Imprescindibles

Avui fan una passejadeta pel barri fins als bancs de la plaça Santa Eulàlia. Fa calor i observen el jovent en una terrassa mentre fan el descans d’alguna escola propera. El Gabriel recorda quan ells eren joves i jugaven al remigio al poble. Es veu que la gent s’hi jugava molts calers, però diu que ara la majoria juguen al guinyote sense apostar-hi res. Així passen una estona distreta fins que és l’hora de tornar cap a casa perquè tenen sessió de rehabilitació física amb un terapeuta. De tornada comenten que potser a l’estiu aniran a Alloza unes setmanes per veure el seu poble i al seu net que viu allà. Només esperen que els veïns no els atabalin massa amb les visites...

Avui fan una passejadeta pel barri fins als bancs de la plaça Santa Eulàlia. Fa calor i observen el jovent en una terrassa mentre fan el descans d’alguna escola propera. El Gabriel recorda quan ells eren joves i jugaven al remigio al poble. Es veu que la gent s’hi jugava molts calers, però diu que ara la majoria juguen al guinyote sense apostar-hi res. Així passen una estona distreta fins que és l’hora de tornar cap a casa perquè tenen sessió de rehabilitació física amb un terapeuta. De tornada comenten que potser a l’estiu aniran a Alloza unes setmanes per veure el seu poble i al seu net que viu allà. Només esperen que els veïns no els atabalin massa amb les visites...

Avui fan una passejadeta pel barri fins als bancs de la plaça Santa Eulàlia. Fa calor i observen el jovent en una terrassa mentre fan el descans d’alguna escola propera. El Gabriel recorda quan ells eren joves i jugaven al remigio al poble. Es veu que la gent s’hi jugava molts calers, però diu que ara la majoria juguen al guinyote sense apostar-hi res. Així passen una estona distreta fins que és l’hora de tornar cap a casa perquè tenen sessió de rehabilitació física amb un terapeuta. De tornada comenten que potser a l’estiu aniran a Alloza unes setmanes per veure el seu poble i al seu net que viu allà. Només esperen que els veïns no els atabalin massa amb les visites...

Avui fan una passejadeta pel barri fins als bancs de la plaça Santa Eulàlia. Fa calor i observen el jovent en una terrassa mentre fan el descans d’alguna escola propera. El Gabriel recorda quan ells eren joves i jugaven al remigio al poble. Es veu que la gent s’hi jugava molts calers, però diu que ara la majoria juguen al guinyote sense apostar-hi res. Així passen una estona distreta fins que és l’hora de tornar cap a casa perquè tenen sessió de rehabilitació física amb un terapeuta. De tornada comenten que potser a l’estiu aniran a Alloza unes setmanes per veure el seu poble i al seu net que viu allà. Només esperen que els veïns no els atabalin massa amb les visites...

Avui fan una passejadeta pel barri fins als bancs de la plaça Santa Eulàlia. Fa calor i observen el jovent en una terrassa mentre fan el descans d’alguna escola propera. El Gabriel recorda quan ells eren joves i jugaven al remigio al poble. Es veu que la gent s’hi jugava molts calers, però diu que ara la majoria juguen al guinyote sense apostar-hi res. Així passen una estona distreta fins que és l’hora de tornar cap a casa perquè tenen sessió de rehabilitació física amb un terapeuta. De tornada comenten que potser a l’estiu aniran a Alloza unes setmanes per veure el seu poble i al seu net que viu allà. Només esperen que els veïns no els atabalin massa amb les visites...

Avui fan una passejadeta pel barri fins als bancs de la plaça Santa Eulàlia. Fa calor i observen el jovent en una terrassa mentre fan el descans d’alguna escola propera. El Gabriel recorda quan ells eren joves i jugaven al remigio al poble. Es veu que la gent s’hi jugava molts calers, però diu que ara la majoria juguen al guinyote sense apostar-hi res. Així passen una estona distreta fins que és l’hora de tornar cap a casa perquè tenen sessió de rehabilitació física amb un terapeuta. De tornada comenten que potser a l’estiu aniran a Alloza unes setmanes per veure el seu poble i al seu net que viu allà. Només esperen que els veïns no els atabalin massa amb les visites...

Avui fan una passejadeta pel barri fins als bancs de la plaça Santa Eulàlia. Fa calor i observen el jovent en una terrassa mentre fan el descans d’alguna escola propera. El Gabriel recorda quan ells eren joves i jugaven al remigio al poble. Es veu que la gent s’hi jugava molts calers, però diu que ara la majoria juguen al guinyote sense apostar-hi res. Així passen una estona distreta fins que és l’hora de tornar cap a casa perquè tenen sessió de rehabilitació física amb un terapeuta. De tornada comenten que potser a l’estiu aniran a Alloza unes setmanes per veure el seu poble i al seu net que viu allà. Només esperen que els veïns no els atabalin massa amb les visites...

Avui fan una passejadeta pel barri fins als bancs de la plaça Santa Eulàlia. Fa calor i observen el jovent en una terrassa mentre fan el descans d’alguna escola propera. El Gabriel recorda quan ells eren joves i jugaven al remigio al poble. Es veu que la gent s’hi jugava molts calers, però diu que ara la majoria juguen al guinyote sense apostar-hi res. Així passen una estona distreta fins que és l’hora de tornar cap a casa perquè tenen sessió de rehabilitació física amb un terapeuta. De tornada comenten que potser a l’estiu aniran a Alloza unes setmanes per veure el seu poble i al seu net que viu allà. Només esperen que els veïns no els atabalin massa amb les visites...

Avui fan una passejadeta pel barri fins als bancs de la plaça Santa Eulàlia. Fa calor i observen el jovent en una terrassa mentre fan el descans d’alguna escola propera. El Gabriel recorda quan ells eren joves i jugaven al remigio al poble. Es veu que la gent s’hi jugava molts calers, però diu que ara la majoria juguen al guinyote sense apostar-hi res. Així passen una estona distreta fins que és l’hora de tornar cap a casa perquè tenen sessió de rehabilitació física amb un terapeuta. De tornada comenten que potser a l’estiu aniran a Alloza unes setmanes per veure el seu poble i al seu net que viu allà. Només esperen que els veïns no els atabalin massa amb les visites...

Avui fan una passejadeta pel barri fins als bancs de la plaça Santa Eulàlia. Fa calor i observen el jovent en una terrassa mentre fan el descans d’alguna escola propera. El Gabriel recorda quan ells eren joves i jugaven al remigio al poble. Es veu que la gent s’hi jugava molts calers, però diu que ara la majoria juguen al guinyote sense apostar-hi res. Així passen una estona distreta fins que és l’hora de tornar cap a casa perquè tenen sessió de rehabilitació física amb un terapeuta. De tornada comenten que potser a l’estiu aniran a Alloza unes setmanes per veure el seu poble i al seu net que viu allà. Només esperen que els veïns no els atabalin massa amb les visites...

Ara l’Efrem ve dos dies per setmana, surten a passejar i seuen una mica a la fresca, sempre acompanyats de la seva bomba d’oxigen que l’ajuda a respirar. Tot i les dificultats, esperen que aquest estiu puguin tornar al Maresme, a un hotel que coneixen bé, a passar unes setmanes de vacances en família.

Ara l’Efrem ve dos dies per setmana, surten a passejar i seuen una mica a la fresca, sempre acompanyats de la seva bomba d’oxigen que l’ajuda a respirar. Tot i les dificultats, esperen que aquest estiu puguin tornar al Maresme, a un hotel que coneixen bé, a passar unes setmanes de vacances en família.

Ara l’Efrem ve dos dies per setmana, surten a passejar i seuen una mica a la fresca, sempre acompanyats de la seva bomba d’oxigen que l’ajuda a respirar. Tot i les dificultats, esperen que aquest estiu puguin tornar al Maresme, a un hotel que coneixen bé, a passar unes setmanes de vacances en família.

Ara l’Efrem ve dos dies per setmana, surten a passejar i seuen una mica a la fresca, sempre acompanyats de la seva bomba d’oxigen que l’ajuda a respirar. Tot i les dificultats, esperen que aquest estiu puguin tornar al Maresme, a un hotel que coneixen bé, a passar unes setmanes de vacances en família.

Ara l’Efrem ve dos dies per setmana, surten a passejar i seuen una mica a la fresca, sempre acompanyats de la seva bomba d’oxigen que l’ajuda a respirar. Tot i les dificultats, esperen que aquest estiu puguin tornar al Maresme, a un hotel que coneixen bé, a passar unes setmanes de vacances en família.

Ara l’Efrem ve dos dies per setmana, surten a passejar i seuen una mica a la fresca, sempre acompanyats de la seva bomba d’oxigen que l’ajuda a respirar. Tot i les dificultats, esperen que aquest estiu puguin tornar al Maresme, a un hotel que coneixen bé, a passar unes setmanes de vacances en família.

Vídua des de 1998, la Isabel va perdre la seva filla per suïcidi fa uns anys i té una salut delicada. Ara s’està recuperant d’un càncer de còlon i té problemes amb el consum d'alcohol. Ha tingut una altra cuidadora de Suara durant 16 anys però l’estiu passat es va jubilar. Ara la Laila se n’ocupa del servei i en aquests mesos han fet un vincle bonic. La Isabel necessita que li recordin sovint les coses però a la Laila no li fa res fer-ho.

