L’Ana Campos (Barcelona 1967) és treballadora familiar del SAD de Suara, al barri de Sant Genís dels Agudells, part alta de Barcelona, a la falda de Collserola. Fins fa uns mesos, feia serveis a tota la zona de Vall d’Hebrón, però recentment, han reorganitzat la planificació i l’han assignada aquí. Per a alguns usuaris ha estat un petit trasbals deixar de comptar amb ella, per l’estima que li tenen i perquè a una certa edat, els canvis costen més.

Ella mateixa ha passat per aquesta experiència. L’Ana ha tingut una trajectòria amb imprevistos i s’ha hagut de reinventar diverses vegades. Sempre ha tingut vocació artística, però l'entorn familiar on va créixer no va afavorir a desenvolupar-la, al seu parer. Als 18 anys va acabar una formació professional de jardí d’infància i després, es va matricular a la carrera de Magisteri a Bellaterra. Només hi va aguantar tres mesos. Necessitava fer alguna cosa creativa i llavors, va tirar cap a la cuina i es va formar a l’escola d’hostaleria de Barcelona. Tallers de confitures, cuinera en restaurants, escoles, càterings... Va pencar molt durant gairebé 20 anys i es divertia amb el que feia. A més a més, va voltar per Bèlgica, França i Mallorca. 

Fins que als 36 anys, va decidir que volia ser mare. Va deixar l’hostaleria pels seus horaris “infernals”. Feia massa anys que treballava sense poder tenir un Nadal en família, per exemple... Va aterrar a l’Empordà, a Torroella de Montgrí, sense gaire contactes, amb la necessitat de buscar-se la vida i una filla de 2 anys. Entre altres coses va treballar a l’obrador de confitures de la Georgina Regàs a Torrent, i va vendre vi i licors al Wine Palace, fins que va crisi els va obligar a tancar. 

Després d’una dècada a l’Empordà, calia tornar a fer un cop de timó i l’Ana va decidir tornar a Barcelona, amb la seva filla. Amb 48 anys comença una formació en promoció d’igualtat de gènere, que tampoc li acaba d’obrir moltes portes professionals. Mentrestant imparteix  cursos de cuina de tot tipus a centres cívics i dedica 2 anys a estudiar per les nits, una altra formació professional, ara en integració social, seguida d’un certificat d’atenció sociosanitària de 6 mesos. Aleshores, arriba a Suara per cobrir vacants d’estiu i acaba encadenant contractes. El 2022 es fa sòcia de la cooperativa i actualment treballa a jornada completa.

La feina de treballadora familiar li encanta i la fa amb molt de carinyo. A més a més, pot utilitzar molts dels recursos diversos que ha aprés al llarg de la vida. Però li sap greu que no s’hi pugui viure dignament, d’una feina tan valuosa, si més no, a Barcelona. “Sempre en precari”, lamenta. 

Com moltes altres treballadores familiars l’Anna també es veu obligada a buscar altres feines complementàries a la jornada completa que fa. L’Ana fa de cangur dues tardes a la setmana i alguns “bolos” extra que van sortint a Suara. Gaudeix fent tot el que fa, però de vegades va “massa cansada”. 

La seva filla, que ara té 20 anys i viu amb ella al Poble Sec, ha descobert la seva passió per la veterinària, els cavalls i la muntanya. L’Ana treballa i participa fent voluntariat en projectes interessantíssims, però li sembla que encara han de venir més corbes. S’imagina fent el que fa, però lluny de la gran ciutat. Es mereix tota la sort del món.