La Laila Bouchateb (Barcelona, 1979) treballa al Servei d’Atenció Domiciliària de Suara des de 2018. Va començar com a auxiliar de la llar al barri de la Zona Franca i, des de 2023, fa de treballadora familiar al barri del Raval, després de fer una formació interna.
Els seus pares són de Tànger, i al 1972 van venir a Barcelona en la primera onada migratòria marroquina. Van aterrar al barri del Carmel, on “no hi havia mesquites ni carnisseries halal. La mare vestia a la manera occidental, no portava hiyab i tenien poca comunicació amb el seu país natal. La immersió era total”, recorda la Laila. “La mare feia feines a cases i el pare era cuiner en un hospital. Tots dos eren molt treballadors i amb una mentalitat oberta i igualitària”, explica. “Al llarg del anys, la comunitat marroquina a Catalunya ha crescut, s’ha assentat, i amb la millora de la tecnologia i el contacte amb la nostra cultura, s’han anat tornant més religiosos”, afegeix.
El seu pare és ara el president del Centre Islàmic del Carmel i la Laila fa anys que va al Centre Cultural Islàmic Català del Clot. “L’islam és ara més permissible i a mi se’m fa més atractiu. Tinc ganes de seguir-lo estudiant perquè és la meva religió. M’ha costat assumir la condició de catalana i magrebí, sentia que no acabava d’encaixar enlloc”, lamenta.
La Laila, de ben petita, es va mudar al barri de Sant Andreu, on hi ha viscut sempre, exceptuant algun parèntesi temporal. Quan va acabar l’escola va fer una FP de turisme i va treballar un parell d’anys en una agència de viatges. Van seguir altres feines diferents, de relacions públiques, comercial, cambrera, neteja de comunitats i monitora de nens. El 2000, va tenir un fill amb seu primer marit i, més tard, n’ha tingut dos més amb la seva parella actual.
Va arribar a Suara a través dels serveis socials de Sant Andreu, on havia anat a demanar orientació laboral. Va començar d’auxiliar de la llar, ocupant-se de les tasques de neteja, però ella hi donava molt més, perquè li agrada el tracte amb les persones. Aviat es va plantejar formar-se com a treballadora familiar perquè volia tenir més responsabilitats per ajudar als seus usuaris. Al 2022, es va fer sòcia de la cooperativa Suara i, l’any següent, va començar de treballadora familiar al Raval. “Ara puc tenir més interacció amb les persones i també em sento més valorada”.
“El Raval és un barri divers però amb moltes necessitats. Hi viu gent molt gran en pisos antics que necessiten rehabilitació. Les situacions d’insalubritat són freqüents a les llars i als edificis”, explica. La Laila ja hi va viure un temps, al carrer Nou de la Rambla, durant els anys 90: “Algunes coses han canviat, ara hi ha més turistes i menys prostitució visible. I també ha augmentat la inseguretat. Però jo ja sé que he de posar una ma a la bossa i no parlar amb el mòbil pel carrer”.
La primera setmana de tornar a treballar al Raval la va abordar un home molt col·locat quan entrava a la porteria d’un del seus usuaris. La va intentar grapejar i va haver d’empentar-lo per defensar-se i tancar la porta. “També vaig rebre una bufetada sense cap motiu d’una dona que anava drogada pel carrer Sant Pau. Vaig decidir no fer res i seguir caminant. Són coses que passen en un barri amb moltes mancances...”, confessa la Laila.
Al barri on viu, Sant Andreu, sempre porta el hiyab, però se’l treu quan va a treballar al Raval. “No tinc valentia per portar-lo, de moment, ho faré quan estigui preparada. Fa anys que ho faig així, pels prejudicis que hi ha, però tots els usuaris que porto són conscients que soc una dona musulmana i no he tingut cap problema de moment”, reflexiona.
“Existeix la xenofòbia i en part la puc entendre. És una combinació dels prejudicis de la població autòctona de tota la vida, que ens engloba a tots en una imatge negativa de radicalitat i masclisme. I també una ignorància d’alguns nouvinguts musulmans que no es volen barrejar”, apunta. La Laila recorda moments molt durs, després del atemptats de La Rambla de 2017 : “Les mirades eren com ganivets aquells dies. Jo vaig anar a la manifestació amb una pancarta que deia no tots els musulmans som terroristes i el meu fill petit a l’esquena”, convé.
La Laila forma part del centre cívic de la Trinitat, on organitza i participa de les moltes activitats que s’hi fan. I també està implicada en l’escola dels seus fills, a la comissió d’inclusió, per millorar la convivència a la comunitat escolar.
“M’agradaria seguir formant-me, m’interessa la integració social i m’estic plantejant de fer-ho en un futur. Encara he de mirar vàries coses, però crec que tinc aptituds per fer-ho”, conclou.