La Isabel és una dona del Raval nascuda al Poble Sec, orgullosa dels seus barris perquè és on ha viscut tota la vida. Va fer de xarcutera al mercat de Sant Antoni i després al Raval. El pis on viu se’l van poder comprar amb el seu marit quan els hi va tocar una Quiniela. Ella rememora l’època en que el paral·lel era un far de llibertat i ens explica de quan La Manya actuava al teatre Talia o la Mary Santpere ho feia en un tablao al mig de carrer, on només pagaven els que seien a les cadires. La Isabel va néixer al mateix carrer que el Serrat i se l’estima molt. A vegades el noi del Poble Sec la convidava als seus concerts i li enviava un cotxe a recollir-la.

Vídua des de 1998, la Isabel va perdre la seva filla per suïcidi fa uns anys i té una salut delicada. Ara s’està recuperant d’un càncer de còlon i té problemes amb el consum d'alcohol. Ha tingut una altra cuidadora de Suara durant 16 anys però l’estiu passat es va jubilar. Ara la Laila se n’ocupa del servei i en aquests mesos han fet un vincle bonic. La Isabel necessita que li recordin sovint les coses però a la Laila no li fa res fer-ho.

La Isabel és una dona del Raval nascuda al Poble Sec, orgullosa dels seus barris perquè és on ha viscut tota la vida. Va fer de xarcutera al mercat de Sant Antoni i després al Raval. El pis on viu se’l van poder comprar amb el seu marit quan els hi va tocar una Quiniela. Ella rememora l’època en que el paral·lel era un far de llibertat i ens explica de quan La Manya actuava al teatre Talia o la Mary Santpere ho feia en un tablao al mig de carrer, on només pagaven els que seien a les cadires. La Isabel va néixer al mateix carrer que el Serrat i se l’estima molt. A vegades el noi del Poble Sec la convidava als seus concerts i li enviava un cotxe a recollir-la.

Vídua des de 1998, la Isabel va perdre la seva filla per suïcidi fa uns anys i té una salut delicada. Ara s’està recuperant d’un càncer de còlon i té problemes amb el consum d'alcohol. Ha tingut una altra cuidadora de Suara durant 16 anys però l’estiu passat es va jubilar. Ara la Laila se n’ocupa del servei i en aquests mesos han fet un vincle bonic. La Isabel necessita que li recordin sovint les coses però a la Laila no li fa res fer-ho.

La Isabel és una dona del Raval nascuda al Poble Sec, orgullosa dels seus barris perquè és on ha viscut tota la vida. Va fer de xarcutera al mercat de Sant Antoni i després al Raval. El pis on viu se’l van poder comprar amb el seu marit quan els hi va tocar una Quiniela. Ella rememora l’època en que el paral·lel era un far de llibertat i ens explica de quan La Manya actuava al teatre Talia o la Mary Santpere ho feia en un tablao al mig de carrer, on només pagaven els que seien a les cadires. La Isabel va néixer al mateix carrer que el Serrat i se l’estima molt. A vegades el noi del Poble Sec la convidava als seus concerts i li enviava un cotxe a recollir-la.

Vídua des de 1998, la Isabel va perdre la seva filla per suïcidi fa uns anys i té una salut delicada. Ara s’està recuperant d’un càncer de còlon i té problemes amb el consum d'alcohol. Ha tingut una altra cuidadora de Suara durant 16 anys però l’estiu passat es va jubilar. Ara la Laila se n’ocupa del servei i en aquests mesos han fet un vincle bonic. La Isabel necessita que li recordin sovint les coses però a la Laila no li fa res fer-ho.

La Isabel és una dona del Raval nascuda al Poble Sec, orgullosa dels seus barris perquè és on ha viscut tota la vida. Va fer de xarcutera al mercat de Sant Antoni i després al Raval. El pis on viu se’l van poder comprar amb el seu marit quan els hi va tocar una Quiniela. Ella rememora l’època en que el paral·lel era un far de llibertat i ens explica de quan La Manya actuava al teatre Talia o la Mary Santpere ho feia en un tablao al mig de carrer, on només pagaven els que seien a les cadires. La Isabel va néixer al mateix carrer que el Serrat i se l’estima molt. A vegades el noi del Poble Sec la convidava als seus concerts i li enviava un cotxe a recollir-la.

Vídua des de 1998, la Isabel va perdre la seva filla per suïcidi fa uns anys i té una salut delicada. Ara s’està recuperant d’un càncer de còlon i té problemes amb el consum d'alcohol. Ha tingut una altra cuidadora de Suara durant 16 anys però l’estiu passat es va jubilar. Ara la Laila se n’ocupa del servei i en aquests mesos han fet un vincle bonic. La Isabel necessita que li recordin sovint les coses però a la Laila no li fa res fer-ho.

La Isabel és una dona del Raval nascuda al Poble Sec, orgullosa dels seus barris perquè és on ha viscut tota la vida. Va fer de xarcutera al mercat de Sant Antoni i després al Raval. El pis on viu se’l van poder comprar amb el seu marit quan els hi va tocar una Quiniela. Ella rememora l’època en que el paral·lel era un far de llibertat i ens explica de quan La Manya actuava al teatre Talia o la Mary Santpere ho feia en un tablao al mig de carrer, on només pagaven els que seien a les cadires. La Isabel va néixer al mateix carrer que el Serrat i se l’estima molt. A vegades el noi del Poble Sec la convidava als seus concerts i li enviava un cotxe a recollir-la.

Vídua des de 1998, la Isabel va perdre la seva filla per suïcidi fa uns anys i té una salut delicada. Ara s’està recuperant d’un càncer de còlon i té problemes amb el consum d'alcohol. Ha tingut una altra cuidadora de Suara durant 16 anys però l’estiu passat es va jubilar. Ara la Laila se n’ocupa del servei i en aquests mesos han fet un vincle bonic. La Isabel necessita que li recordin sovint les coses però a la Laila no li fa res fer-ho.

La Isabel és una dona del Raval nascuda al Poble Sec, orgullosa dels seus barris perquè és on ha viscut tota la vida. Va fer de xarcutera al mercat de Sant Antoni i després al Raval. El pis on viu se’l van poder comprar amb el seu marit quan els hi va tocar una Quiniela. Ella rememora l’època en que el paral·lel era un far de llibertat i ens explica de quan La Manya actuava al teatre Talia o la Mary Santpere ho feia en un tablao al mig de carrer, on només pagaven els que seien a les cadires. La Isabel va néixer al mateix carrer que el Serrat i se l’estima molt. A vegades el noi del Poble Sec la convidava als seus concerts i li enviava un cotxe a recollir-la.

Vídua des de 1998, la Isabel va perdre la seva filla per suïcidi fa uns anys i té una salut delicada. Ara s’està recuperant d’un càncer de còlon i té problemes amb el consum d'alcohol. Ha tingut una altra cuidadora de Suara durant 16 anys però l’estiu passat es va jubilar. Ara la Laila se n’ocupa del servei i en aquests mesos han fet un vincle bonic. La Isabel necessita que li recordin sovint les coses però a la Laila no li fa res fer-ho.

La Isabel és una dona del Raval nascuda al Poble Sec, orgullosa dels seus barris perquè és on ha viscut tota la vida. Va fer de xarcutera al mercat de Sant Antoni i després al Raval. El pis on viu se’l van poder comprar amb el seu marit quan els hi va tocar una Quiniela. Ella rememora l’època en que el paral·lel era un far de llibertat i ens explica de quan La Manya actuava al teatre Talia o la Mary Santpere ho feia en un tablao al mig de carrer, on només pagaven els que seien a les cadires. La Isabel va néixer al mateix carrer que el Serrat i se l’estima molt. A vegades el noi del Poble Sec la convidava als seus concerts i li enviava un cotxe a recollir-la.

Vídua des de 1998, la Isabel va perdre la seva filla per suïcidi fa uns anys i té una salut delicada. Ara s’està recuperant d’un càncer de còlon i té problemes amb el consum d'alcohol. Ha tingut una altra cuidadora de Suara durant 16 anys però l’estiu passat es va jubilar. Ara la Laila se n’ocupa del servei i en aquests mesos han fet un vincle bonic. La Isabel necessita que li recordin sovint les coses però a la Laila no li fa res fer-ho.

La Isabel és una dona del Raval nascuda al Poble Sec, orgullosa dels seus barris perquè és on ha viscut tota la vida. Va fer de xarcutera al mercat de Sant Antoni i després al Raval. El pis on viu se’l van poder comprar amb el seu marit quan els hi va tocar una Quiniela. Ella rememora l’època en que el paral·lel era un far de llibertat i ens explica de quan La Manya actuava al teatre Talia o la Mary Santpere ho feia en un tablao al mig de carrer, on només pagaven els que seien a les cadires. La Isabel va néixer al mateix carrer que el Serrat i se l’estima molt. A vegades el noi del Poble Sec la convidava als seus concerts i li enviava un cotxe a recollir-la.

Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat. 

Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i les disfresses de la seva família. 

Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.

Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat. 

Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i les disfresses de la seva família. 

Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.

L’Ana es posa la bata al menjador mentre pregunta a la Charo què tal ha passat la nit. Es veuen quatre cops per setmana i tenen una relació molt familiar. La conversa va saltant d’un tema a l’altre. L’Ana comença a plegar la roba seca de l’estenedor, revisa la nevera per veure si hi ha aliments pels àpats llestos i, aviat, arriben al dormitori. La Charo li explica que li agradaria vendre o regalar la seva col·lecció de DVDs; pensen que potser al casal hi estarien interessats. Pot ser que el reproductor el posi a Wallapop. Mentrestant ,l’Ana allisa els llençols, disposa el cobrellit amb la vora esbiaixada i col·loca 5 coixins acolorits en ordre descendent. Ja ho tenen tot llest, així que agafen les jaquetes per baixar a fer una volta.

