Aquesta iniciativa, que s’ha finançat amb un projecte de transformació de l’entorn, no només servirà per al consum humà, sinó també per al bestiar i per poder començar a cultivar horts, cosa que farà que millori l’economia local i la sostenibilitat de la societat.
La missió de Suara Cooperativa és la transformació social de l’entorn per millorar la vida de i la realitat de les persones. Per això, la responsabilitat social és un dels valors essencials que guia la nostra acció, ja que, a través d’ella, promovem iniciatives que posen la persona i el medi ambient al centre de la nostra activitat. A més, per responsabilitat social, també som una cooperativa sense ànim de lucre i, per tant, reinvertim els nostres beneficis en iniciatives que ajudin a desenvolupar els territoris i que neixen des dels territoris.
Aquest és el cas dels projectes de transformació de l’entorn, a través dels quals financem iniciatives alineades amb un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) i que les mateixes persones treballadores i sòcies presenten per millorar un servei, un territori on estem presents o d’altres d’àmbit internacional i que han treballat. A més, també som les persones sòcies de Suara les que escollim per votació aquells projectes que desenvoluparà la cooperativa.
Així és com brolla el projecte “L’aigua és vida, prosperitat i sostenibilitat” per finançar la construcció d’un pou comunitari a Keur Macoumba a la regió de Thies del Senegal. Fins ara, en aquesta zona no hi havia cap recurs aqüífer i, per tant, la població local havia de desplaçar-se a peu, amb burro o carro desenes de quilòmetres per poder aconseguir aigua.
A la regió del Thies, els poblats estan equidistants i separats els uns dels altres, per la qual cosa aquest pou no només beneficiarà a la població de Keur Macoumba, sinó que també abastarà a les llars que estan a un radi d’uns 10 quilòmetres, aproximadament. Això afavorirà que al voltant d’unes 1.800 persones puguin tenir accés a un recurs tan bàsic i essencial com és l’aigua.
La impulsora d’aquesta iniciativa per part de Suara Cooperativa és Pepi Ruiz, líder del projecte societari, que l’estiu del 2024 va viatjar al Senegal, on va conèixer el Baba, qui llavors va ser el seu guia turístic i ara ha estat el seu col·laborador. “Vaig escollir la comunitat de Keur Macoumba perquè és la més gran de la zona. Té més de 600 habitants. Hi ha altres poblats a la regió, però eren més petits”, argumenta Baba.
La construcció del pou
Un dels principals objectius era poder tenir aquesta infraestructura per a la temporada de pluges, que coincideix amb el nostre estiu. Per això, es va començar la seva construcció el 19 de maig perquè al juny fos una realitat, tot i que la inauguració oficial no va ser fins al setembre, quan la Pepi Ruiz va poder viatjar fins allà. “Va ser una festa”, ressalta emocionada.
Una celebració que es va iniciar mesos enrere, al mes de març quan en Baba va parlar amb els tres caps de la comunitat: el dels homes, la de les dones i el dels nois per veure si els deixaven crear allà el pou. “Aquell dia vam acabar tots ballant”, recorda el senegalès.
La construcció d’aquesta infraestructura, que s’ha materialitzat amb un generador i un martell elèctric, ha estat una gran efemèride per a la comunitat que s’ha bolcat al complet. “Els poblats al Senegal són com una gran família i quan sortia pedra, tothom ajudava a treure-la”, relata en Baba.
El pou és prosperitat
De moment, com a prova fins a on pot abastir el pou, cada família pot treure fins a 200 litres al dia per a les seves coses quotidianes com beure, cuinar, sanejar-se o pel bestiar. Més endavant, ja veuran si incrementen o no aquesta quantitat acord allò que els ofereix el pou.
El més important, però, és que aquesta infraestructura no només els dona aigua potable a les persones, sinó que també és un recurs que els obre noves possibilitats i una via cap a una vida més pròspera. “Fins ara no podien tenir cap hort”, assegura en Baba. Això ha canviat i ja han creat un hort comunitari on, principalment, cultiven col, ceba i pastanaga, de moment, que són els seus vegetals bàsics.
A més, si els sobra producció, les dones poden anar al mercat local per intercanviar aquests productes per altres com poden ser ous, carn, oli, arròs o fusta. “Les verdures són monedes de canvi aquí al Senegal”, exposa Baba.
Per tant, d’aquest pou, que ha tingut un cost d’entorn dels 5.000 euros entre el material requerit i la contractació d’operaris, no només és els ofereix aigua, sinó que també és un generador de prosperitat i riquesa. Una bona mostra d’això és que amb aquesta infraestructura consolidada, les mares tenen una altra petició: ara que l’aigua arriba fins al poblat, ja no hi ha la necessitat que els nens i les nenes caminin desenes de quilòmetres per anar a l’escola i en poden crear una a la comunitat perquè estudiïn a prop de casa.
