Durant els últims quatre anys hem acompanyat en la seva jornada a persones treballadores familiars per Barcelona, L'Hospitalet, Sant Cugat del Vallès i Mollet. Endinsa't en el seu dia a dia a través d'aquest blog per conèixer una mica més la seva feina, imprescindible!
La Mª Jesús Garcia (Granollers, 1980) està Suara Mollet des del 2015. És mare de dos fills i viu a Les Franqueses.
Abans havia treballat en una guarderia i d’agent d’assegurances, però a ella sempre li ha agradat ajudar als altres. Una amiga la va proposar i va començar d’auxiliar, estudiant per les tardes per poder fer de treballadora familiar.
Ara sent que està fent allò que volia, ajudar a qui de veritat ho necessita i donar qualitat de vida a persones que no en tenen gaire. El que més li agrada són els serveis infantils i els de salut mental perquè és on és veuen més els resultats de la seva feina. El que menys li agrada, és quan algun usuari confón el servei de la treballadora familiar per tenir un minyona. Alguns intenten aprofitar-se’n i llavors toca marcar límits.
A la Mª Jesús li brillen els ulls quan recorda alguns dies en que la seva intervenció potser va salvar la vida d’alguna persona. I també parla dels dies complicats en el que ha hagut suportar amenaces d’una persona amb problemes mentals. És una feina amb reptes i recompenses, i sense dubte molt humana.
Ella fa serveis de treballadora familiar per tot Mollet. Ella fa servir el seu propi cotxe (tot i no ser imprescindible) perquè si no acaba esgotada. Sovint porta també alguna de les seves companyes amunt i avall. A Mollet son més de 40 professionals, entre auxiliars i treballadores familiars, totes dones.
Quan pensa en el futur s’imagina com a coordinadora a Suara, perquè no s’imagina amb 55 anys aixecant a gent gran del llit. És una feina que requereix força i salut.
Abans s’enduia una mica els problemes a casa quan veia algunes persones grans amb la casa plena de fotografies familiars i elles completament desateses. Ara ja ha après a deixar aquestes cabories a la feina i ademés els usuaris que té ara estan força ben atesos. La Mª Jesús està entusiasmada amb el premi als millors serveis socials que recentment ha rebut Suara i ens parla dels nous programes que tenen, com el projecte Alexa en pantalla, on posen aquesta tecnologia per acompanyar persones que estan a casa, o el projecte de Casal Online.
Avui toca passeig amb la Pura i el Robert, que està fent les pràctiques a Suara i segueix a la MªJesús a tot arreu durant un parell de mesos.
Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat.
Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i ensenya fotos de les disfresses de la seva família.
Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.
Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat.
Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i ensenya fotos de les disfresses de la seva família.
Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.
" class="item-link link-more"> Avui toca passeig amb la Pura i el Robert, que està fent les pràctiques a Suara i segueix a la MªJesús a tot arreu durant un parell de mesos.
Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat.
Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i ensenya fotos de les disfresses de la seva família.
Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.
" class="item-link link-more"> Avui toca passeig amb la Pura i el Robert, que està fent les pràctiques a Suara i segueix a la MªJesús a tot arreu durant un parell de mesos.
Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat.
Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i ensenya fotos de les disfresses de la seva família.
Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.
" class="item-link link-more"> Avui toca passeig amb la Pura i el Robert, que està fent les pràctiques a Suara i segueix a la MªJesús a tot arreu durant un parell de mesos.
Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat.
Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i ensenya fotos de les disfresses de la seva família.
Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.
" class="item-link link-more"> Avui toca passeig amb la Pura i el Robert, que està fent les pràctiques a Suara i segueix a la MªJesús a tot arreu durant un parell de mesos.
Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat.
Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i ensenya fotos de les disfresses de la seva família.
Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.
" class="item-link link-more"> Avui toca passeig amb la Pura i el Robert, que està fent les pràctiques a Suara i segueix a la MªJesús a tot arreu durant un parell de mesos.
Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat.
Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i ensenya fotos de les disfresses de la seva família.
Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.
" class="item-link link-more"> Avui toca passeig amb la Pura i el Robert, que està fent les pràctiques a Suara i segueix a la MªJesús a tot arreu durant un parell de mesos.
Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat.
Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i ensenya fotos de les disfresses de la seva família.
Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.