La Charo avança a poc a poc i li costa caminar. Pateix distonia muscular mioclònica, un trastorn d’origen neuronal que li genera unes contraccions musculars sobtades que li dificulten el moviment. Tot i així, surten sempre a passejar agafades del braç. Avui no cal comprar res. La conversa no davalla i la Charo explica que aquesta nit se celebra la festa de Castaween al Centre Cívic Casa Groga. A quarts de deu tornen cap a casa i l’Ana enfila un carrer costerut de Sant Genís, cap a casa de la següent persona que atén, que l’espera.

L’Ana es posa la bata al menjador mentre pregunta a la Charo què tal ha passat la nit. Es veuen quatre cops per setmana i tenen una relació molt familiar. La conversa va saltant d’un tema a l’altre. L’Ana comença a plegar la roba seca de l’estenedor, revisa la nevera per veure si hi ha aliments pels àpats llestos i, aviat, arriben al dormitori. La Charo li explica que li agradaria vendre o regalar la seva col·lecció de DVDs; pensen que potser al casal hi estarien interessats. Pot ser que el reproductor el posi a Wallapop. Mentrestant ,l’Ana allisa els llençols, disposa el cobrellit amb la vora esbiaixada i col·loca 5 coixins acolorits en ordre descendent. Ja ho tenen tot llest, així que agafen les jaquetes per baixar a fer una volta.

La Charo avança a poc a poc i li costa caminar. Pateix distonia muscular mioclònica, un trastorn d’origen neuronal que li genera unes contraccions musculars sobtades que li dificulten el moviment. Tot i així, surten sempre a passejar agafades del braç. Avui no cal comprar res. La conversa no davalla i la Charo explica que aquesta nit se celebra la festa de Castaween al Centre Cívic Casa Groga. A quarts de deu tornen cap a casa i l’Ana enfila un carrer costerut de Sant Genís, cap a casa de la següent persona que atén, que l’espera.

L’Ana es posa la bata al menjador mentre pregunta a la Charo què tal ha passat la nit. Es veuen quatre cops per setmana i tenen una relació molt familiar. La conversa va saltant d’un tema a l’altre. L’Ana comença a plegar la roba seca de l’estenedor, revisa la nevera per veure si hi ha aliments pels àpats llestos i, aviat, arriben al dormitori. La Charo li explica que li agradaria vendre o regalar la seva col·lecció de DVDs; pensen que potser al casal hi estarien interessats. Pot ser que el reproductor el posi a Wallapop. Mentrestant ,l’Ana allisa els llençols, disposa el cobrellit amb la vora esbiaixada i col·loca 5 coixins acolorits en ordre descendent. Ja ho tenen tot llest, així que agafen les jaquetes per baixar a fer una volta.

La Charo avança a poc a poc i li costa caminar. Pateix distonia muscular mioclònica, un trastorn d’origen neuronal que li genera unes contraccions musculars sobtades que li dificulten el moviment. Tot i així, surten sempre a passejar agafades del braç. Avui no cal comprar res. La conversa no davalla i la Charo explica que aquesta nit se celebra la festa de Castaween al Centre Cívic Casa Groga. A quarts de deu tornen cap a casa i l’Ana enfila un carrer costerut de Sant Genís, cap a casa de la següent persona que atén, que l’espera.

L’Ana es posa la bata al menjador mentre pregunta a la Charo què tal ha passat la nit. Es veuen quatre cops per setmana i tenen una relació molt familiar. La conversa va saltant d’un tema a l’altre. L’Ana comença a plegar la roba seca de l’estenedor, revisa la nevera per veure si hi ha aliments pels àpats llestos i, aviat, arriben al dormitori. La Charo li explica que li agradaria vendre o regalar la seva col·lecció de DVDs; pensen que potser al casal hi estarien interessats. Pot ser que el reproductor el posi a Wallapop. Mentrestant ,l’Ana allisa els llençols, disposa el cobrellit amb la vora esbiaixada i col·loca 5 coixins acolorits en ordre descendent. Ja ho tenen tot llest, així que agafen les jaquetes per baixar a fer una volta.

La Charo avança a poc a poc i li costa caminar. Pateix distonia muscular mioclònica, un trastorn d’origen neuronal que li genera unes contraccions musculars sobtades que li dificulten el moviment. Tot i així, surten sempre a passejar agafades del braç. Avui no cal comprar res. La conversa no davalla i la Charo explica que aquesta nit se celebra la festa de Castaween al Centre Cívic Casa Groga. A quarts de deu tornen cap a casa i l’Ana enfila un carrer costerut de Sant Genís, cap a casa de la següent persona que atén, que l’espera.

L’Ana es posa la bata al menjador mentre pregunta a la Charo què tal ha passat la nit. Es veuen quatre cops per setmana i tenen una relació molt familiar. La conversa va saltant d’un tema a l’altre. L’Ana comença a plegar la roba seca de l’estenedor, revisa la nevera per veure si hi ha aliments pels àpats llestos i, aviat, arriben al dormitori. La Charo li explica que li agradaria vendre o regalar la seva col·lecció de DVDs; pensen que potser al casal hi estarien interessats. Pot ser que el reproductor el posi a Wallapop. Mentrestant ,l’Ana allisa els llençols, disposa el cobrellit amb la vora esbiaixada i col·loca 5 coixins acolorits en ordre descendent. Ja ho tenen tot llest, així que agafen les jaquetes per baixar a fer una volta.

La Charo avança a poc a poc i li costa caminar. Pateix distonia muscular mioclònica, un trastorn d’origen neuronal que li genera unes contraccions musculars sobtades que li dificulten el moviment. Tot i així, surten sempre a passejar agafades del braç. Avui no cal comprar res. La conversa no davalla i la Charo explica que aquesta nit se celebra la festa de Castaween al Centre Cívic Casa Groga. A quarts de deu tornen cap a casa i l’Ana enfila un carrer costerut de Sant Genís, cap a casa de la següent persona que atén, que l’espera.

L’Ana es posa la bata al menjador mentre pregunta a la Charo què tal ha passat la nit. Es veuen quatre cops per setmana i tenen una relació molt familiar. La conversa va saltant d’un tema a l’altre. L’Ana comença a plegar la roba seca de l’estenedor, revisa la nevera per veure si hi ha aliments pels àpats llestos i, aviat, arriben al dormitori. La Charo li explica que li agradaria vendre o regalar la seva col·lecció de DVDs; pensen que potser al casal hi estarien interessats. Pot ser que el reproductor el posi a Wallapop. Mentrestant ,l’Ana allisa els llençols, disposa el cobrellit amb la vora esbiaixada i col·loca 5 coixins acolorits en ordre descendent. Ja ho tenen tot llest, així que agafen les jaquetes per baixar a fer una volta.

La Charo avança a poc a poc i li costa caminar. Pateix distonia muscular mioclònica, un trastorn d’origen neuronal que li genera unes contraccions musculars sobtades que li dificulten el moviment. Tot i així, surten sempre a passejar agafades del braç. Avui no cal comprar res. La conversa no davalla i la Charo explica que aquesta nit se celebra la festa de Castaween al Centre Cívic Casa Groga. A quarts de deu tornen cap a casa i l’Ana enfila un carrer costerut de Sant Genís, cap a casa de la següent persona que atén, que l’espera.

L’Ana es posa la bata al menjador mentre pregunta a la Charo què tal ha passat la nit. Es veuen quatre cops per setmana i tenen una relació molt familiar. La conversa va saltant d’un tema a l’altre. L’Ana comença a plegar la roba seca de l’estenedor, revisa la nevera per veure si hi ha aliments pels àpats llestos i, aviat, arriben al dormitori. La Charo li explica que li agradaria vendre o regalar la seva col·lecció de DVDs; pensen que potser al casal hi estarien interessats. Pot ser que el reproductor el posi a Wallapop. Mentrestant ,l’Ana allisa els llençols, disposa el cobrellit amb la vora esbiaixada i col·loca 5 coixins acolorits en ordre descendent. Ja ho tenen tot llest, així que agafen les jaquetes per baixar a fer una volta.

La Charo avança a poc a poc i li costa caminar. Pateix distonia muscular mioclònica, un trastorn d’origen neuronal que li genera unes contraccions musculars sobtades que li dificulten el moviment. Tot i així, surten sempre a passejar agafades del braç. Avui no cal comprar res. La conversa no davalla i la Charo explica que aquesta nit se celebra la festa de Castaween al Centre Cívic Casa Groga. A quarts de deu tornen cap a casa i l’Ana enfila un carrer costerut de Sant Genís, cap a casa de la següent persona que atén, que l’espera.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.

Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.

Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.

La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.

La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.

I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.

Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.

Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.

La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.

La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.

I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.

Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.

Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.

La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.

La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.

I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.

Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.

Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.

La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.

La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.

I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.

Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.

Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.

La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.

La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.

I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.

La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.

La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.

La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.

La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.

La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.

La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.

La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.

La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.

La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

L’Ana es posa la bata i comença a endreçar la casa, fa els llits, gestiona la brossa i repassa els temes del dia. Mentre doblega tovalloles, parlen de com es troben i com avança la setmana. Fa un parell de dies van fer bacallà amb samfaina i la Marisol comenta com els va agradar, a la família, que viuen uns pisos més avall, al mateix edifici. Les dues són excel·lents cuineres i fan moltes coses, però a la Marisol li costa estar estona dreta i li va molt bé que l’Ana l’ajudi.

