Optimitzar l’atenció a les persones, tant des de la mirada de l’administració com de la mateixa persona passa per posar la persona al centre i fer una mirada holística de l'atenció?
Per exemple, un nen amb necessitats especials, com a autisme, requereix suport mèdic, però també atenció social i educativa especialitzada. Com els serveis de suport emocional treballen en col·laboració amb escoles i comunitats per abordar l’increment dels problemes de salut mental entre els adolescents.
En tots aquests casos, la integració de serveis socials i sanitaris demostren la importància d’abordar les necessitats complexes de les persones en diferents etapes de la vida de manera més efectiva, garantint una atenció integral que considera no sols aspectes mèdics, sinó també emocionals, socials, els econòmics i comunitaris.
Aquesta perspectiva integral social i sanitària s’ha de fer des d’una concepció holística en la qual han d’intervenir persones de diversos àmbits com el de la salut, el treball social, l’educació social, la innovació social alhora que cal involucrar el seu entorn més proper com el nucli de convivència i les veïnes o d’altres vinculats a l’acció social com entitats, associacions o organitzacions.
És essencial que aquest model d’atenció posi al centre la persona atesa, que ha d’assumir un rol de lideratge, per la qual cosa ha de ser la que prengui les decisions sobre el seu projecte vital acord al moment o procés que es troba. Des de Suara Cooperativa apostem per un model d’acompanyament amb Persones que Decideixen i, per tant, que siguin les autèntiques protagonistes de tot allò que engloba la seva realitat acord a la seva situació sanitària, però també social, relacional, econòmica, model de vida, creences, pensaments, cultura, orientació sexual o identitat de gènere.
Per això, també cal que aquelles persones que resideixen en recursos com residències o d’infància tutelada puguin rebre aquesta atenció sanitària en els espais on viuen. Fins ara, per exemple, les persones treballadores en els Centres d’Atenció Primària només acudien a les llars de la gent en situació de dependència que vivia a casa seva, però no, de la que estava en residències que, malgrat viure també un deteriorament físic i cognitiu arran d’un procés d’envelliment, s’havia de desplaçar fins al seu CAP.
Una realitat que es vol resoldre amb el pla d’atenció social i sanitària integrada a les residències, anunciat el passat novembre pels consellers de Salut, Manel Balcells, i el de Drets Socials, Carles Campuzano, a través del qual els professionals dels CAP oferiran els seus serveis als centres residencials, ja que aquests passen a ser considerats com la llar habitual de les persones que hi viuen. Aquest pla, que està previst que es desplegui al llarg del 2024, també reconeix la vital funció social de les residències i les persones treballadores d’aquestes a l’hora d’acompanyar persones que, sovint, es troben en el darrer tram de la seva vida.
Una bona mostra de com s’està integrant aquesta perspectiva social i sanitària són en els Barnhaus (casa dels infants en islandès), per a infància i adolescència víctima d’agressions sexuals. Aquests són entorns amigables i segurs, en els quals es coordinen sota un mateix sostre tots els departaments de l’administració pública involucrats en el cas, així com persones treballadores de diferents àmbits com el sanitari, l’educació social, el treball social, el judicial o del cos policial per oferir una atenció integral social i sanitària a la víctima. D’aquesta manera, com constata Suara Cooperativa en els Barnhaus que gestiona, s’evita que s’hagin de desplaçar a l’hospital o que hagi d’acudir a diferents espais a declarar davant diverses persones vinculades als processos penals.
Aquesta manera de fer no és nova per Suara Cooperativa i és com treballa en cada un dels seus serveis, especialment, en aquells on tracta en persones en situació de vulnerabilitat. En aquest context, per exemple, en els diferents recursos que gestionem per a persones en situació de sensellarisme, no només oferim un sostre o un àpat, sinó que treballem perquè recuperi la seva autoestima, superi les experiències traumàtiques viscudes alhora que vetllem pel seu benestar emocional, psicològic i físic amb la intenció que inici un procés d’empoderament per poder superar aquelles adversitats que la van portar viure al carrer. Un procés que, malgrat que cada persona decideix com i amb quin ritme el vol viure, té uns objectius comuns: oferir-li una estabilitat que afavoreixi la seva inserció labora i social, així com a recuperar la seva xarxa relacional o teixir-ne una de nova.
Suara Cooperativa fa 40 anys que treballa en l’acció social i al costat de persones amb realitats molt diverses: infància en recursos tutelats, joves amb processos migratoris, dones víctimes de la violència masclista, famílies en situació de vulnerabilitat, persones excloses del món laboral o, d’altres, de la societat per viure un episodi de sensellarisme o de reclusió penitenciària, gent en processos d’envelliment, de deteriorament físic i/o cognitiu, situacions de dependència o amb problemes de salut mental. Un ventall de persones amb vivències, situacions, necessitats, creences, orígens i identitats molt diverses; a qui s’ha d’acompanyar posant-les al centre dels seus projectes vitals i amb una mirada holística que incorpori tots els àmbits de la seva vida com són el sanitari, el social, l’econòmic, el cultural, el relacional i l’entorn pròxim.
Per això, en el Dia Mundial de la Salut, des de Suara Cooperativa defensem que la salut i el benestar de les persones va més enllà de la sanitat: és indissociable de la situació social de cada una d’elles, que al seu torn ha de ser la veritable protagonista del seu procés vital. A Suara Cooperativa les Persones Decideixen, i nosaltres decidim caminar al seu costat amb aquesta mirada integral o holística.
Suara Cooperativa