" class="item-link link-more"> Avui toca passeig amb la Pura i el Robert, que està fent les pràctiques a Suara i segueix a la MªJesús a tot arreu durant un parell de mesos.
Amb l’ajuda de l’ascensor, baixen al carrer i despleguen el caminador. Xino-xano, davallen el carrer de la Pura fins a la cantonada amb l’avinguda on s’aturen davant la fruiteria per saludar a la botiguera. Després entren al bar de la cantonada per fer un cafè. Diuen que els entrepans són molt bons, però avui ja han esmorzat.
Acaba de passar Tots Sants, parlen de disfresses i la Pura recorda com l’any passat va desfer una faldilla per fer-se un vestit de castanyera. Amb el folre, va fer un mocador pel cap, i amb la resta, un davantal. La “Mari” explica els maquillatges que s’han fet per Halloween i ensenya fotos de les disfresses de la seva família.
Damunt d’elles, la veu del televisor amb les notícies es barreja amb el so de la cafetera i altres converses veïnes. Al cap d’una estona, paguen i tornen cap a casa fent bromes. Passen per una escola d’arts marcials i la Pura fa veure que fa uns cops de Karate. Quantes voltes dóna la vida i sobretot quanta vida donen aquestes voltes.
" class="item-link link-more">
La Mª Jesús Garcia (Granollers, 1980) està Suara Mollet des del 2015. És mare de dos fills i viu a Les Franqueses.
Abans havia treballat en una guarderia i d’agent d’assegurances, però a ella sempre li ha agradat ajudar als altres. Una amiga la va proposar i va començar d’auxiliar, estudiant per les tardes per poder fer de treballadora familiar.
Ara sent que està fent allò que volia, ajudar a qui de veritat ho necessita i donar qualitat de vida a persones que no en tenen gaire. El que més li agrada són els serveis infantils i els de salut mental perquè és on és veuen més els resultats de la seva feina. El que menys li agrada, és quan algun usuari confón el servei de la treballadora familiar per tenir un minyona. Alguns intenten aprofitar-se’n i llavors toca marcar límits.
A la Mª Jesús li brillen els ulls quan recorda alguns dies en que la seva intervenció potser va salvar la vida d’alguna persona. I també parla dels dies complicats en el que ha hagut suportar amenaces d’una persona amb problemes mentals. És una feina amb reptes i recompenses, i sense dubte molt humana.
Ella fa serveis de treballadora familiar per tot Mollet. Ella fa servir el seu propi cotxe (tot i no ser imprescindible) perquè si no acaba esgotada. Sovint porta també alguna de les seves companyes amunt i avall. A Mollet son més de 40 professionals, entre auxiliars i treballadores familiars, totes dones.
Quan pensa en el futur s’imagina com a coordinadora a Suara, perquè no s’imagina amb 55 anys aixecant a gent gran del llit. És una feina que requereix força i salut.
Abans s’enduia una mica els problemes a casa quan veia algunes persones grans amb la casa plena de fotografies familiars i elles completament desateses. Ara ja ha après a deixar aquestes cabories a la feina i ademés els usuaris que té ara estan força ben atesos. La Mª Jesús està entusiasmada amb el premi als millors serveis socials que recentment ha rebut Suara i ens parla dels nous programes que tenen, com el projecte Alexa en pantalla, on posen aquesta tecnologia per acompanyar persones que estan a casa, o el projecte de Casal Online.
Aquesta setmana, a la Mari (així és com la coneix tothom), li toca formació interna a les oficines centrals de Suara, al Poble Nou de Barcelona. L’acompanyem el dia que fa pràctiques al Centre de Vida Independent, un projecte d’innovació i formació sobre l’adaptació funcional de la llar a través de la tecnologia. El grup de participants el formen treballadores familiars de Suara d’Hospitalet de Llobregat, Mollet, Sant Cugat i Barcelona. Per casualitat, ens trobem també amb la Lola Sánchez, una altra de les protagonistes d’aquest projecte Imprescindibles.