Passada l’hora llarga de rigor, l’Ana s’acomiada i segueix cap a casa la Charo, com de costum. Avui, li porta una planteta i unes llavors per fer créixer l’herba que tant agrada al seu gat. En deu minuts, recull la roba estesa, fa el llit i es preparen per sortir. La Charo està entusiasmada per preparar unes postres pel cap de setmana, que vindrà la seva família, i necessita comprar un motlle. Surten al carrer, poc a poc. Primer, miren a la ferreteria del barri, però decideixen passar pel basar xinès, on acaben trobant el que buscaven. En mig de la botiga, a la Charo li agafa un bloqueig nerviós i no pot moure cap part del cos mentre tremola. L’Ana l’aguanta amb delicadesa perquè sap que en uns segons li passarà i podran continuar. “Vinga, tranquil·la, respira”, li diu.

La Lola carrega el menjar a la seva bossa perquè l’Alicia no pot fer grans esforços. A la plaça Espanyola, troben un banc per seure i descansen una mica abans de fer cap a casa, per acabar de preparar el dinar per l’Alicia. Arriben acalorades i l’Alicia serveix un refresc de fruita tropical que ha preparat de bon matí. La Lola li recorda que no ha de prendre gaire sucre perquè s’ha de controlar el pes, que és vital per a la seva insuficiència coronària. La Lola s’acomiada fins al cap d’un parell de dies, acaricia el gat que miola i marxa cap a casa de la propera persona atesa.

La Lola carrega el menjar a la seva bossa perquè l’Alicia no pot fer grans esforços. A la plaça Espanyola, troben un banc per seure i descansen una mica abans de fer cap a casa, per acabar de preparar el dinar per l’Alicia. Arriben acalorades i l’Alicia serveix un refresc de fruita tropical que ha preparat de bon matí. La Lola li recorda que no ha de prendre gaire sucre perquè s’ha de controlar el pes, que és vital per a la seva insuficiència coronària. La Lola s’acomiada fins al cap d’un parell de dies, acaricia el gat que miola i marxa cap a casa de la propera persona atesa.

La Lola carrega el menjar a la seva bossa perquè l’Alicia no pot fer grans esforços. A la plaça Espanyola, troben un banc per seure i descansen una mica abans de fer cap a casa, per acabar de preparar el dinar per l’Alicia. Arriben acalorades i l’Alicia serveix un refresc de fruita tropical que ha preparat de bon matí. La Lola li recorda que no ha de prendre gaire sucre perquè s’ha de controlar el pes, que és vital per a la seva insuficiència coronària. La Lola s’acomiada fins al cap d’un parell de dies, acaricia el gat que miola i marxa cap a casa de la propera persona atesa.

La Lola carrega el menjar a la seva bossa perquè l’Alicia no pot fer grans esforços. A la plaça Espanyola, troben un banc per seure i descansen una mica abans de fer cap a casa, per acabar de preparar el dinar per l’Alicia. Arriben acalorades i l’Alicia serveix un refresc de fruita tropical que ha preparat de bon matí. La Lola li recorda que no ha de prendre gaire sucre perquè s’ha de controlar el pes, que és vital per a la seva insuficiència coronària. La Lola s’acomiada fins al cap d’un parell de dies, acaricia el gat que miola i marxa cap a casa de la propera persona atesa.

La Lola carrega el menjar a la seva bossa perquè l’Alicia no pot fer grans esforços. A la plaça Espanyola, troben un banc per seure i descansen una mica abans de fer cap a casa, per acabar de preparar el dinar per l’Alicia. Arriben acalorades i l’Alicia serveix un refresc de fruita tropical que ha preparat de bon matí. La Lola li recorda que no ha de prendre gaire sucre perquè s’ha de controlar el pes, que és vital per a la seva insuficiència coronària. La Lola s’acomiada fins al cap d’un parell de dies, acaricia el gat que miola i marxa cap a casa de la propera persona atesa.

La Lola carrega el menjar a la seva bossa perquè l’Alicia no pot fer grans esforços. A la plaça Espanyola, troben un banc per seure i descansen una mica abans de fer cap a casa, per acabar de preparar el dinar per l’Alicia. Arriben acalorades i l’Alicia serveix un refresc de fruita tropical que ha preparat de bon matí. La Lola li recorda que no ha de prendre gaire sucre perquè s’ha de controlar el pes, que és vital per a la seva insuficiència coronària. La Lola s’acomiada fins al cap d’un parell de dies, acaricia el gat que miola i marxa cap a casa de la propera persona atesa.

La Lola carrega el menjar a la seva bossa perquè l’Alicia no pot fer grans esforços. A la plaça Espanyola, troben un banc per seure i descansen una mica abans de fer cap a casa, per acabar de preparar el dinar per l’Alicia. Arriben acalorades i l’Alicia serveix un refresc de fruita tropical que ha preparat de bon matí. La Lola li recorda que no ha de prendre gaire sucre perquè s’ha de controlar el pes, que és vital per a la seva insuficiència coronària. La Lola s’acomiada fins al cap d’un parell de dies, acaricia el gat que miola i marxa cap a casa de la propera persona atesa.

La Lola carrega el menjar a la seva bossa perquè l’Alicia no pot fer grans esforços. A la plaça Espanyola, troben un banc per seure i descansen una mica abans de fer cap a casa, per acabar de preparar el dinar per l’Alicia. Arriben acalorades i l’Alicia serveix un refresc de fruita tropical que ha preparat de bon matí. La Lola li recorda que no ha de prendre gaire sucre perquè s’ha de controlar el pes, que és vital per a la seva insuficiència coronària. La Lola s’acomiada fins al cap d’un parell de dies, acaricia el gat que miola i marxa cap a casa de la propera persona atesa.

La Lola carrega el menjar a la seva bossa perquè l’Alicia no pot fer grans esforços. A la plaça Espanyola, troben un banc per seure i descansen una mica abans de fer cap a casa, per acabar de preparar el dinar per l’Alicia. Arriben acalorades i l’Alicia serveix un refresc de fruita tropical que ha preparat de bon matí. La Lola li recorda que no ha de prendre gaire sucre perquè s’ha de controlar el pes, que és vital per a la seva insuficiència coronària. La Lola s’acomiada fins al cap d’un parell de dies, acaricia el gat que miola i marxa cap a casa de la propera persona atesa.

A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.

A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.

A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.

A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.

A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.

A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.

A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.

A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.

A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.

El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.

El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.

El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.

El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.

A l’Estrella li encanta anar al supermercat a comprar, però avui l’acompanya a caminar pels carrers de La Teixonera (Barcelona), a recollir la medicació a la farmàcia i a prendre cafè a una terrassa perquè veu que necessita airejar-se. Conversen molt, i quan tornen al domicili, s’asseuen a fer uns quants exercicis d’estimulació cognitiva que l’Ana ha portat fotocopiats. Mica en mica, l’Estrella va fent petites passes. Recentment, s’ha fet un grup d’amigues del barri i aconsegueixen sortir de tant en tant.

A l’Estrella li encanta anar al supermercat a comprar, però avui l’acompanya a caminar pels carrers de La Teixonera (Barcelona), a recollir la medicació a la farmàcia i a prendre cafè a una terrassa perquè veu que necessita airejar-se. Conversen molt, i quan tornen al domicili, s’asseuen a fer uns quants exercicis d’estimulació cognitiva que l’Ana ha portat fotocopiats. Mica en mica, l’Estrella va fent petites passes. Recentment, s’ha fet un grup d’amigues del barri i aconsegueixen sortir de tant en tant.

A l’Estrella li encanta anar al supermercat a comprar, però avui l’acompanya a caminar pels carrers de La Teixonera (Barcelona), a recollir la medicació a la farmàcia i a prendre cafè a una terrassa perquè veu que necessita airejar-se. Conversen molt, i quan tornen al domicili, s’asseuen a fer uns quants exercicis d’estimulació cognitiva que l’Ana ha portat fotocopiats. Mica en mica, l’Estrella va fent petites passes. Recentment, s’ha fet un grup d’amigues del barri i aconsegueixen sortir de tant en tant.

A l’Estrella li encanta anar al supermercat a comprar, però avui l’acompanya a caminar pels carrers de La Teixonera (Barcelona), a recollir la medicació a la farmàcia i a prendre cafè a una terrassa perquè veu que necessita airejar-se. Conversen molt, i quan tornen al domicili, s’asseuen a fer uns quants exercicis d’estimulació cognitiva que l’Ana ha portat fotocopiats. Mica en mica, l’Estrella va fent petites passes. Recentment, s’ha fet un grup d’amigues del barri i aconsegueixen sortir de tant en tant.

A l’Estrella li encanta anar al supermercat a comprar, però avui l’acompanya a caminar pels carrers de La Teixonera (Barcelona), a recollir la medicació a la farmàcia i a prendre cafè a una terrassa perquè veu que necessita airejar-se. Conversen molt, i quan tornen al domicili, s’asseuen a fer uns quants exercicis d’estimulació cognitiva que l’Ana ha portat fotocopiats. Mica en mica, l’Estrella va fent petites passes. Recentment, s’ha fet un grup d’amigues del barri i aconsegueixen sortir de tant en tant.

A l’Estrella li encanta anar al supermercat a comprar, però avui l’acompanya a caminar pels carrers de La Teixonera (Barcelona), a recollir la medicació a la farmàcia i a prendre cafè a una terrassa perquè veu que necessita airejar-se. Conversen molt, i quan tornen al domicili, s’asseuen a fer uns quants exercicis d’estimulació cognitiva que l’Ana ha portat fotocopiats. Mica en mica, l’Estrella va fent petites passes. Recentment, s’ha fet un grup d’amigues del barri i aconsegueixen sortir de tant en tant.

