L’Alba Liliana Moreira, l’Amel Benmahdjoub i l’Omar Abouleyazid, persones que formem part de l’equip de mediació intercultural de Suara Cooperativa, ens expliquen la seva experiència i en què consisteix aquest servei.
Actualment, en els centres penitenciaris de Catalunya hi ha entorn de 8.000 persones que, principalment, són homes (93,6% dels casos), segons xifres publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Unes dades que també indiquen que la meitat de la població privada de llibertat és d’origen divers.
Per això, figures com la de l’Alba Liliana Moreira, l’Amel Benmahdjoub i l’Omar Abouleyazid es tornen imprescindibles en els centres penitenciaris de Catalunya, on treballen com a persones professionals en mediació intercultural, un servei que Suara Cooperativa gestiona en sis recursos de privació de llibertat de Catalunya. Però quina és la seva tasca?
Abouleyazid, amb més de vuit anys d’experiència en aquest àmbit, assegura que com a mediador intercultural té diverses funcions: intervenir en conflictes interculturals, fer d’intèrprets tant lingüístics com culturals, acompanyar l’equip de tractament durant les entrevistes, realitzar les seves pròpies entrevistes individuals amb les persones ateses i activitats grupals.
“En general, les intervencions grupals, les treballem de manera transversal amb totes les nacionalitats”, remarca Abouleyazid, qui afegeix: “Creem un espai en un grup entre els interns perquè intercanvien idees”.
Una d’aquestes activitats que ha dut a terme recentment Abouleyazid és una revista amb un recull d’escrits on les persones privades de llibertat han pogut explicar de manera subjectiva la seva cultura a les altres. “La cultura no és un obstacle és com unir-se a la resta”, argumenta Abouleyazid.
La resolució de conflictes
Una altra de les funcions claus del mediador intercultural és la resolució de conflictes, destaca l’Amel Benmahdjoub, qui treballa en un servei per a dones. “Treballem la dinàmica de resolució de conflictes i facilitem la comunicació entre les internes de nacionalitats estrangeres i les autòctones”, assegura Benmahdjoub.
Per evitar arribar el conflicte cal un treball previ en la relació entre les persones privades de llibertat, però també d’aquestes amb les persones treballadores, argumenta Alba Liliana Moreira, qui juntament amb l’equip d’innovació està portant una prova pilot per implementar la realitat virtual als centres penitenciaris. “Utilitzarem les ulleres de realitat virtual o sales immersives per treballar estereotips que ens ajudin a prevenir els conflictes interculturals”, exposa Alba Liliana Moreira.
Des del seu punt de vista, la mediació intercultural s’ha d’abordar també des de la prevenció. “L'àmbit de la cultura de pau té a veure amb prevenir de manera propositiva i positiva els possibles conflictes que es puguin suscitar”, defensa Moreira.
Per la seva part, Omar Abouleyazid conclou: “Nosaltres ens considerem un pont de comunicació. De vegades, fins i tot, a la mateixa cultura hi ha problemes per comunicar-se entre les persones. Aleshores nosaltres ajudem molt quan hi ha malentesos o distorsions, sigui entre les persones internes o entre elles amb les persones professionals”.
