Neix www.aliura.coop, el primer portal sobre la dependència a Catalunya, que té com a objectiu acompanyar i ajudar les persones dependents i les seves famílies. El portal concentra tota la informació fiable i actualitzada sobre ajudes, recursos i serveis al voltant de la dependència. I també eines per gestionar emocionalment el procés pel qual un familiar passa a ser dependent.
Aliura és una iniciativa de Suara Cooperativa, una entitat catalana sense afany de lucre i amb més de 40 anys d'experiència en l’atenció de persones grans i dependents, i promoguda pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya a través del Projecte Singulars, que té la finalitat de generar ocupació.
Segons una de les impulsores de la Plataforma Aliura i directora de Transformació Digital de Suara, Àngels Cobo, “fa molts anys que observem com milers de persones, sobretot dones, afronten el procés de pèrdua d’autonomia d’un familiar pràcticament soles. D’aquí neix Aliura, com a portal on trobar acompanyament i informació sobre ajudes i recursos per a cada moment del procés de dependència”. En aquest sentit, detalla que “l’objectiu és millorar l'accessibilitat a la informació sobre la Llei de Dependència, les prestacions o altres recursos. I acompanyar en un procés llarg que recau en la família de la persona dependent, habitualment més en la dona, de manera invisibilitzada i poc reconeguda”.
Aliura també vol visibilitzar la importància de les cures i l’enorme repte demogràfic i social que afronta el país si vol garantir una vida digna a 2 milions i mig de persones grans l’any 2050. Cobo adverteix que “cal situar aquest desafiament com una prioritat i una emergència i promoure la innovació i la col·laboració público-privada per trobar-hi solucions”.
Informació i acompanyament
Aliura aporta informació sobre què és la dependència, els primers símptomes i la seva evolució. Amb un llenguatge proper, es dirigeix tant a la persona dependent, la cuidadora i resta de familiars. També detalla els serveis, ajuts i recursos per promoure l’autonomia de les persones grans que volen seguir vivint a casa però necessiten ajuda. En aquest apartat, es poden trobar recursos per tenir un acompanyament presencial o bé a través de noves tecnologies que, en graus lleus de dependència, poden ser de gran utilitat. Per exemple, rellotges intel·ligents que fan un seguiment de constants vitals, detecten caigudes, tenen botó SOS i permeten localitzar ràpidament el familiar o assistents de veu que fan trucades sense necessitat de manipular el mòbil, apaguen o encenen llums o recorden quan cal prendre la medicació.
En el segon apartat "Fora de casa", inclou informació sobre com gestionar el moment en el qual ja no és possible estar tot el dia a casa o seguir-hi vivint i cal buscar recursos com centres de dia, residències o pisos assistits. En l’apartat "Ajudes", Aliura detalla tota la informació sobre qui pot accedir als ajuts de la Llei de Dependència i com fer-ho: com aconseguir el reconeixement del grau de dependència, quin és el temps mitjà d’espera o a quins recursos es pot optar (teleassistència, atenció a domicili, prestació econòmica, etc).
El gran repte de l’envelliment de la població
Avui, Catalunya lidera el rànquing de les llistes d’espera per a les ajudes a la dependència en l'àmbit estatal, segons dades de l’Associació de Gerents i Directors de Serveis Socials. A 267.442 catalans se’ls ha reconegut el dret a rebre una prestació per la seva dependència segons dades de l’Imserso. Però més del 25% (68.074) continua esperant la resolució del seu cas. El mateix organisme calcula que a Catalunya hi ha més d’un milió de persones potencialment dependents i que el 34,9% han sol·licitat algun tipus d’ajuda.
La situació serà cada cop més preocupant si ens fixem en les projeccions demogràfiques. Segons l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), a Catalunya hi ha 1.528.323 persones de 65 anys o més que suposen el 19,3% de la població. A la ciutat de Barcelona, ja són el 21,3% (349.441) i hi ha més de 119.000 persones de més de 80 anys.
Però segons les projeccions de futur, l’any 2040, els catalans majors de 65 ja seran un 26,1% de la població, i el 2050 un 28,9% (2.490.039). Alhora, la població en edat de treballar anirà baixant fruit de la caiguda de la natalitat en les últimes dècades. L’any 2055, la taxa de dependència (població de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys) haurà arribat al 50%, el doble que l’any 2000.
Tot plegat posa en qüestió la sostenibilitat futura de l’estat del benestar actual i obliga a una reflexió urgent sobre el futur de les cures. L’envelliment de la població requerirà ampliar, optimitzar i transformar el sistema de cures de llarga durada.