A l’Estrella li encanta anar al supermercat a comprar, però avui l’acompanya a caminar pels carrers de La Teixonera (Barcelona), a recollir la medicació a la farmàcia i a prendre cafè a una terrassa perquè veu que necessita airejar-se. Conversen molt, i quan tornen al domicili, s’asseuen a fer uns quants exercicis d’estimulació cognitiva que l’Ana ha portat fotocopiats. Mica en mica, l’Estrella va fent petites passes. Recentment, s’ha fet un grup d’amigues del barri i aconsegueixen sortir de tant en tant.

A l’Estrella li encanta anar al supermercat a comprar, però avui l’acompanya a caminar pels carrers de La Teixonera (Barcelona), a recollir la medicació a la farmàcia i a prendre cafè a una terrassa perquè veu que necessita airejar-se. Conversen molt, i quan tornen al domicili, s’asseuen a fer uns quants exercicis d’estimulació cognitiva que l’Ana ha portat fotocopiats. Mica en mica, l’Estrella va fent petites passes. Recentment, s’ha fet un grup d’amigues del barri i aconsegueixen sortir de tant en tant.

A l’Estrella li encanta anar al supermercat a comprar, però avui l’acompanya a caminar pels carrers de La Teixonera (Barcelona), a recollir la medicació a la farmàcia i a prendre cafè a una terrassa perquè veu que necessita airejar-se. Conversen molt, i quan tornen al domicili, s’asseuen a fer uns quants exercicis d’estimulació cognitiva que l’Ana ha portat fotocopiats. Mica en mica, l’Estrella va fent petites passes. Recentment, s’ha fet un grup d’amigues del barri i aconsegueixen sortir de tant en tant.

Després toca anar a casa l’Araceli a dutxar-la i posar-li crema als peus i a les cames, que li fan mal. Ja ben arreglada, l’Olga la deixa mirant les notícies a la tele, on informen de l’actualitat de la política espanyola. 

Després toca anar a casa l’Araceli a dutxar-la i posar-li crema als peus i a les cames, que li fan mal. Ja ben arreglada, l’Olga la deixa mirant les notícies a la tele, on informen de l’actualitat de la política espanyola. 

Després toca anar a casa l’Araceli a dutxar-la i posar-li crema als peus i a les cames, que li fan mal. Ja ben arreglada, l’Olga la deixa mirant les notícies a la tele, on informen de l’actualitat de la política espanyola. 

Després toca anar a casa l’Araceli a dutxar-la i posar-li crema als peus i a les cames, que li fan mal. Ja ben arreglada, l’Olga la deixa mirant les notícies a la tele, on informen de l’actualitat de la política espanyola. 

Després toca anar a casa l’Araceli a dutxar-la i posar-li crema als peus i a les cames, que li fan mal. Ja ben arreglada, l’Olga la deixa mirant les notícies a la tele, on informen de l’actualitat de la política espanyola. 

Després toca anar a casa l’Araceli a dutxar-la i posar-li crema als peus i a les cames, que li fan mal. Ja ben arreglada, l’Olga la deixa mirant les notícies a la tele, on informen de l’actualitat de la política espanyola. 

Després toca anar a casa l’Araceli a dutxar-la i posar-li crema als peus i a les cames, que li fan mal. Ja ben arreglada, l’Olga la deixa mirant les notícies a la tele, on informen de l’actualitat de la política espanyola. 

Després toca anar a casa l’Araceli a dutxar-la i posar-li crema als peus i a les cames, que li fan mal. Ja ben arreglada, l’Olga la deixa mirant les notícies a la tele, on informen de l’actualitat de la política espanyola. 

Després toca anar a casa l’Araceli a dutxar-la i posar-li crema als peus i a les cames, que li fan mal. Ja ben arreglada, l’Olga la deixa mirant les notícies a la tele, on informen de l’actualitat de la política espanyola. 

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

“Bon dia Marisol, avui vinc amb el fotògraf. Te’n recordes?”. “I tant! Passeu, passeu, que estic acabant una cosa”, ens diu sense aixecar la mirada de l’ordinador, on està acabant de fer la compra online al supermercat. 

L’olor de caldo surt de la cuina i s’escampa per tot el pis mentre la gosseta Linda dormisqueja al seu jaç. La Marisol (Verdú, 1937) pateix obesitat mòrbida i li costa estar dreta. Tot i que és una dona molt dinàmica i viu sola, agraeix l’ajuda de l’Ana, que ve tres cops per setmana des de fa quatre anys. És una dona forta que ha sobreviscut a una leucèmia i vàries recaigudes. Està al dia amb les tecnologies i domina molts aparells com el mòbil, l’ordinador o l’assistent digital per veu Alexa. També li encanta fer ganxet i fa de tot amb les agulles. Amb l’Ana han fet molt vincle i gaudeixen cuinant juntes o visitant mercats el dia que se sent forta per sortir.

Després anem a casa de la Charo (Barcelona, 1964), que no ha passat molt bona nit. L’Ana ventila el menjador i revisa el menjar que té preparat a la nevera. A la Charo li agrada cuinar, però li fa por fer servir els fogons per les tremolors que li produeix la seva malaltia, la distonia muscular, i per això compra molt de menjar preparat. També té una olla elèctrica Masterchef que sempre que poden fan servir per cuinar. L’Ana intenta que no mengi gaire aliments processats. Avui, després d’ajudar-la a arreglar la casa, surten a passejar una estona i a prendre el sol a la plaça del Centre Cívic Casa Groga, on la Charo va sovint a fer classes de memòria. “Últimament, no s’atreveix a sortir sola. Necessita tenir-ho tot controlat i li ha anat agafant por. La por que té li agreuja els tremolors i entra en un bucle. Però s’esforça per anar-se mantenint”, explica l’Ana.

El primer que fa la infermera, és pesar-la i prendre les constants vitals a l’Alicia. Comenten que s’ha engreixat una mica i que hauria d’intentar perdre pes. Estan una estona parlant dels àpats que hauria de fer i dels que no. Llavors, li fa les cures de les ferides, que són les incisions per on entren els tubs que li bombegen la sang. La Lola es desinfecta les mans i fa d’assistenta experimentada de la infermera. Poc a poc, va obrint l’instrumental estèril i els productes necessaris que li va donant quan toca. Totes tres estan tranquil·les i fan broma. Acaben i s’acomiaden fins al cap d’uns dies. Agafen el metro i un últim tram en autobús per evitar la pujada. Arriben a casa, canvien l'aparell de bateries de la màquina i s’asseuen al sofà a descansar. A la paret, damunt d’elles, hi ha pintat un cor ben gran, que recorda la humanitat d’aquestes dones que s’ajuden per tirar endavant, a pesar de les dificultats.

El primer que fa la infermera, és pesar-la i prendre les constants vitals a l’Alicia. Comenten que s’ha engreixat una mica i que hauria d’intentar perdre pes. Estan una estona parlant dels àpats que hauria de fer i dels que no. Llavors, li fa les cures de les ferides, que són les incisions per on entren els tubs que li bombegen la sang. La Lola es desinfecta les mans i fa d’assistenta experimentada de la infermera. Poc a poc, va obrint l’instrumental estèril i els productes necessaris que li va donant quan toca. Totes tres estan tranquil·les i fan broma. Acaben i s’acomiaden fins al cap d’uns dies. Agafen el metro i un últim tram en autobús per evitar la pujada. Arriben a casa, canvien l'aparell de bateries de la màquina i s’asseuen al sofà a descansar. A la paret, damunt d’elles, hi ha pintat un cor ben gran, que recorda la humanitat d’aquestes dones que s’ajuden per tirar endavant, a pesar de les dificultats.

El primer que fa la infermera, és pesar-la i prendre les constants vitals a l’Alicia. Comenten que s’ha engreixat una mica i que hauria d’intentar perdre pes. Estan una estona parlant dels àpats que hauria de fer i dels que no. Llavors, li fa les cures de les ferides, que són les incisions per on entren els tubs que li bombegen la sang. La Lola es desinfecta les mans i fa d’assistenta experimentada de la infermera. Poc a poc, va obrint l’instrumental estèril i els productes necessaris que li va donant quan toca. Totes tres estan tranquil·les i fan broma. Acaben i s’acomiaden fins al cap d’uns dies. Agafen el metro i un últim tram en autobús per evitar la pujada. Arriben a casa, canvien l'aparell de bateries de la màquina i s’asseuen al sofà a descansar. A la paret, damunt d’elles, hi ha pintat un cor ben gran, que recorda la humanitat d’aquestes dones que s’ajuden per tirar endavant, a pesar de les dificultats.

El primer que fa la infermera, és pesar-la i prendre les constants vitals a l’Alicia. Comenten que s’ha engreixat una mica i que hauria d’intentar perdre pes. Estan una estona parlant dels àpats que hauria de fer i dels que no. Llavors, li fa les cures de les ferides, que són les incisions per on entren els tubs que li bombegen la sang. La Lola es desinfecta les mans i fa d’assistenta experimentada de la infermera. Poc a poc, va obrint l’instrumental estèril i els productes necessaris que li va donant quan toca. Totes tres estan tranquil·les i fan broma. Acaben i s’acomiaden fins al cap d’uns dies. Agafen el metro i un últim tram en autobús per evitar la pujada. Arriben a casa, canvien l'aparell de bateries de la màquina i s’asseuen al sofà a descansar. A la paret, damunt d’elles, hi ha pintat un cor ben gran, que recorda la humanitat d’aquestes dones que s’ajuden per tirar endavant, a pesar de les dificultats.

