Segurament ens han dit moltes vegades que cal separar la nostra vida personal de la nostra vida professional. Ens podríem preguntar: Els nostres comportaments són tan diferents dins i fora de l’ambient laboral? La nostra personalitat es transforma si som a casa o som a la feina? Estareu d’acord que nosaltres som les mateixes persones, allà on siguem. El que realment canvia és el rol que desenvolupem en un lloc o altre. Un rol que fa que haguem de posar en joc diferents competències transversals.
Som éssers socials, amb necessitats bàsiques de construir relacions i vincles personals que ens aporten seguretat, confiança, autoestima, estabilitat, creixement, etc. Per tant podem afirmar que cadascú de nosaltres “és el que és” gràcies al que ha rebut i ha estat capaç de donar als altres.
És important aturar-se i veure quin pes tenen les nostres relacions personals, mesurar quant temps hi dediquem. Com distribuïm les hores del rellotge.
Al món de l’empresa es sent parlar de “la creació d’ambients laborals ecològics”, és a dir del desplegament de tota una sèrie de polítiques que tenen en compte les persones. Quelcom que hauria de ser una obvietat es converteix en una idea innovadora!
El que hauria de ser senzill s’acaba convertint en un art:
_Donar valor als altres.
_Reconèixer la seva feina.
_Oferir-los ajuda.
_Dedicar-los temps.
_Tenir en compte les emocions.
_Recolzar les seves idees.
a pocs dies he llegit un llibre de Ferran Ramón-Cortes que us el recomano: “La química de les relacions” (2013, Pòrtic). Com diu l’autor: “ Les relacions es creen, es destrueixen i, inevitablement, ens transformen (…) perquè creixem com a professionals i com a persones en relació amb els altres”.
La nostra professió d’atenció a persones, comporta de tant en tant fer un “reiniciar” per tornar a reconstruir la forma que tenim de relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixes.
Ho voleu intentar? (només cal clicar el botó).
Miquel Moré, president del consell rector de Suara Cooperativa
