La salut mental a l’etapa de l’adolescència esdevé, actualment, un tema de preocupació i d’interès vital a causa de l’augment de diagnòstics de trastorns mentals i la taxa de suïcidis a l’alça.

“Em va costar tot l'any, però al final vaig aprendre que la meva felicitat no depengui d'altres persones. Vaig aprendre que per ser feliç no necessito la gent que no em valora i no vol estar al meu costat. He aconseguit no ser tan desagradable i no parlar tan seca, he après a utilitzar la meva racionalitat, a deixar marxar les persones, i m'he adonat que tenia altres persones al meu costat que valen molt més la pena. Alhora he sabut entendre els meus sentiments, empatitzar més i entendre perquè es comporten de certa manera. He descobert els meus somnis i les meves metes i cada dia tinc més clar en què em vull convertir, i sobretot, el més important és que he trencat amb conductes menys saludables, gràcies als educadors, educadores, psicòloga i molta gent m'estimi i m'ensenyin com són les persones sanes i fortes de veritat”. 

Raquel Guas, atesa per un servei d’acompanyament Psicointegra, de Suara Cooperativa.

Segons un estudi del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) i la Federació de Salut Mental de Catalunya, aproximadament un de cada 7 joves experimenta un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida. De manera alarmant, el suïcidi s'ha convertit en la principal causa de mort no natural entre aquest grup demogràfic.

Què està passant amb els adolescents?

L'adolescència és una fase de canvis profunds, que abasten aspectes físics, biològics, socials i psicològics, que implica cert “caos cerebral”. És una transició cap a l'edat adulta que comporta una autoexploració i reavaluació constant de la identitat, creences i valors. Uns canvis que són palpables també a escala cerebral, ja que aquesta etapa implica la construcció, eliminació i reestructuració de les mateixes connexions neuronals, un fenomen conegut com a «poda sinàptica» i que està involucrat en la consolidació d’aprenentatges per a l’etapa adulta. A més a més, en aquesta etapa els nivells de cortisol —l’hormona de l’estrès— es troben més elevats que en l’etapa adulta, exposant a l’adolescent a major risc de patir ansietat, respostes d’ira i viure les preocupacions amb més intensitat.

D’altra banda, el context social és un factor crucial en la salut mental dels joves, per què la seva biològica està enfocada en les relacions socials amb els altres. En aquest sentit, la pandèmia de la COVID-19 ha accentuat certes tendències en aspectes amb restriccions que han limitat la seva socialització i isolat molts d'ells durant llargues temporades, afectant greument la seva salut mental i benestar emocional. Això no obstant, ha posat de manifest que les vivències socials dels joves són essencials de cara a tenir eines per protegir la seva salut psicològica en l'etapa adulta. 

Què pot passar quan un adolescent ha tingut experiències vitals estressants durant la primera infància?

Alhora, les evidències i experiència clínica indiquen que els adolescents són més vulnerables a problemes de salut mental si durant la primera infància han viscut situacions traumàtiques com poden ser els maltractaments o les negligències per part d’adults propers. En altres coses, s’identifiquen dificultats per gestionar l'estrès, prendre decisions racionals i mantenir la seva estabilitat emocional. De fet, alguns estudis troben debilitament en la funcionalitat de diverses zones cerebrals com l’escorça prefrontal o l’hipocamp. 

Tot i aquesta vulnerabilitat fruit de l'etapa vital, l'adolescència és un moment fèrtil per assentar bases positives, amb oportunitats per canviar i adquirir estratègies, hàbits i comportaments més adaptatius per una vida funcional i estable. El cervell és plàstic i adaptable durant tota la vida, i aquesta etapa permet la creació de noves connexions i la reparació d'actituds desadaptatives. No obstant això, es requereix temps i dedicació per part dels adults referents per aconseguir-ho.

Tenint en compte aquesta casuística, Suara Cooperativa té molta experiència en crear espais terapèutics i projectes innovadors per acompanyar els infants i adolescents, amb una mirada integradora, preventiva i també reparadora.  Al mateix temps que incorpora una mirada social, centrada en la persona i la seva relació amb l’entorn.

En aquest context, Espai Terapèutic ofereix un servei d'acompanyament psicològic per a infants, adolescents i els adults de referència, siguin familiars, educadors/es o professionals clínics. Aquest servei està especialitzat en teràpia traumàtica, que proporciona un espai segur, que rep el nom de  Sala de Valents, on els joves poden expressar-se i explorar les seves emocions i pensaments.

“És un espai on he pogut trobar el suport que necessitava, ser escoltada i ajudada, que m’ha permès conèixer-me millor i gestionar les emocions el millor possible. M’han acompanyat a afrontar les meves pors, les meves inquietuds, inseguretats, la meva baixa autoestima, d’una forma molt senzilla i pràctica, amb escrits i altres formes d’expressió artística. “L'hora de teràpia que tens amb ells és la millor hora de la setmana, no només perquè et sents segura entre les quatre parets de la sala dels valents, sinó perquè qui t'acompanya en el teu moment més íntim d'obrir-te, et respecta, t'escolta, t'abraça, riu o plora amb tu”. He après que hi ha feines que són molt més que una feina.”

Raquel Guas, atesa per l'Espai Terapèutic 

dia-mundial-salut-joves-infants

A més, amb el vessant d’innovació de tradició a la casa, Suara Cooperativa està treballant en un projecte pilot que fa ús de la realitat immersiva com a eina per millorar la salut mental dels adolescents. Aquest projecte, finançat amb una subvenció Singulars del departament d’Empresa i Treball a través de la Direcció d’Economia Social, forma part d’una de les apostes clau del Social Living Lab de Suara que constitueix la primera incubadora especialitzada en les cures a Catalunya. L’eina permet als joves experimentar emocions i situacions en un entorn segur, i un espai terapèutic innovador per als professionals, amb tractaments que aporten valor afegir als convencionals. Al mateix temps, aquesta aproximació pot ser especialment efectiva, ja que molts adolescents se senten identificats amb la tecnologia i podria afavorir la seva adhesió a la teràpia.

L’adolescència és un període de vulnerabilitat, però també esdevé un moment d’oportunitat per modular els aprenentatges i adquirir estratègies psicològiques i emocionals adaptatives. 

Per això des de Suara, la Salut Mental infantojuvenil esdevé un aspecte clau que es treballa des de diferents projectes multidisciplinars, tenint en compte la mirada social, innovació i experiència terapèutica assolida, per tal que es tradueixi en el creixement i benestar dels joves atesos.

 

Jèssica Andreu Almansa

Psicòloga, Traumaterapeuta i Educadora Social. Directora de la UEC Cambrils, directora del SIAD SAI Cambrils i Responsable de projectes de salut mental infantojuvenil.

Lydia Castillo Rodríguez 

Educadora Social i traumaterapeuta. Directora del Pis lo Passador i Psicointegra.

Més informació

Spear, L. P. (2012). Adolescent Neurodevelopment. Journal of Adolescent Health, 52, pp. S7-S13.

Suara arrenca el programa Psicointegra de suport terapèutic per a infants i adolescents en risc

Suara reuneix les millors experiències de teràpies amb realitat immersiva en salut i atenció social