El primer que fa la infermera, és pesar-la i prendre les constants vitals a l’Alicia. Comenten que s’ha engreixat una mica i que hauria d’intentar perdre pes. Estan una estona parlant dels àpats que hauria de fer i dels que no. Llavors, li fa les cures de les ferides, que són les incisions per on entren els tubs que li bombegen la sang. La Lola es desinfecta les mans i fa d’assistenta experimentada de la infermera. Poc a poc, va obrint l’instrumental estèril i els productes necessaris que li va donant quan toca. Totes tres estan tranquil·les i fan broma. Acaben i s’acomiaden fins al cap d’uns dies. Agafen el metro i un últim tram en autobús per evitar la pujada. Arriben a casa, canvien l'aparell de bateries de la màquina i s’asseuen al sofà a descansar. A la paret, damunt d’elles, hi ha pintat un cor ben gran, que recorda la humanitat d’aquestes dones que s’ajuden per tirar endavant, a pesar de les dificultats.

El primer que fa la infermera, és pesar-la i prendre les constants vitals a l’Alicia. Comenten que s’ha engreixat una mica i que hauria d’intentar perdre pes. Estan una estona parlant dels àpats que hauria de fer i dels que no. Llavors, li fa les cures de les ferides, que són les incisions per on entren els tubs que li bombegen la sang. La Lola es desinfecta les mans i fa d’assistenta experimentada de la infermera. Poc a poc, va obrint l’instrumental estèril i els productes necessaris que li va donant quan toca. Totes tres estan tranquil·les i fan broma. Acaben i s’acomiaden fins al cap d’uns dies. Agafen el metro i un últim tram en autobús per evitar la pujada. Arriben a casa, canvien l'aparell de bateries de la màquina i s’asseuen al sofà a descansar. A la paret, damunt d’elles, hi ha pintat un cor ben gran, que recorda la humanitat d’aquestes dones que s’ajuden per tirar endavant, a pesar de les dificultats.

El primer que fa la infermera, és pesar-la i prendre les constants vitals a l’Alicia. Comenten que s’ha engreixat una mica i que hauria d’intentar perdre pes. Estan una estona parlant dels àpats que hauria de fer i dels que no. Llavors, li fa les cures de les ferides, que són les incisions per on entren els tubs que li bombegen la sang. La Lola es desinfecta les mans i fa d’assistenta experimentada de la infermera. Poc a poc, va obrint l’instrumental estèril i els productes necessaris que li va donant quan toca. Totes tres estan tranquil·les i fan broma. Acaben i s’acomiaden fins al cap d’uns dies. Agafen el metro i un últim tram en autobús per evitar la pujada. Arriben a casa, canvien l'aparell de bateries de la màquina i s’asseuen al sofà a descansar. A la paret, damunt d’elles, hi ha pintat un cor ben gran, que recorda la humanitat d’aquestes dones que s’ajuden per tirar endavant, a pesar de les dificultats.

El primer que fa la infermera, és pesar-la i prendre les constants vitals a l’Alicia. Comenten que s’ha engreixat una mica i que hauria d’intentar perdre pes. Estan una estona parlant dels àpats que hauria de fer i dels que no. Llavors, li fa les cures de les ferides, que són les incisions per on entren els tubs que li bombegen la sang. La Lola es desinfecta les mans i fa d’assistenta experimentada de la infermera. Poc a poc, va obrint l’instrumental estèril i els productes necessaris que li va donant quan toca. Totes tres estan tranquil·les i fan broma. Acaben i s’acomiaden fins al cap d’uns dies. Agafen el metro i un últim tram en autobús per evitar la pujada. Arriben a casa, canvien l'aparell de bateries de la màquina i s’asseuen al sofà a descansar. A la paret, damunt d’elles, hi ha pintat un cor ben gran, que recorda la humanitat d’aquestes dones que s’ajuden per tirar endavant, a pesar de les dificultats.

El primer que fa la infermera, és pesar-la i prendre les constants vitals a l’Alicia. Comenten que s’ha engreixat una mica i que hauria d’intentar perdre pes. Estan una estona parlant dels àpats que hauria de fer i dels que no. Llavors, li fa les cures de les ferides, que són les incisions per on entren els tubs que li bombegen la sang. La Lola es desinfecta les mans i fa d’assistenta experimentada de la infermera. Poc a poc, va obrint l’instrumental estèril i els productes necessaris que li va donant quan toca. Totes tres estan tranquil·les i fan broma. Acaben i s’acomiaden fins al cap d’uns dies. Agafen el metro i un últim tram en autobús per evitar la pujada. Arriben a casa, canvien l'aparell de bateries de la màquina i s’asseuen al sofà a descansar. A la paret, damunt d’elles, hi ha pintat un cor ben gran, que recorda la humanitat d’aquestes dones que s’ajuden per tirar endavant, a pesar de les dificultats.

El primer que fa la infermera, és pesar-la i prendre les constants vitals a l’Alicia. Comenten que s’ha engreixat una mica i que hauria d’intentar perdre pes. Estan una estona parlant dels àpats que hauria de fer i dels que no. Llavors, li fa les cures de les ferides, que són les incisions per on entren els tubs que li bombegen la sang. La Lola es desinfecta les mans i fa d’assistenta experimentada de la infermera. Poc a poc, va obrint l’instrumental estèril i els productes necessaris que li va donant quan toca. Totes tres estan tranquil·les i fan broma. Acaben i s’acomiaden fins al cap d’uns dies. Agafen el metro i un últim tram en autobús per evitar la pujada. Arriben a casa, canvien l'aparell de bateries de la màquina i s’asseuen al sofà a descansar. A la paret, damunt d’elles, hi ha pintat un cor ben gran, que recorda la humanitat d’aquestes dones que s’ajuden per tirar endavant, a pesar de les dificultats.

La Carme li ha explicat a la Laila moltes històries d’aquella època, de quan el barri tenia una identitat pròpia. Ja fa un temps que la Carme ha patit una pèrdua de memòria provocada per l’Alzheimer i ara, ja no parlen tant, però es tenen molt d’afecte. Avui, toca la neteja setmanal i també hi és la Nana, la cuidadora que viu amb ella.

La Carme li ha explicat a la Laila moltes històries d’aquella època, de quan el barri tenia una identitat pròpia. Ja fa un temps que la Carme ha patit una pèrdua de memòria provocada per l’Alzheimer i ara, ja no parlen tant, però es tenen molt d’afecte. Avui, toca la neteja setmanal i també hi és la Nana, la cuidadora que viu amb ella.

La Carme li ha explicat a la Laila moltes històries d’aquella època, de quan el barri tenia una identitat pròpia. Ja fa un temps que la Carme ha patit una pèrdua de memòria provocada per l’Alzheimer i ara, ja no parlen tant, però es tenen molt d’afecte. Avui, toca la neteja setmanal i també hi és la Nana, la cuidadora que viu amb ella.

La Carme li ha explicat a la Laila moltes històries d’aquella època, de quan el barri tenia una identitat pròpia. Ja fa un temps que la Carme ha patit una pèrdua de memòria provocada per l’Alzheimer i ara, ja no parlen tant, però es tenen molt d’afecte. Avui, toca la neteja setmanal i també hi és la Nana, la cuidadora que viu amb ella.

La Laila vol que s’animi i decideix posar música que sap que li agrada. Revisa les cintes de cassette i escull un disc de boleros del Moncho que de cop omple el menjador i canvia l’ambient. En aquell moment pica la Carmen, que ve a veure a l’Esperança per fer-li una abraçada i dir-li que no s’enfadi. 

Avui toca neteja general: habitació, lavabo, cuina i menjador. La Laila s’ha oblidat la bossa amb l’esmorzar i la bata, però de seguida enllesteix la feina. Les portes estan obertes perquè el terra s’assequi i els boleros del Moncho s’escampen pel pati interior de l’edifici. Al replà dues veïnes comenten la jugada davant del pis de l’Esperança.

La Laila vol que s’animi i decideix posar música que sap que li agrada. Revisa les cintes de cassette i escull un disc de boleros del Moncho que de cop omple el menjador i canvia l’ambient. En aquell moment pica la Carmen, que ve a veure a l’Esperança per fer-li una abraçada i dir-li que no s’enfadi. 

Avui toca neteja general: habitació, lavabo, cuina i menjador. La Laila s’ha oblidat la bossa amb l’esmorzar i la bata, però de seguida enllesteix la feina. Les portes estan obertes perquè el terra s’assequi i els boleros del Moncho s’escampen pel pati interior de l’edifici. Al replà dues veïnes comenten la jugada davant del pis de l’Esperança.

La Laila vol que s’animi i decideix posar música que sap que li agrada. Revisa les cintes de cassette i escull un disc de boleros del Moncho que de cop omple el menjador i canvia l’ambient. En aquell moment pica la Carmen, que ve a veure a l’Esperança per fer-li una abraçada i dir-li que no s’enfadi. 

Avui toca neteja general: habitació, lavabo, cuina i menjador. La Laila s’ha oblidat la bossa amb l’esmorzar i la bata, però de seguida enllesteix la feina. Les portes estan obertes perquè el terra s’assequi i els boleros del Moncho s’escampen pel pati interior de l’edifici. Al replà dues veïnes comenten la jugada davant del pis de l’Esperança.

La Laila vol que s’animi i decideix posar música que sap que li agrada. Revisa les cintes de cassette i escull un disc de boleros del Moncho que de cop omple el menjador i canvia l’ambient. En aquell moment pica la Carmen, que ve a veure a l’Esperança per fer-li una abraçada i dir-li que no s’enfadi. 

Avui toca neteja general: habitació, lavabo, cuina i menjador. La Laila s’ha oblidat la bossa amb l’esmorzar i la bata, però de seguida enllesteix la feina. Les portes estan obertes perquè el terra s’assequi i els boleros del Moncho s’escampen pel pati interior de l’edifici. Al replà dues veïnes comenten la jugada davant del pis de l’Esperança.

