Des de Coll de Dalt, Servei de Protecció d’Emergència per a joves migrats sols, ens preocupem per l’estat emocional en què arriben després d’un llarg viatge. Una migració, majoritàriament, envoltada de perills i situacions força traumàtiques que ens obliga des de la responsabilitat i la cura de l’altre a cercar espais per canalitzar les emocions derivades d’aquestes situacions.
El cor de la intervenció parteix del vincle, ja que sense aquest l’acompanyament es converteix en quelcom estèril, sense cap mena d’efecte positiu ni facilitador. És per aquesta raó que potenciem les trobades individuals, les assemblees, l’escolta activa, la reducció de tòpics i estereotips i en la mesura del possible la intenció empàtica.
Des de l’inici del Servei l’equip tècnic ha comptat amb la figura de Psicologia, que des d’un plantejament humanista ha centrat totes les intervencions en la persona, desenvolupant espais segurs d’obertura emocional, espais grupals d’acompanyament i estratègies i eines per combatre els estats d’angoixa derivats del patiment emocional.
Per això, quan fa dos mesos vam tenir l’oportunitat de rebre una oferta per realitzar un taller d’art a partir de la pedagogia Waldorf, no m’ho vaig pensar. Aquest, que empra les tècniques pictòriques i audiovisuals, té com a finalitat utilitzar les eines de l’artteràpia per assolir els següents objectius:
- Crear una oportunitat a través de l’art que reverteixi en la salut i l’autoestima de qui el practica.
- Acompanyar emocionalment amb el color.
- Generar bellesa i escalfor anímica.
- Atendre la individualitat.
Aquest conjunt de principis pedagògics aplicats a l’expressió artística permet canalitzar moltes emocions bloquejades i que molts cops són de difícil expressió verbal, especialment, perquè com que ens trobem en un centre d’emergència són joves que acaben d’arribar al país i no parlen ni castellà ni català. Així doncs, més enllà de tan dolorós que pot ser reviure aquestes emocions a través de la paraula, la barrera idiomàtica també en dificulta la seva expressió. Per això, ara a través de l’art han trobat un espai d’expressió i canalització de les emocions en el qual no es requerís l’idioma, sinó el pinzell o el vídeo.
En aquests dos primers dos mesos de l’inici del taller, els resultats que en fem són extraordinaris i molt positius. El primer de tots, és la gran participació que ha tingut el taller de manera voluntària i multitudinària. Aproximadament, un 85% dels joves del Coll de Dalt hi han intervingut activament. El taller, que ha comptat amb obres pictòriques i audiovisuals amb stop-motion, ha servit perquè canalitzessin les seves emocions negatives i molts cops reprimides. De fet, aquesta ha estat la tònica comuna en la majoria de les obres d’art.
Concreció dels projectes
A més, els joves han creat un munt d’obres, que s’han acabat cristal·litzant en una exposició que hem fet al local Núria Social d’Olot, al centre de la ciutat, del 19 al 28 de setembre on ha pogut assistir el públic general. Això, encara els ha servit per incrementar més l’autoestima perquè persones que no coneixen han valorat el seu art.
Així mateix, aquesta setmana s'ha retransmès el curt que han elaborat els joves migrants, en un acte de presentació que també va tenir lloc al Núria Social. En aquest, parlen sobre les experiències traumàtiques que han patit en el seu procés migratori, així com els motius del seu viatge: fugir de la violència amb la qual convivien en els seus països o la recerca d’un somni d’una vida millor per a ells i les seves famílies.
Un dels moments més colpidors, sens dubte, és quan un dels testimonis relata com va viure un vendaval mentre intentava creuar l’estret de Gibraltar. “Vaig veure morir mares amb fills. A la pastera, pensava que tot havia acabat per a mi. Quan vaig posar els meus peus a Espanya, ja sabia que la pastera és la mort”, narra la veu d’un dels testimonis del vídeo.
Així doncs, tal com hem pogut comprovar amb aquest taller, els joves migrants han pogut canalitzar les seves emocions i patiments, així com relatar les seves vivències traumàtiques. Per aquest motiu, ens ha semblat rellevant poder compartir la nostra experiència i aquesta bona pràctica, que ajuda a mantenir intervencions i acompanyaments plens de sentit des d’un enfocament artístic i centrat en la persona.
