Tenia 19 anys quan va haver de deixar el batxillerat artístic per a cuidar el seu avi que es va posar malalt. L’Olga Cortés (Barcelona 1979) havia pensat fer interiorisme però va canviar de branca, diu. Des d’aquell moment s’ha dedicat a les cures i no se’n penedeix gens, ho tornaria a fer.

Primer va treballar alguns anys en residències i hospitals però amb l’arribada del seu fill, va decidir provar amb l’atenció domiciliària perquè oferia horaris de dilluns a divendres que li encaixaven millor. Ara porta uns 10 anys treballant de treballadora familiar a Suara.

Es va criar a Sabadell i ara viu amb la seva família a Cerdanyola. A casa conviu amb la seva parella, el seu fill, la seva sogra de quasi 90 anys i ara la seva mare de 69, que recentment ha tingut un ictus i també necessita les seves atencions.

L’Olga forma part del grup d’unes 70 persones que Suara té fent atenció domiciliària a Sant Cugat, entre treballadores familiars i auxiliars de la llar. En aquesta plantilla actualment només hi ha 1 home i 69 són dones, una mostra de lo feminitzada que està aquesta feina. “Encara que són pocs, els homes que s’hi dediquen solen fer molt bé la feina”, comenta l’Olga.

Actualment porta uns 9-10 usuaris, molts dels quals visita diàriament. Sobretot són casos de gent gran amb deteriorament físic i cognitiu, però també algun cas infantil amb autisme.

L’Olga se sent bé quan marxa d’una casa i veu que els deixa satisfets. Això la reconforta i li dona les forces per a seguir endavant. Creu que és una professió meravellosa, i encara s’hi veu molts anys. L’únic contra és que no està molt ben pagada i a vegades s’han de suportar alguns grunys, però el tracte directe amb les persones li dona moltíssim més.