La Laila vol que s’animi i decideix posar música que sap que li agrada. Revisa les cintes de cassette i escull un disc de boleros del Moncho que de cop omple el menjador i canvia l’ambient. En aquell moment pica la Carmen, que ve a veure a l’Esperança per fer-li una abraçada i dir-li que no s’enfadi. 

Avui toca neteja general: habitació, lavabo, cuina i menjador. La Laila s’ha oblidat la bossa amb l’esmorzar i la bata, però de seguida enllesteix la feina. Les portes estan obertes perquè el terra s’assequi i els boleros del Moncho s’escampen pel pati interior de l’edifici. Al replà dues veïnes comenten la jugada davant del pis de l’Esperança.

La Laila vol que s’animi i decideix posar música que sap que li agrada. Revisa les cintes de cassette i escull un disc de boleros del Moncho que de cop omple el menjador i canvia l’ambient. En aquell moment pica la Carmen, que ve a veure a l’Esperança per fer-li una abraçada i dir-li que no s’enfadi. 

Avui toca neteja general: habitació, lavabo, cuina i menjador. La Laila s’ha oblidat la bossa amb l’esmorzar i la bata, però de seguida enllesteix la feina. Les portes estan obertes perquè el terra s’assequi i els boleros del Moncho s’escampen pel pati interior de l’edifici. Al replà dues veïnes comenten la jugada davant del pis de l’Esperança.

La Laila vol que s’animi i decideix posar música que sap que li agrada. Revisa les cintes de cassette i escull un disc de boleros del Moncho que de cop omple el menjador i canvia l’ambient. En aquell moment pica la Carmen, que ve a veure a l’Esperança per fer-li una abraçada i dir-li que no s’enfadi. 

Avui toca neteja general: habitació, lavabo, cuina i menjador. La Laila s’ha oblidat la bossa amb l’esmorzar i la bata, però de seguida enllesteix la feina. Les portes estan obertes perquè el terra s’assequi i els boleros del Moncho s’escampen pel pati interior de l’edifici. Al replà dues veïnes comenten la jugada davant del pis de l’Esperança.

La Laila vol que s’animi i decideix posar música que sap que li agrada. Revisa les cintes de cassette i escull un disc de boleros del Moncho que de cop omple el menjador i canvia l’ambient. En aquell moment pica la Carmen, que ve a veure a l’Esperança per fer-li una abraçada i dir-li que no s’enfadi. 

Avui toca neteja general: habitació, lavabo, cuina i menjador. La Laila s’ha oblidat la bossa amb l’esmorzar i la bata, però de seguida enllesteix la feina. Les portes estan obertes perquè el terra s’assequi i els boleros del Moncho s’escampen pel pati interior de l’edifici. Al replà dues veïnes comenten la jugada davant del pis de l’Esperança.

La Laila vol que s’animi i decideix posar música que sap que li agrada. Revisa les cintes de cassette i escull un disc de boleros del Moncho que de cop omple el menjador i canvia l’ambient. En aquell moment pica la Carmen, que ve a veure a l’Esperança per fer-li una abraçada i dir-li que no s’enfadi. 

Avui toca neteja general: habitació, lavabo, cuina i menjador. La Laila s’ha oblidat la bossa amb l’esmorzar i la bata, però de seguida enllesteix la feina. Les portes estan obertes perquè el terra s’assequi i els boleros del Moncho s’escampen pel pati interior de l’edifici. Al replà dues veïnes comenten la jugada davant del pis de l’Esperança.

El pis fa olor de menjar perquè és l’hora de dinar i hi ha una cassoleta al foc amb mandonguilles. La Laila s’acosta a la cuina i remena amb el cullerot. L’Esperança rep el menjar del servei d'àpats a domicili de l’Ajuntament de Barcelona. La treballadora familiar de Suara ha marxat fa poc i li ha deixat el menjar llest per escalfar-lo.

Mentre va netejant, la Laila repassa el rebost, on hi troba alguns productes caducats que llença a les escombraries. L’Esperança no hi veu molt bé i se li passen aquestes coses.

El pis fa olor de menjar perquè és l’hora de dinar i hi ha una cassoleta al foc amb mandonguilles. La Laila s’acosta a la cuina i remena amb el cullerot. L’Esperança rep el menjar del servei d'àpats a domicili de l’Ajuntament de Barcelona. La treballadora familiar de Suara ha marxat fa poc i li ha deixat el menjar llest per escalfar-lo.

Mentre va netejant, la Laila repassa el rebost, on hi troba alguns productes caducats que llença a les escombraries. L’Esperança no hi veu molt bé i se li passen aquestes coses.

El pis fa olor de menjar perquè és l’hora de dinar i hi ha una cassoleta al foc amb mandonguilles. La Laila s’acosta a la cuina i remena amb el cullerot. L’Esperança rep el menjar del servei d'àpats a domicili de l’Ajuntament de Barcelona. La treballadora familiar de Suara ha marxat fa poc i li ha deixat el menjar llest per escalfar-lo.

Mentre va netejant, la Laila repassa el rebost, on hi troba alguns productes caducats que llença a les escombraries. L’Esperança no hi veu molt bé i se li passen aquestes coses.

El pis fa olor de menjar perquè és l’hora de dinar i hi ha una cassoleta al foc amb mandonguilles. La Laila s’acosta a la cuina i remena amb el cullerot. L’Esperança rep el menjar del servei d'àpats a domicili de l’Ajuntament de Barcelona. La treballadora familiar de Suara ha marxat fa poc i li ha deixat el menjar llest per escalfar-lo.

Mentre va netejant, la Laila repassa el rebost, on hi troba alguns productes caducats que llença a les escombraries. L’Esperança no hi veu molt bé i se li passen aquestes coses.

El pis fa olor de menjar perquè és l’hora de dinar i hi ha una cassoleta al foc amb mandonguilles. La Laila s’acosta a la cuina i remena amb el cullerot. L’Esperança rep el menjar del servei d'àpats a domicili de l’Ajuntament de Barcelona. La treballadora familiar de Suara ha marxat fa poc i li ha deixat el menjar llest per escalfar-lo.

Mentre va netejant, la Laila repassa el rebost, on hi troba alguns productes caducats que llença a les escombraries. L’Esperança no hi veu molt bé i se li passen aquestes coses.

El pis fa olor de menjar perquè és l’hora de dinar i hi ha una cassoleta al foc amb mandonguilles. La Laila s’acosta a la cuina i remena amb el cullerot. L’Esperança rep el menjar del servei d'àpats a domicili de l’Ajuntament de Barcelona. La treballadora familiar de Suara ha marxat fa poc i li ha deixat el menjar llest per escalfar-lo.

Mentre va netejant, la Laila repassa el rebost, on hi troba alguns productes caducats que llença a les escombraries. L’Esperança no hi veu molt bé i se li passen aquestes coses.

Parlen força de cuina i repassen els ingredients per fer un bon brou de carn. Cadascuna dona la seva versió. La Laila no hi posa porc i la Rosa, que ha treballat de cuinera tota la vida, recorda la seva recepta per fer-ne 30 litres. Un dels seus secrets és posar-hi un quart de gallina, si pot ser amb els ous millor.

Mentrestant la Laila va netejant i endreçant el piset de la Rosa, que sempre tendeix a tenir coses escampades. El matí passa volant, es fan una abraçada i la Laila s’acomiada per anar cap a la següent persona atesa.

Parlen força de cuina i repassen els ingredients per fer un bon brou de carn. Cadascuna dona la seva versió. La Laila no hi posa porc i la Rosa, que ha treballat de cuinera tota la vida, recorda la seva recepta per fer-ne 30 litres. Un dels seus secrets és posar-hi un quart de gallina, si pot ser amb els ous millor.

Mentrestant la Laila va netejant i endreçant el piset de la Rosa, que sempre tendeix a tenir coses escampades. El matí passa volant, es fan una abraçada i la Laila s’acomiada per anar cap a la següent persona atesa.

Parlen força de cuina i repassen els ingredients per fer un bon brou de carn. Cadascuna dona la seva versió. La Laila no hi posa porc i la Rosa, que ha treballat de cuinera tota la vida, recorda la seva recepta per fer-ne 30 litres. Un dels seus secrets és posar-hi un quart de gallina, si pot ser amb els ous millor.

Mentrestant la Laila va netejant i endreçant el piset de la Rosa, que sempre tendeix a tenir coses escampades. El matí passa volant, es fan una abraçada i la Laila s’acomiada per anar cap a la següent persona atesa.

Parlen força de cuina i repassen els ingredients per fer un bon brou de carn. Cadascuna dona la seva versió. La Laila no hi posa porc i la Rosa, que ha treballat de cuinera tota la vida, recorda la seva recepta per fer-ne 30 litres. Un dels seus secrets és posar-hi un quart de gallina, si pot ser amb els ous millor.

Mentrestant la Laila va netejant i endreçant el piset de la Rosa, que sempre tendeix a tenir coses escampades. El matí passa volant, es fan una abraçada i la Laila s’acomiada per anar cap a la següent persona atesa.

Parlen força de cuina i repassen els ingredients per fer un bon brou de carn. Cadascuna dona la seva versió. La Laila no hi posa porc i la Rosa, que ha treballat de cuinera tota la vida, recorda la seva recepta per fer-ne 30 litres. Un dels seus secrets és posar-hi un quart de gallina, si pot ser amb els ous millor.

