Lluny queda o hauria de quedar l’imaginari d’una família composta per un pare i una mare jove o el d’una dona cuidant de manera exclusiva les persones familiars o de l’entorn més pròxim.
En la societat del segle XXI ha d’estar configurada per famílies diverses, que haurien de poder desenvolupar els seus projectes vitals en igualtat de condicions. Ara bé, acord un informe recent de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Binaris, Intersexuals, plus (FELGTBI+), les famílies del col·lectiu cobren un 18,69% menys que la de la resta de les de l’estat espanyol.
La bretxa salarial entre les persones migrades i les nascudes a l’estat espanyol, també és preocupant: ascendeix al 37%. A més, també cal recordar que, en el cas de les dones, també estan greument afectades per la interseccionalitat i, sovint, són excloses del mercat laboral pel simple fet de ser dones, una realitat que encara s’accentua més en el cas d’aquelles de cultures, orígens, orientacions o entitats diverses.
La precarietat també s’acarnissa amb les famílies monoparentals, prop de dos milions a l’estat espanyol i en el 90% dels casos sustentades per dones. D’altra banda, una quarta part d’aquestes són mileuristes i una tercera part no tenen feina.
Per tant, des de Suara Cooperativa exigim que es posin les mesures pertinents per abordar aquestes realitats amb la finalitat que s’acabin aquestes desigualtats entre els diferents models de famílies diverses. Qualsevol persona, independent de la seva realitat i diversitat, ha de poder desenvolupar el seu projecte familiar amb igualtat de condicions.
Corresponsabilitat en les cures
Un altre tema que veiem amb preocupació és com, en la majoria dels casos, són les dones les que assumeixen tot el rol de la càrrega familiar, per la qual cosa les que han de renunciar als seus projectes vitals i/o laborals.
A més, amb l’envelliment de la població alhora que s’ha incrementat l’edat en què les dones tenen la seva primera maternitat ha comportat l’aparició del que, popularment, es diu la dona sandvitx, que s’encarrega de les tasques de cura o acompanyament de dos o més membres de la família com poden ser els pares i els fills.
En aquest context, majoritàriament, si la feina ho permet, som les dones les que reajustem els nostres horaris laborals a les necessitats familiars com anar a la sortida de l’escola, l’acompanyament del pare o la mare el metge o la cura d’una persona en situació de dependència. Això, comporta que, sovint, hàgim de renunciar a la nostra carrera professional o tinguem més complicacions per ascendir en l’àmbit laboral, ja que aquesta situació dificulta que puguem assumir feines de responsabilitat o lideratge.
Més enllà de renunciar a la vida laboral, també dificulta que puguem dur a terme el nostre projecte vital, ja que, entre la feina i les tasques de les cures o de la llar, el temps per a nosaltres mateixes és reduït. Això, sens dubte, pot acabar repercutint en el benestar emocional, psicològic i físic de moltes dones. A més, en general, també acaba perjudicant el conjunt de la família, ja que la dona no pot dedicar-los un temps de qualitat, per exemple, per a l’educació o l’oci, que vagi més enllà de les funcions que requereixen les taques de la criança, les cures o l’acompanyament.
Una situació que s’agreuja en el cas d’aquelles dones que tenen cura d’una familiar en situació de dependència. En aquest context, a Catalunya hi ha unes 97.000 persones cuidadores no professionals, de les quals un 80% són dones d’entre 51 i 70 anys que dediquen al voltant de 14,6 hores diàries a les tasques de les cures sense rebre cap prestació. Segons un informe del departament de Drets Socials, el 80% no se senten lliures i un 60% estan cansades.
Per tal de poder oferir un acompanyament i recursos a aquestes dones, així com a la persona familiar que tenen a càrrec seu des de Suara Cooperativa hem impulsat la comunitat Aliura, el primer portal dedicat a la dependència de Catalunya i un mitjà de referència per acompanyar i ajudar les persones dependents i les seves famílies, dins i fora de casa.
Per tots aquests motius, des de Suara Cooperativa creiem que és imprescindible que existeixi una política de conciliació laboral i familiar que garanteixi la corresponsabilitat de les labors de les cures entre els homes i les dones, perquè no siguin elles les que sempre han de renunciar als seus projectes laborals i vitals.
Per tots aquests motius, aquest 15 de maig, Dia Internacional de la Família reclamem que es posin sobre la taula totes les mesures pertinents per garantir l’existència de famílies plurals i diverses; així com que potenciïn una real i efectiva corresponsabilitat entorn les cures de les persones i, amb això, el fet de tenir una família no s’acabi convertit en un llast per moltes dones que les enclava en una realitat on no poden materialitzar els seus projectes o somnis.
Maria Parera
Tècnica de l’àrea de Persones, Membre de la Comissió d’Igualtat i Membre de la Comissió d’Atenció de l’Assetjament LGTBQ+
