Fa dies que penso en la teoria que els càrrecs han de ser socialitzats i democratitzats. Segurament coincideix amb la fi d’una etapa personal i professional on fa sis anys vaig ser escollit pel càrrec de President del Consell Rector de Suara Cooperativa representant a dia d’avui a 3.200 persones.

La vida és canvi i les organitzacions on treballem són sistemes vius que contínuament estant en moviment, varien, prenent formes diferents, es transformen, deixen morir projectes i seguidament tenen la capacitat de regenerar-se i de fer-ne néixer de nou.

És un procés de metamorfosi imparable on ens hi trobem immerses tant les persones com les institucions, no hi ha dualitat, ja que les institucions estan formades per persones que hi treballen, no són ens impersonals, anònimes.

I tot el que aquestes persones pensen, viuen, senten, fan, defineixen l’estil d’empresa, és la targeta de presentació.

Les empreses cooperatives ens definim com empreses democràtiques en què la socialització i la corresponsabilitat són la clau per l’èxit del projecte comú. Socialitzem el treball, la formació, els excedents, les iniciatives, les polítiques, el capital, etc.

Per tant és un dret i un deure de l’assemblea vetllar també per a la socialització dels càrrecs, fins i tot els directius; i anar-los renovant periòdicament. Sempre m’he mostrat molt crític amb exemples de cooperatives on hi ha persones que durant molts anys s’instal·len i ocupen la representació i govern de l’empresa. Sense deixar espai a d’altres persones sòcies. D’exemples en tenim: el més cridaner és quan una sola persona ocupa la presidència i la direcció: Qui controla a qui? On és l’objectivitat?

L’assemblea mostra la seva corresponsabilitat quan decideix els càrrecs socials. Imagino que quan cada persona sòcia vota, ho fa triant algú que sap que té capacitats i farà créixer el projecte fent-lo sostenible, i per altra banda diposita el vot en aquelles persones en qui veu uns ideals compartits i afins.

I encara que no es vegi, sigui intangible i transparent, hi ha d’haver una base de confiança ben sòlida, que es guanya i es perd, és un vincle amb cada persona sòcia que necessita de reconeixement, escolta, temps, esforç.

Estic convençut que només creixem quan fem canvis. Passa el mateix amb les nostres empreses: quan es reinventen són molt més fortes, eficients, saludables, ecològiques, atraients, etc.

Per poder portar a terme aquests canvis necessitem desocupar els nostres seients i posar-los a disposició dels altres, perquè siguin les persones sòcies qui diguin a qui els correspon ocupar-los durant un temps determinat.

Per a mi ha estat una oportunitat i he rebut el suport des de la confiança que les persones sòcies han dipositat en mi, i en un Consell Rector que ha estat el meu gran equip!

Miquel Moré Mateu. President del Consell Rector de Suara Cooperativa.