrar o marxar si no se senten còmodes. És un espai on s’han de sentir lliures perquè el que volem és poder crear un clima de seguretat i un ambient on puguin reflexionar i xerrar”, exposa González.
Per generar aquests espais de seguretat, precisa Chamorro, també és essencial que els infants i adolescents tinguin al costat una persona que els generi confiança. “És important el vincle que tinguin amb l’adult perquè s’obrin, no se sentin qüestionats i siguin sincers”, matisa Chamorro.
Després del visionat de la primera experiència, va costar que es generés un debat en el centre que dirigeix Ercilla de Villena. Ara bé, no va ser així en els capítols posteriors. “Em va sobtar el nivell de reflexió que hem tingut, que si no hagués estat en aquest context (de la realitat virtual) no sé si l’hauríem aconseguit”, apunta l’educadora social.
Resultats entre la població adolescent
En només quatre anys, del 2018 al 2022, s’han disparat els casos de violència masclista entre la població adolescent un 87,2% i en la majoria d’ells, un 57%, els agressors són les parelles de les noies, segons un estudi de la Fundació ANAR finançat pel ministeri d’Igualtat.
Davant d’aquest context, González, que detalla que en el 98% dels casos les víctimes són les noies, remarca que amb aquesta eina de realitat virtual “es treballa des de l’empatia i la prevenció perquè les persones tinguin un grau d'empatia més elevat per detectar possibles situacions en relacions presentes o futures”.
Tant en el centre socioeducatiu d’Ercilla de Villena com el de Chamorro, aquesta experiència s’ha treballat en grups mixtos, és a dir, conformats per nois i noies. “La reacció no va ser la mateixa”, indica Chamorro. En el cas de les noies, argumenta, es van sentir empoderades i que se’ls havia dotat d’eines per detectar el masclisme. En canvi, precisa, “els nois van respondre amb més silenci, se sentien responsables”. A més, alguns d’ells van mostrar el seu temor de deixar-se emportar pels amics o companys i actuar d’aquesta manera. “Van dir que els faltaven eines per no caure en aquest comportament”, exposa Chamorro, que afegeix: “Van comentar que en el taller es va parlar del que estava malament, però no de com fer-ho bé”.
Per la seva part, Ercilla de Villena subratlla que aquesta metodologia per treballar la violència masclista entre la població adolescent funciona, ja que durant les dinàmiques tant ells com elles van poder detectar i reconèixer casos que es donen en el seu entorn, com per exemple, l’institut.
Aquest, però, no és l’únic indicador que l’educadora social destaca per argumentar els bons resultats de l’experiència. Un cop finalitzat el taller, les persones participants contesten un qüestionari. “El 100% dels nois i les noies van dir que aquest taller era necessari perquè aquesta informació no la reben enlloc alhora que tots van marcar que identifiquen aquestes conductes que han vist a les ulleres de realitat virtual”, assenyala Ercilla de Villena.
Proposta transgressora
Bàrbara Outeiro, responsable d’Innovació Oberta de Suara Cooperativa, assegura que aquesta experiència ha estat molt ben acollida tant entre la població adolescent com les persones treballadores de l’organització, ja que permet treballar una qüestió sensible d’una forma àgil.
“Ha estat una proposta transgressora perquè ha permès crear una empatia molt ràpida a través d’emmirallar els nois i a les noies”, defensa Outeiro alhora que conclou: “ha permès posar temes sobre la taula, identificar-los i detectar-los d’una manera més àgil que si s’hagués fet d’una forma més teòrica”.
