La campanya electoral ja està en marxa i, segons estem veient, una de les voluntats és situar els drets socials i el dret a les cures com a tercer pilar de l’estat del benestar.
Des de moltes de les organitzacions del Tercer Sector i l’Economia Social (de primer, segon o tercer nivell) fa temps que reclamem això, perquè entenem que seria la manera de fer efectius drets fonamentals per a la ciutadania. Per tant, la música ens sona bé i ens agrada. No obstant això, per a fer realitat aquesta afirmació, estem en un moment que caldrà abordar transformacions socials de gran importància perquè els reptes són molts i són de rellevant consideració!
Ara bé, en els darrers anys hem vist com les legislatures inacabades han dificultat o, directament, impossibilitant fer aquestes transformacions (com per exemple les que s’apuntaven en instruments com el Pla Estratègic de Serveis Socials o el Pla de Millora del Sistema d’Atenció a la Infància i Adolescència), així com fer efectives iniciatives claus per al sector i per acompanyar les persones en situació de vulnerabilitat com la proposició de Llei del Tercer Sector, la destinada a fer front i erradicar les situacions de sensellarisme, la proposició de Llei de la gent gran, l’estratègia per erradicar la pobresa a la infància o el pacte de salut mental, entre moltes altres qüestions (el sector les ha enumerat de sobres!).
A banda, la manca de nous pressupostos i el sobtat final de la legislatura té una conseqüència directa per a les entitats i treballadores del tercer sector. Perdem la possibilitat de finalitzar la revisió de la Cartera de Serveis Socials, de l’escandall de costos associat i d’avançar cap a l’equiparació salarial de les treballadores del sector amb les de la funció pública.
També, des de Suara Cooperativa veiem amb preocupació que subvencions com les dels projectes Singulars, orientades a finançar projectes de cooperatives i l’economia social, quedin aturades i, fins i tot, dependent de la composició del nou govern, no es reprenguin. El cooperativisme i l’economia social estan orientades a la transformació social per garantir una societat més equitativa, igualitària i més sostenible que garanteixi que s’assoleixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per tant, a través d’aquesta subvenció, no només s’han impulsat projectes cooperatius, sinó que aquests han tingut un poder transformador per al conjunt de la ciutadania.
En aquest sentit, ara estem pendents de la configuració d’un nou govern que determini si vol seguir treballant en aquests projectes o els deixa aparcats en un calaix. I que es comprometi (o no) a fer aquestes transformacions que són necessàries per posar el Sistema de les Cures o dels Drets Socials com a tercer pilar de l’Estat del Benestar.
En aquest context, des de Suara Cooperativa, que portem més de 40 treballant en l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social, veiem amb preocupació com la inestabilitat política i la lògica de partits acaba perjudicant el desplegament d’aquestes mesures tan essencials per millorar la vida de moltes persones.
Per poder fer transformacions de fons que situïn els drets socials com aquest tercer pilar de l’estat del benestar cal temps i recursos. I cal també pactes que transcendeixin la lògica partidista i posin les persones al centre; posin la ciutadania i la garantia dels seus drets socials i fonamentals al centre. Per això, ara, amb la campanya política en marxa, reclamem als partits polítics que es comprometin a què, en la futura legislatura, treballaran per segellar pactes de consens i transversals de llarga mirada. Com ja hem dit, els drets socials i el de les cures requereixen consensos amplis per poder articular mesures a llarg termini. L’eficiència i capacitat d’actuació en aquests àmbits afecten grups de persones en situació de risc i a la ciutadania en general: el progrés del país no pot deixar a ningú enrere.
També la lluita per revertir o erradicar situacions de vulnerabilitat exigeixen de mirada llarga, compromisos estables en el temps i la col·laboració estreta entre tots els agents. Cap de les parts implicades en lluites tan importants com la de la pobresa infantil, la vulnerabilitat energètica o l’erradicació del sensellarisme haurien de trobar esculls insalvables per assolir grans pactes de país, que posin les bases d’un sistema estable de protecció social i perquè les entitats i treballadores de l’acció social tinguin un marc jurídic per operar i unes condicions laborals dignes. La voluntat i el compromís per part del sector hi és sense cap mena de dubte; perquè un marc estable ens permet definir estratègies de llarg termini. Necessitem optimitzar recursos, millorar processos, aplicar innovació per oferir el millor servei possible a les persones en risc d’exclusió social; però, per això, també cal estabilitat política, seguretat i compromisos.
Elisenda Xifre
Consell de Direcció de Suara Cooperativa, directora general estratègica Fundació Intermedia i presidenta de Fedaia
