El cooperativisme català celebra els seus 125 anys de vida amb un Congrés, al qual han assistit més d’un miler de persones i on s’ha erigit com un model capaç de crear societats més justes, igualitàries i sostenibles.
Les cooperatives catalanes estem de celebració: commemorem els 125 anys de vida del cooperativisme organitzat. El 1899 va tenir lloc el Primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear al Palau de Belles Art de Montjuïc. Per commemorar aquesta efemèride, no molt lluny d’aquest indret, aquesta setmana s’ha dut a terme el primer Congrés del Cooperativisme de Catalunya des que es va restaurar la democràcia, organitzat per la Confederació Catalana de Cooperatives al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, també a Montjuïc.
“Són 125 anys de vida on ens hem enfrontat a moltes adversitats des de guerres civils, una dictadura o diferents crisis econòmiques, però hem sortit més reforçades i ens hem erigit com una alternativa real i viable al model tradicional”, defensa Laia Bonastra, presidenta del Consell Rector de Suara.
Per essència, argumenta Bonastra, el cooperativisme posa la vida al centre i, per tant, la persona i el planeta, amb un propòsit clar: crear societats més justes, equitatives i sostenibles. A més, té un model de governança horitzontal, participatiu i democràtic, on les persones sòcies són les propietàries de la cooperativa i prenen les decisions sobre aquesta. Per tant, l’ADN del cooperativisme està configurat amb els valors de l’autogestió, la col·laboració, la participació o la justícia social i ambiental. “Davant les crisis actuals som la resposta que la societat i el planeta necessita”, reclama.
Amb unes 1.600 persones sòcies i més de 5.300 treballadores, Suara és la cooperativa de treballadores més gran de Catalunya i té com àmbit d’acció l’acompanyament de persones en totes les seves franges d’edat i amb realitats diverses, especialment, aquelles en situació de vulnerabilitat. Amb més de 40 anys d’història, l’organització segueix creixent i el 2023 va atendre gairebé 50.000 persones, persones, tal com es recull a la memòria social de la cooperativa.
“El far de la nostra acció són els valors cooperatius portats al màxim, ja que posem la mirada en el bé comú per generar un impacte positiu en les comunitats perquè siguin més fortes i resilients”, defensa Bonastra.
La rellevància del cooperativisme per a Catalunya
L’acte inaugural va comptar amb la intervenció del president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, que va assegurar que la Catalunya d’avui no s’entendria sense el món cooperatiu. En aquest context, va fer valdre la capacitat de les cooperatives agràries per organitzar-se amb la finalitat de millorar la competitivitat del sector, la resiliència de les cooperatives de treball o les de consum per aprovar un producte directament al consumidor.
En un sistema on s’impulsa la individualitat de les persones, Aragonès va emfatitzar que el cooperativisme potencia la col·laboració i enforteix la comunitat alhora que enllaça a Catalunya amb la concepció republicana de llibertat. Per això, va valorar que aquest model és rellevant pel present i futur del país: “Serà un element clau per construir un país més just, més lliure, més feminista i més compromès que posi a les persones al centre”.
Per la seva part, el president del Parlament, Josep Rull, va destacar que els valors del cooperativisme d’igualtat, justícia i col·laboració són una gran aportació per a la societat i l’economia catalana alhora que permeten anticipar-se a les crisis i donar respostes a aquestes.
"El cooperativisme que es va iniciar a finals del segle dinou, ja és patrimoni immaterial d'aquesta nació. Gràcies per la vostra capacitat de transformació social. Gràcies per construir un món millor", va defensar Rull, en la seva intervenció per inaugurar el Congrés, que va tenir lloc el dijous 4 de juliol.
L’acte inaugural també va comptar amb la intervenció del president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Guillem Llorens, que va assegurar que “en el món hi ha dues formes de fer: la de la ultradreta o la de les cooperatives”. En aquest context, va relatar que el cooperativisme té un model d’acció que, en comptes de la competitivitat i la individualitat, posa al centre la vida. Per això, és el seu motor d’acció són les tres P: Persona, Planeta i Propòsit. Amb aquesta visió, té la capacitat de teixir respostes socials i econòmiques a les crisis passades, de present i de futur.
La conferència inaugural va anar a càrrec de l’alpinista Araceli Segarra, la primera dona de l’estat espanyol a coronar l’Everest. Això, exposa, ho va aconseguir gràcies a formar part d’un grup de persones, amb les quals van col·laborar, ajudar-se i treballar en equip. Una forma d’operar que està en l’essència dels valors cooperatius.
“Quan vaig tornar, la gent em deia que era una persona normal. Em va agradar perquè això vol dir que les persones normals podem fer coses extraordinàries. Això sou vosaltres, els cooperativistes, persones normals fent coses extraordinàries”, va afirmar Segarra.
El partit del cooperativisme
L’entrenador de futbol Pep Guardiola, que va clausurar el Congrés, va recordar que el cooperativisme català s’ha imposat a dues guerres, una dictadura i ho segueix fent en un moment en què les democràcies estan amenaçades arreu del món: “Les coses ben fetes duren per sempre”.
L’ex tècnic blaugrana, que va fer un símil entre el cooperativisme i un partit de futbol, va exposar que actualment hi ha diferents amenaces emergents per la democràcia, el feminisme i per al planeta. “El terreny de joc en contra dels col·lapses està en temps de pròrroga, un partit on juga la millor versió de nosaltres mateixos i la pitjor. Hem anat tan lluny, que només podem sortir plegats” va manifestar Guardiola, qui va concloure: “Mai vau deixar d’intentar-ho, ara no ho deixeu: sortiu, gaudiu i coopereu”.
A banda d’aquestes intervencions, el Congrés també va comptar amb diferents xerrades on es van poder conèixer diverses propostes de cooperatives catalanes com d’altres indrets en els àmbits de l’agroecologia, eficiència energètica, el financer o l’habitatge. També va incloure espais de debat i reflexió sobre els principals reptes actuals i de futur, així com les respostes que pot donar el cooperativisme a aquests per evitar el col·lapse econòmic i social.
Una de les intervencions va estar a càrrec del periodista John Carlin, qui va comparar el cooperativisme amb l’idealisme pragmàtic de Nelson Mandela i el seu compromís per la justícia social i la igualtat.
“El cooperativisme distribueix la riquesa perquè treballes per a tu mateix i després reparteixes la riquesa”, va assenyalar Lamine Sarr, de la cooperativa Top Manta. A més, va fer valdre com el model cooperatiu, i en concret el projecte de Top Manta, el qual ha ajudat a moltes persones d’origens diversos a construir una vida a Catalunya. “Els diners generats de la cooperativa ens permeten ajudar molta gent a complir els seus somnis”, va relatar Sarr.
