Famílies i professionals ens expliquen el procés i la seva vivència envers l’acolliment en el programa L’estret de Magallanes al canal Terres de l’Ebre.
“Tots els nens i nenes mereixen una família. Si no la tenen, que més que casa meva” Anna Godia.
Entre els convidats trobem a l'Anna Godia i el Ramon Bel, ambdós pares acollidors d’infants, la Maite Margalef, responsable de l’institut català de l’acolliment i l’adopció de les Terres de l’Ebre, i en Sam Ferré, treballador social de l’entitat que engloba les Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar (ICIF).
La funció principal dels dos organismes és vetllar pel dret dels infants i joves a tenir entorn familiar, i, en segon lloc, guiar i acompanyar a les persones que acollen durant tot el procés. A més, s’encarreguen de decidir el tipus d’acolliment i la seva temporalitat en funció de la casuística dels infants i l’organització familiar. Durant la tertúlia, les famílies van compartir la seva experiència en convertir-se en l'adult referent d’aquests infants, sense ser el seu pare o mare, així com les característiques i reptes del tipus d’acolliment que fan.
La família de l’Anna Godia, en representació un acolliment d’urgència i diagnòstic, va explicar que es tracta d’una tipologia enfocada a situacions on cal l'atenció immediata i transitòria dels infants, mentre s’analitza la problemàtica i es determina si s’escau mesura de protecció. També va mencionar que les necessitats d'aquests infants solen ser de caràcter mèdic.
“Jo sé que és breu, però ells ho necessiten” Anna Godia
A diferència del cas del Ramon, que actualment és família d’acollida de llarga durada o permanent. El qual implica ser els principals educadors dels infants i joves fins a la majoria d’edat, però mantenint la relació amb el nucli biològic o família extensa. Ell va explicar la significança de ser pare acollidor d'aquesta manera:
“Donar-ho tot, sense rebre res a canvi” “et canvia tot el teu prisma a la vida” Ramon Bel
Des de la seva opinió, el principal repte d'aquest tipus d'acolliment podria ser la convivència amb fills biològics petits, explicant que potser difícil o estrany per ells, fins que es crea un vincle amb els nous membres familiars. Alhora va engrescar les persones que tenen interès:
“Convido les famílies interessades a provar-ho. És molt important aconseguir una bossa de famílies acollidores”.
A banda d'aquestes dues tipologies, existeixen d'altres com l'acolliment d'infants amb necessitats específiques o les estades curtes per exemple durant els caps de setmana amb famílies col·laboradores. Si voleu conèixer la resta de tipologies, consulteu aquí.
Podeu veure el programa sencer aquí:
Algunes dades interessants que van sorgir durant la conversa:
Quants infants i joves es troben en aquesta situació?
“En l'actualitat, hi ha 52 infants i joves a Terres de l’Ebre i 900 a tota Catalunya”.
I quantes famílies acollidores?
Les dades l'any 2021 indicaven l’existència de 60 famílies disponibles al territori.