Mentrestant la Laila va netejant i endreçant el piset de la Rosa, que sempre tendeix a tenir coses escampades. El matí passa volant, es fan una abraçada i la Laila s’acomiada per anar cap a la següent persona atesa.

Parlen força de cuina i repassen els ingredients per fer un bon brou de carn. Cadascuna dona la seva versió. La Laila no hi posa porc i la Rosa, que ha treballat de cuinera tota la vida, recorda la seva recepta per fer-ne 30 litres. Un dels seus secrets és posar-hi un quart de gallina, si pot ser amb els ous millor.

Mentrestant la Laila va netejant i endreçant el piset de la Rosa, que sempre tendeix a tenir coses escampades. El matí passa volant, es fan una abraçada i la Laila s’acomiada per anar cap a la següent persona atesa.

També explica que un dia tenia un refredat que no se li curava i el metge, en fer-li les radiografies, li va dir que tenia els pulmons negres i que havia de deixar de fumar. Llavors ella es va posar a plorar i quan es va refer li va poder explicar que ella mai no havia fumat cap cigarreta, que havia estat víctima passiva dels tres o quatre paquets diaris que fumava el seu difunt marit. Ell sempre fumava, al sofà, al llit, a la taula...

Fa uns quatre anys que l’Efrem ve diversos cops per setmana per fer passejos, compres i una mica de companyia. A més de les dificultats respiratòries, la Victoria també té problemes de visió i cal ajudar-la a revisar les dates de caducitat dels productes. 

També explica que un dia tenia un refredat que no se li curava i el metge, en fer-li les radiografies, li va dir que tenia els pulmons negres i que havia de deixar de fumar. Llavors ella es va posar a plorar i quan es va refer li va poder explicar que ella mai no havia fumat cap cigarreta, que havia estat víctima passiva dels tres o quatre paquets diaris que fumava el seu difunt marit. Ell sempre fumava, al sofà, al llit, a la taula...

Fa uns quatre anys que l’Efrem ve diversos cops per setmana per fer passejos, compres i una mica de companyia. A més de les dificultats respiratòries, la Victoria també té problemes de visió i cal ajudar-la a revisar les dates de caducitat dels productes. 

També explica que un dia tenia un refredat que no se li curava i el metge, en fer-li les radiografies, li va dir que tenia els pulmons negres i que havia de deixar de fumar. Llavors ella es va posar a plorar i quan es va refer li va poder explicar que ella mai no havia fumat cap cigarreta, que havia estat víctima passiva dels tres o quatre paquets diaris que fumava el seu difunt marit. Ell sempre fumava, al sofà, al llit, a la taula...

Fa uns quatre anys que l’Efrem ve diversos cops per setmana per fer passejos, compres i una mica de companyia. A més de les dificultats respiratòries, la Victoria també té problemes de visió i cal ajudar-la a revisar les dates de caducitat dels productes. 

També explica que un dia tenia un refredat que no se li curava i el metge, en fer-li les radiografies, li va dir que tenia els pulmons negres i que havia de deixar de fumar. Llavors ella es va posar a plorar i quan es va refer li va poder explicar que ella mai no havia fumat cap cigarreta, que havia estat víctima passiva dels tres o quatre paquets diaris que fumava el seu difunt marit. Ell sempre fumava, al sofà, al llit, a la taula...

Fa uns quatre anys que l’Efrem ve diversos cops per setmana per fer passejos, compres i una mica de companyia. A més de les dificultats respiratòries, la Victoria també té problemes de visió i cal ajudar-la a revisar les dates de caducitat dels productes. 

També explica que un dia tenia un refredat que no se li curava i el metge, en fer-li les radiografies, li va dir que tenia els pulmons negres i que havia de deixar de fumar. Llavors ella es va posar a plorar i quan es va refer li va poder explicar que ella mai no havia fumat cap cigarreta, que havia estat víctima passiva dels tres o quatre paquets diaris que fumava el seu difunt marit. Ell sempre fumava, al sofà, al llit, a la taula...

Fa uns quatre anys que l’Efrem ve diversos cops per setmana per fer passejos, compres i una mica de companyia. A més de les dificultats respiratòries, la Victoria també té problemes de visió i cal ajudar-la a revisar les dates de caducitat dels productes. 

També explica que un dia tenia un refredat que no se li curava i el metge, en fer-li les radiografies, li va dir que tenia els pulmons negres i que havia de deixar de fumar. Llavors ella es va posar a plorar i quan es va refer li va poder explicar que ella mai no havia fumat cap cigarreta, que havia estat víctima passiva dels tres o quatre paquets diaris que fumava el seu difunt marit. Ell sempre fumava, al sofà, al llit, a la taula...

Fa uns quatre anys que l’Efrem ve diversos cops per setmana per fer passejos, compres i una mica de companyia. A més de les dificultats respiratòries, la Victoria també té problemes de visió i cal ajudar-la a revisar les dates de caducitat dels productes. 

També explica que un dia tenia un refredat que no se li curava i el metge, en fer-li les radiografies, li va dir que tenia els pulmons negres i que havia de deixar de fumar. Llavors ella es va posar a plorar i quan es va refer li va poder explicar que ella mai no havia fumat cap cigarreta, que havia estat víctima passiva dels tres o quatre paquets diaris que fumava el seu difunt marit. Ell sempre fumava, al sofà, al llit, a la taula...

Fa uns quatre anys que l’Efrem ve diversos cops per setmana per fer passejos, compres i una mica de companyia. A més de les dificultats respiratòries, la Victoria també té problemes de visió i cal ajudar-la a revisar les dates de caducitat dels productes. 

L’Alicia viu al barri de La Florida de l’Hospitalet i fa quatre anys que la Lola és la treballadora familiar de Suara que l'acompanya. L'Alicia no pot fer gaires esforços i la Lola l'acompanya en vàries tasques com la compra, en les visites mèdiques i sortir a passejar de tant en tant. La Lola l’ajuda amb totes les feines de la casa i s’assegura que les bateries i els aparells mèdics estiguin sempre en bon estat. Gaudeixen passejant pel carrer Progrés fins al mercat de Collblanc i el dia que toca cures a l’hospital agafen el metro fins a Bellvitge.

L’Alicia viu al barri de La Florida de l’Hospitalet i fa quatre anys que la Lola és la treballadora familiar de Suara que l'acompanya. L'Alicia no pot fer gaires esforços i la Lola l'acompanya en vàries tasques com la compra, en les visites mèdiques i sortir a passejar de tant en tant. La Lola l’ajuda amb totes les feines de la casa i s’assegura que les bateries i els aparells mèdics estiguin sempre en bon estat. Gaudeixen passejant pel carrer Progrés fins al mercat de Collblanc i el dia que toca cures a l’hospital agafen el metro fins a Bellvitge.

L’Alicia viu al barri de La Florida de l’Hospitalet i fa quatre anys que la Lola és la treballadora familiar de Suara que l'acompanya. L'Alicia no pot fer gaires esforços i la Lola l'acompanya en vàries tasques com la compra, en les visites mèdiques i sortir a passejar de tant en tant. La Lola l’ajuda amb totes les feines de la casa i s’assegura que les bateries i els aparells mèdics estiguin sempre en bon estat. Gaudeixen passejant pel carrer Progrés fins al mercat de Collblanc i el dia que toca cures a l’hospital agafen el metro fins a Bellvitge.

L’Alicia viu al barri de La Florida de l’Hospitalet i fa quatre anys que la Lola és la treballadora familiar de Suara que l'acompanya. L'Alicia no pot fer gaires esforços i la Lola l'acompanya en vàries tasques com la compra, en les visites mèdiques i sortir a passejar de tant en tant. La Lola l’ajuda amb totes les feines de la casa i s’assegura que les bateries i els aparells mèdics estiguin sempre en bon estat. Gaudeixen passejant pel carrer Progrés fins al mercat de Collblanc i el dia que toca cures a l’hospital agafen el metro fins a Bellvitge.

L’Alicia viu al barri de La Florida de l’Hospitalet i fa quatre anys que la Lola és la treballadora familiar de Suara que l'acompanya. L'Alicia no pot fer gaires esforços i la Lola l'acompanya en vàries tasques com la compra, en les visites mèdiques i sortir a passejar de tant en tant. La Lola l’ajuda amb totes les feines de la casa i s’assegura que les bateries i els aparells mèdics estiguin sempre en bon estat. Gaudeixen passejant pel carrer Progrés fins al mercat de Collblanc i el dia que toca cures a l’hospital agafen el metro fins a Bellvitge.

L’Alicia viu al barri de La Florida de l’Hospitalet i fa quatre anys que la Lola és la treballadora familiar de Suara que l'acompanya. L'Alicia no pot fer gaires esforços i la Lola l'acompanya en vàries tasques com la compra, en les visites mèdiques i sortir a passejar de tant en tant. La Lola l’ajuda amb totes les feines de la casa i s’assegura que les bateries i els aparells mèdics estiguin sempre en bon estat. Gaudeixen passejant pel carrer Progrés fins al mercat de Collblanc i el dia que toca cures a l’hospital agafen el metro fins a Bellvitge.

L’Alicia viu al barri de La Florida de l’Hospitalet i fa quatre anys que la Lola és la treballadora familiar de Suara que l'acompanya. L'Alicia no pot fer gaires esforços i la Lola l'acompanya en vàries tasques com la compra, en les visites mèdiques i sortir a passejar de tant en tant. La Lola l’ajuda amb totes les feines de la casa i s’assegura que les bateries i els aparells mèdics estiguin sempre en bon estat. Gaudeixen passejant pel carrer Progrés fins al mercat de Collblanc i el dia que toca cures a l’hospital agafen el metro fins a Bellvitge.