Avui, Dia Internacional de les Persones Cuidadores, presentem el projecte IMPRESCINDIBLES. Una iniciativa a través de la que volem posar en valor l’atenció a les persones grans i donar visibilitat a les persones de l’equip de professionals del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de Suara Cooperativa a Catalunya.
Durant els últims quatre anys, un fotògraf ha acompanyat en la seva jornada a l’Olga Cortés, l’Efrem López, la Laila Bouchateb, la MªJesús García, l’Ana Campos i la Lola Sánchez, treballadores familiars per Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Mollet, per conèixer millor el seu dia a dia, la seva feina i les històries de vida de les persones que atenen.
A través d’aquest projecte, podràs conèixer la Dolores i en Gabriel, originaris de Alloza, un poblet de Terol, dedicat a la mineria i l’agricultura, que fa poc van perdre la seva filla. Els atén l’Efrem López, un dels pocs homes que fa de treballador familiar a Suara. Explica que “cal fer el doble de feina per trencar el tabú i dins el propi col·lectiu de les cures també cal revertir la mentalitat”. Quan va morir el seu avi, es va mudar a viure amb l’àvia a Sant Boi, per fer-li companyia i vigilar que estigués bé. I d’aquesta manera se li va despertar l’interès per l’atenció sociosanitària. El que més li agrada és el tracte amb les persones. I sobretot, guanyar-se la seva confiança a poc a poc.
També hem parlat amb la Isabel que va fer de xarcutera al mercat de Sant Antoni i després al Raval. El pis on viu se’l van poder comprar amb el seu marit quan els hi va tocar una Quiniela. L'aten la Laila Bouchateb, que des de fa gairebé mig any és treballadora familiar de Suara a la zona del Raval de Barcelona, després de 5 anys de fer d’auxiliar de la llar al barri de La Marina.
La Maria Jesús Garcia és treballadora familiar del SAD Suara Mollet des del 2015. És mare de dos fills i viu a Les Franqueses. Ara sent que està fent allò que volia, ajudar a qui de veritat ho necessita i donar qualitat de vida a persones que no en tenen gaire. El que més li agrada són els serveis infantils i els de salut mental perquè és on es veuen més els resultats de la seva feina. Una de les persones que atén és el Francisco, que va emigrar de Jaén quan era jove. Li agrada parlar-li de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya.
Un cop a la setmana, la Lola Sánchez fa la feina de mentoria des de les oficines de Suara Cooperativa a l’Hospitalet. Des de la seva experiència i mirada global, aconsella a les companyes que comencen o tenen algun cas complicat pel motiu que sigui. Compagina trobades presencials i trucades de seguiment. “Qui cuida al cuidador?”, es pregunta la Lola. “Hem de fer-ho nosaltres com a organització i és vital”, conclou. Comenta que “Aquest és un sector on no deixes mai d’aprendre. Traspassar la porta d’un domicili sempre és un repte i cal adaptar-hi allò que has après abans”, explica la Lola. “No som infermeres, ni metges, ni psicòlegs, ni terapeutes, ni cuineres professionals, però fem una mica de tot. Rebem molt agraïment de les famílies. Al final, el que volem tots és una mica d’atenció”, afegeix. Actualment, està molt interessada en els nous projectes digitals per millorar la vida de les persones amb dependència.
La Marisol és una gran cuinera, però li costa estar molta estona dreta. Li va molt bé que l’ajudi l’Ana Campos, que és la treballadora familiar que va a casa seva unes quantes hores a la setmana. A l’Ana també li agrada molt cuinar, es va formar a l’escola d’hosteleria de Barcelona, i, quan estan juntes, aprofiten per fer moltes coses que després la Marisol comparteix amb els seus familiars. També atén l’Estrella, que ve d’una família desestructurada, amb problemes de maltractaments i addiccions. Fa poc va perdre el seu marit i sent enyorança. Amb l’Ana conversa molt, l’acompanya a comprar i fan exercicis d’estimulació cognitiva juntes. Fa poc, van fer un grup d’amigues al barri i l’Ana ha aconseguit que surti de casa de tant en tant.
L’Olga Cortés tenia 19 anys quan va haver de deixar el batxillerat artístic per a cuidar el seu avi que es va posar malalt. Havia pensat fer interiorisme però va canviar de branca. Des d’aquell moment s’ha dedicat a les cures i no se’n penedeix gens. Actualment, atén persones amb dependència com l’Alfonso i la Montse, un matrimoni de Sant Cugat. L’Alfonso va tenir una embòlia fa 20 anys i necessita cures constants pel seu deteriorament físic i cognitiu. La Montse agraeix molt l’ajuda de les tres persones de Suara Cooperativa que venen cada dia a casa seva. Una d’elles és l’Olga.
Totes les persones cuidadores fan una feina IMPRESCINDIBLE que hem volgut visibilitzar amb aquest reportatge i acostar a tothom la tasca diària tan important que realitzen i les històries de vida de les persones que atenen. N’hi ha més de trenta que pots llegir aquí.
