Aquest 23 de novembre, com cada any en aquesta època, des de Suara Cooperativa hem sortit al carrer amb motiu del dia del sensellarisme per acompanyar les persones que es troben en aquesta situació per fer-la visible, una realitat en la qual totes estem exposades a trobar-nos.
Conjuntament amb les Entitats de la Xarxa d’Atenció de Persones Sense Llar (XAPSLL) es va dur a terme una acció a plaça Sant Jaume de Barcelona per conscienciar sobre la situació de les persones que viuen al carrer alhora que es va reivindicar un crit unànime: “Ningú sense llar”.
L’acció va començar amb una representació teatral d’un grup de persones en situació sensellarisme que acompanyen a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, en la qual s’han ressaltat la importància que els seus drets estiguin al centre alhora que no es quedin fora de la cobertura dels serveis socials. Posteriorment, van repartir unes motxilles amb dibuixos i missatges, que han fet elles mateixes, amb la intenció que la ciutadania conegui els seus somnis i desitjos. Finalment, els castellers Engrescats de la Universitat Ramon Llull van construir un pilar i desplegar la pancarta amb el lema “Ningú sense llar”.
Una realitat invisibilitzada
La major part de les situacions de sensellarisme són invisibles als nostres ulls perquè són persones que es veuen obligades a viure en serveis d’allotjament temporal, en habitatges on no tenen la seguretat de poder seguir vivint perquè no tenen contracte de lloguer o estan esperant un desnonament i, també, persones que per absència d’altres oportunitats viuen en habitatges inadequats.
Aquestes són situacions que per tal de poder comprendre i recollir dades es van agrupar en quatre grans categories: sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur, habitatge inadequat. Són les categories ETHOS que en català vol dir Tipologia Europea del Sensellarisme i Exclusió de l’habitatge que es van crear a FEANTSA el 2005. I que ara emprem per estudiar i dissenyar polítiques i serveis.
Malgrat que en Constitució espanyola o l’Estatut d'Autonomia podem llegir que les persones tenen el dret a l’habitatge; aquest, en veritat, es tracta d’un principi orientador, ja que no és un dret subjectiu de les persones. Això vol dir que aquest no és exigible ni reclamable davant la justícia. Mentre l’habitatge sigui un bé de mercat, haurem d’atendre i acompanyar persones que pateixen situacions de sensellarisme que és el veritable problema, d’un sistema que prioritza el lucre personal que la gent que configura aquesta societat.
Malauradament, no és una situació nova, però sí que ha anat canviant les seves formes. Actualment, després de l’encadenament de diverses crisis (l’econòmica del 2008, la de pandèmia de la covid i l’actual marcada per la inflació), la situació econòmica ha reduït significativament els salaris de les persones treballadores alhora que el mercat de l’habitatge ofereix uns preus inaccessibles per cada vegada més persones. El treball com a font d’ingressos, amb uns salaris que no s’incrementen acord al cost de la vida, no és suficient i veiem en els recursos d’atenció que gestionem on cada cop s’apropen més persones amb feina, però que es troben en la situació més dura del sensellarisme que és no tenir sostre o bé no poder desvincular-se dels serveis on ja els estem atenent.
En el cas de Barcelona, actualment s’ofereix resposta habitacional a 2.913 persones, un 4% més que l’any anterior. Acord a una enquesta realitzada per la XASPLL, el 27,6% de les persones enquestades van contestar que tenien feina o n’havien començat una, però que els seus ingressos eren inferiors als 800€ mensuals, per la qual cosa no podien fer front el que suposa el lloguer d’un habitatge a Barcelona i cobrir les necessitats bàsiques.
Des de Suara Cooperativia oferim aquest acompanyament des de tots els nivells que tenim al nostre abast per fer front al sensellarisme:
- Des dels serveis d’atenció a les persones que gestionem: adaptant els models d’atenció incrementant la participació de les persones ateses en els seus processos vitals.
- Fent treball en xarxa amb entitats i administració pública com en els casos de XAPSLL, ECAS, FEANTSA, FEDAIA. Un dels pilars de la nostra acció és la intercoperació perquè, sens dubte, la unió fa la força i en el cas de les persones en situació de sensellarisme, aquestes aliances són bàsiques per poder-los oferir un millor acompanyament.
- Amb accions formatives per a les persones treballadores de la cooperativa, perquè puguin oferir el millor acompanyament possible a aquelles que es troben en risc d’exclusió social o vulnerabilitat
L’habitatge és imprescindible, però també sabem que no només amb aquest es resolt el sensellarisme. També, requereix l'acompanyament de les persones que es troben en aquestes situacions, que com tothom, requereixen disposar de gent que sigui la seva xarxa de suport. Des de Suara Cooperativa treballem des de fa anys i ho seguirem fent amb un ferm compromís cap a les persones que es troben en aquestes situacions, així com cap a les entitats i administracions que donen resposta al sensellarisme.
Maite Mauricio
Experta de Suara Cooperativa en l’acompanyament de persones sensellar
