L’Efrem Lopez (Esplugues de Llobregat, 1991) és un dels pocs homes que fa de treballador familiar a Suara. Per a ell, la seva feina consisteix en facilitar el dia a dia de les persones amb necessitats: tenir cura de la higiene, anar a comprar, sortir a passejar, acompanyaments mèdics, tramitar papers... Per als usuaris encara es fa una mica estrany que un home entri als domicilis a fer algunes d’aquestes tasques, però la cosa va canviant. “Algunes dones grans tenen pudor que un treballador familiar les dutxi. Cal fer el doble de feina per trencar el tabú i dins el propi col·lectiu de les cures també cal revertir la mentalitat”, reflexiona.
La història familiar de l’Efrem el va portar fins a aquesta feina. Ell és el penúltim fill d’una família de quatre germans amb els pares separats. No tenia massa clar quin camí seguir i va estudiar una formació professional de ceramista i una altra de veterinària. Quan va morir el seu avi, es va mudar a viure amb l’àvia a Sant Boi, per fer-li companyia i vigilar que estigués bé. I d’aquesta manera se li va despertar l’interès per l’atenció sociosanitària. Va fer diferents cursos i unes pràctiques a Suara i ja s’hi va quedar, cap al 2008.
El que més li agrada és el tracte amb les persones. I sobretot, guanyar-se la seva confiança a poc a poc. L’Efrem se sent orgullós d’algunes intervencions que fins i tot han servit per salvar la vida d’una persona. Com quan fa uns dies ell mateix va detectar a temps un cas d’ictus i el van poder tractar a l’hospital.
L’Efrem forma part de l’equip de Suara a Vilapicina, Barcelona, on al 2018 l’ajuntament va engegar la prova pilot d’un nou model d’atenció domiciliària, basada en la experiència holandesa de Buurtzorg. Sota el lema “humanitat per damunt de burocràcia”, la idea és assolir una atenció més centrada en les persones i les seves necessitats, amb una major autogestió dels treballadors del servei. Aquesta prova va resultar un èxit, i actualment, hi ha més de quaranta nuclis que funcionen de la mateixa manera a la ciutat.
L’Efrem gaudeix de la seva feina, però reconeix que sovint té un desgast físic. Creu que més endavant tirarà cap a la gestió del servei, però no en té cap pressa. Ara, s’ha apuntat a un projecte nou de Suara per fer ceràmica amb els usuaris i està il·lusionat perquè podrà posar en pràctica algunes de les coses que més li agraden i que fins ara no s’havien creuat.