En els darrers anys, la població privada de llibertat d’orígens i cultures diverses ha augmentat. Això comporta un repte clau de present i de futur: com abordar la mediació intercultural per garantir la convivència en els centres penitenciaris i la igualtat d'oportunitats per a la reinserció i rehabilitació de tota la població penitenciaria.
El desembre del 2023 les persones privades de llibertat d’orígens diversos eren el 50,3%, acord dades publicades pel departament de Justícia de Catalunya. Unes dades que no recullen les persones nacionals que han viscut processos migratoris elles o les seves famílies. Un percentatge molt més elevat que el que es troba en la societat catalana en general.
Més enllà de cultures i orígens diversos, hi ha altres factors que generen desigualtats. Des de la interseccionalitat també s'inclouen altres variables com són l’ètnia, l’edat, el sexe, l’orientació sexual, el poder adquisitiu, els estudis o la religió.Així doncs, les persones travessades per múltiples variables se situen en posicions més vulnerables arran de la generació d’estigmes, prejudicis, discriminacions i opressions.
Aquesta realitat obliga a posar el focus en la creació d’estratègies que garanteixin la convivència entre totes les persones privades de llibertat alhora que totes elles, sense cap mena de distinció, tinguin accés a itineraris de rehabilitació i reinserció. Per tant, un dels reptes a les presons és generar una cultura de pau i de convivència on s'estableixi un clima de comunicació igualitària i eficaç, que permeti a qualsevol persona desenvolupar-se i dur a terme un itinerari exitós sense importar l’origen, l’edat, el sexe o qualsevol altra característica personal.
Per garantir això, el 2019 es va desplegar a la majoria de les presons catalanes la figura del mediador intercultural, que aquest 2023 també ha començat a instaurar-se a les presons de dones. En el cas de Suara Cooperativa, actualment, oferim aquest servei a sis centres penitenciaris, però quina és la seva missió i funció?
La interculturalitat, principalment, se centra en dos eixos: el primer és l’intercanvi com a forma de creixement i, per tant, posar sobre la taula que la diversitat enriqueix. Per això, cal donar l’oportunitat que tothom tingui accés a una comunicació eficaç i igualitària i, en aquest punt, és on entrem en el segon eix.
Ara bé, la mediació intercultural no s’ha de veure com un mer servei de traducció, sinó que ha d’aportar aquest valor afegit per facilitar la convivència entre cultures diverses. Cal destacar que el que ens marca la forma de concebre el món no és l’idioma, sinó la cultura. Per això, una persona experta en mediació ha d’aportar una mirada que apropi postures entre la diversitat i, això, inclou saber llegir i interpretar la comunicació no verbal, els codis culturals o les estructures de pensament, entre altres coses.
En aquest context, un dels seus primers àmbits d’acció de la persona experta en mediació intercultural és detectar les resistències d'acceptació cap a l'altre, les possibles pors o diferències que existeixen entre els col·lectius privats de llibertat. Per fer front aquests temors cap al que es considera diferent és primordial fomentar espais d’intercanvi i coneixença, on les persones puguin aproximar-se amb la gent amb qui cohabiten o treballen dins d’un centre penitenciari.
Per això, des de la mediació intercultural s’ha d’impulsar una pedagogia que promoguin espais de confiança i reflexió compartida entre persones diverses. Una feina que cal fer-la amb tothom: tant amb les persones que pertanyen a l’origen o cultura majoritària com les que no. A més, la mirada respectuosa cap a la diversitat, que es treballa en totes les activitats i intervencions amb les persones internes, també ha d’arribar a les diferents persones que treballen a les presons que han de tenir-la en compte a l’hora de dissenyar les seves accions o línies d’actuació.
Reptes claus del servei de mediació
Tant l’acollida com els primers mesos d’una persona privada de llibertat amb un origen, cultura o idioma diversos és un moment clau perquè comprengui tant la legislació com la normativa de funcionament del centre penitenciari, i pugui així actuar com millor consideri segons la seva situació. Per això, en cas de no conèixer l’idioma majoritari, és imprescindible la intercooperació entre els diferents rols professionals que treballen dins del centre penitenciari perquè conegui els seus drets, així com els possibles programes d’inserció o rehabilitació als quals pot accedir.
Dins del marc teòric que acompanya la implementació d'una cultura de pau real, cal tenir en compte que hi ha tres nivells de violència que cal erradicar: l’estructural, com són les discriminacions o desavantatges per raó d’origen, cultura, identitat de gènere o orientació sexual, entre altres; la cultural, emmarcada en el conjunt de certes creences que justifiquen menystenir a l’altra persona per qualsevol motiu; i la directa que s’encarna amb les agressions verbals, físiques o psicològiques. És important que tots els professionals dels centres penitenciaris coneguin i siguin capaços de detectar les diferents situacions de violència racista, en el cas que ocupa el treball intercultural, per tal d'intervenir-hi i sumar esforços per erradicar les situacions discriminatories que es puguin donar.
D’altra banda, és positiu que les persones privades de llibertat se sentin acompanyades per persones que les representen, les entenen, les comprenen i amb les quals tenen similituds. Més enllà d’això, també és important que percebin que amb els programes d’inserció o rehabilitació podran gaudir d’un ascens social real.
Un altre dels principis que regeix la intervenció tant amb professionals com amb persones privades de llibertat és la idea de posar la dignitat humana per sobre de qualsevol creença i, així, respectar qualsevol diversitat. Això ha d’afavorir a un clima de pau i estabilitat que ofereixi espais per a la generació d’oportunitats per a les persones privades de llibertat. Si bé és cert que assolir aquest repte és una de les tasques principals de la figura de la mediació intercultural, és una labor que no pot fer sola. De nou cal una intercooperació, col·laboració i coordinació molt estreta entre totes les persones que treballen dins de les presons, independentment, quina sigui la seva disciplina.
La mediació intercultural ha de fer de pont entre persones, ajudant a establir vincles de confiança i espais comunicatius que portin a l'acceptació de l'altre i a arribar acords, sigui per resoldre conflictes actius o conflictes latents producte de la desconeixença i els prejudicis.
Marta Julián i Pascual
Directora del Servei de Mediació Intercultural als Centres Penitenciaris, Suara Cooperativa
