Els darrers temps estan essent molt convulsos per l’educació i pels professionals que hi treballem directament o indirectament. La situació econòmica en la que es troba el país ha passat factura al model educatiu que està patint diferents ajustos, ja sigui en retallades de recursos econòmics, reducció del nombre d’alumnat becat, disminució del nombre de professionals tot i l’augment d’alumnes, polítiques educatives no consensuades amb la comunitat educativa, i un llarg etcètera.
Les polítiques educatives influeixen en el grau de desenvolupament del país. Els estudiosos recalquen la importància de l’escolaritat inicial dels nens i les nenes per superar “la pobresa en totes les dimensions”[1] i millorar la trajectòria escolar dels infants i joves. Les oportunitats socials de les persones depenen cada vegada més de la seva qualificació del seu capital humà.
El sistema educatiu actual té nivells elevats de fracàs i d’abandonament escolar, quan hauria de poder garantir que tothom tingui un bagatge d’informació, coneixement i competències que puguin ser emprades al llarg de tota la seva vida i alhora capacitar per poder continuar aprenent per diverses vies. Tenim un sistema educatiu amb dificultats per entrar i sortir-hi amb facilitat. Nombrosos adults, afectats per la crisi econòmica que estem patint, es troben que necessiten millorar la seva ocupabilitat millorant competències i capacitats, i el sistema no és prou flexible per poder-los donar resposta a ells i les necessitats del món empresarial.
Fa anys que els professionals de l’educació parlen del concepte de l’educació al llarg de la vida, però les polítiques i metodologies que es desenvolupen entre l’àmbit educatiu i l’àmbit laboral acostumen a estar dissociades.
Es planteja la necessitat d’un canvi en la manera d’entendre l’educació fent-la més permeable als diferents contextos d’aprenentatge en els que una persona pot participar i aprendre. Alhora és necessari un replantejament metodològic del procés d’aprenentatge.
Només una visió global de la situació i un treball conjunt i transversal entre diferents àmbits educatiu, social i productiu pot afrontar els reptes que necessita el nostre país per seguir desenvolupant-se de forma efectiva.
A mode de reflexió sobre la importància d’invertir en polítiques educatives us deixo un fragment del premi Nobel d’Economia Amartya Sen: “Les capacitats de les que gaudeixen els adults estan profundament condicionades per la seva experiència de quan eren infants (…). Les inversions en educació i altres aspectes de les oportunitats existents durant la infantesa poden millorar les capacitats futures de formes molt diferents. Primer, poder fer que les vides dels adults siguin més riques i menys problemàtiques (…). La nostra habilitat per viure amb altres persones, per participar en activitats socials i per evitar desastres socials també està profundament influïda per les aptituds que adquirim quan som infants (…). L’èxit d’una democràcia depèn de la participació dels ciutadans i aquest no és únicament un assumpte de “reacció visceral”, sino també de preparació sistemàtica per viure com ciutadans actius i deliberants…” Amartya Sen[2]
[1] Gustavo de Armas. Primeres Jornades Unicef. Barcelona 2013
[2] Amartya Sen (1999): Commmodities and capabilities, Oxford University Press, Oxford India Paperbacks, Nueva Delhi
Anna Nicolau. Responsable de Desenvolupament de Producte de Suara