Comença el curs i les participants atenen les explicacions de les formadores que fan demostracions de diferents ajudes tècniques pel dormitori, el bany, la cuina i el menjador. Visiten un pis robotitzat amb totes les adaptacions tecnològiques possibles per adaptar una casa:
domòtica per activar llums i finestres amb la veu, assistents digitals, grues per aixecar una persona del llit i moure-la fins a una altra habitació, armaris i lavabos que varien l’alçada, sensors, enginys i comandaments de tot tipus per facilitar la vida a persones amb alguna limitació. Les instal·lacions són impressionants i el grup es diverteix provant tots els invents. L’escena recorda al magatzem del senyor Q, de les pel·lícules de James Bond, amb enginys inversemblants per a tot tipus de coses.
Arribada l’hora de dinar, el grup surt per fer una pausa mentre comenten, animadament, com ha anat la sessió. Ha estat un matí divertit i han provat moltes coses noves per ajudar a les persones que elles atenen a diari. Ha valgut molt la pena, tot i que algunes es pregunten qui podrà pagar-se una casa així...
La Mª Jesús Garcia (Granollers, 1980) està Suara Mollet des del 2015. És mare de dos fills i viu a Les Franqueses.
Abans havia treballat en una guarderia i d’agent d’assegurances, però a ella sempre li ha agradat ajudar als altres. Una amiga la va proposar i va començar d’auxiliar, estudiant per les tardes per poder fer de treballadora familiar.
Ara sent que està fent allò que volia, ajudar a qui de veritat ho necessita i donar qualitat de vida a persones que no en tenen gaire. El que més li agrada són els serveis infantils i els de salut mental perquè és on és veuen més els resultats de la seva feina. El que menys li agrada, és quan algun usuari confón el servei de la treballadora familiar per tenir un minyona. Alguns intenten aprofitar-se’n i llavors toca marcar límits.
A la Mª Jesús li brillen els ulls quan recorda alguns dies en que la seva intervenció potser va salvar la vida d’alguna persona. I també parla dels dies complicats en el que ha hagut suportar amenaces d’una persona amb problemes mentals. És una feina amb reptes i recompenses, i sense dubte molt humana.
Ella fa serveis de treballadora familiar per tot Mollet. Ella fa servir el seu propi cotxe (tot i no ser imprescindible) perquè si no acaba esgotada. Sovint porta també alguna de les seves companyes amunt i avall. A Mollet son més de 40 professionals, entre auxiliars i treballadores familiars, totes dones.
Quan pensa en el futur s’imagina com a coordinadora a Suara, perquè no s’imagina amb 55 anys aixecant a gent gran del llit. És una feina que requereix força i salut.
Abans s’enduia una mica els problemes a casa quan veia algunes persones grans amb la casa plena de fotografies familiars i elles completament desateses. Ara ja ha après a deixar aquestes cabories a la feina i ademés els usuaris que té ara estan força ben atesos. La Mª Jesús està entusiasmada amb el premi als millors serveis socials que recentment ha rebut Suara i ens parla dels nous programes que tenen, com el projecte Alexa en pantalla, on posen aquesta tecnologia per acompanyar persones que estan a casa, o el projecte de Casal Online.
La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more"> La Mª Jesús va començar a treballar amb l’Andrés (1942) el Nadal passat. Va a casa seva dos cops per setmana i l’ajuda a vestir-se, dutxar-se i a organitzar les medicines. L’Andrés, de petit va tenir la pòlio i ara arrossega seqüeles. Viu amb la seva dona Pilar, que també està malalta, però és molt forta. L’Andrés és canari i abans feia de transportista amb camió per tota Espanya. És molt divertit i encara li encanta conduir. Té vàries cadires elèctriques, alguna de molt ràpida, amb les que recorre tots els camins del parc que té davant de casa a Mollet.
Avui, amb la Pura (1934), tocava anar a fer una volta i prendre un cafè, però ho han canviat per quedar-se a casa i mostrar l’activitat que fan del Casal Online. A les dues els agrada el projecte. Després, s’han quedat xerrant de la vida. La Pura era la menor de cinc germans i va arribar d'un petit poble de Màlaga, a Mollet, l’any 1967. Ja tenia quatre fills i, més endavant, en va tenir dos més. El Casal Online, que es va implementar durant la pandèmia, ha vingut per quedar-se i ajudar a la gent a qui li costa més sortir de casa a passar una estona en grup.
" class="item-link link-more">
La Mª Jesús Garcia (Granollers, 1980) està Suara Mollet des del 2015. És mare de dos fills i viu a Les Franqueses.
Abans havia treballat en una guarderia i d’agent d’assegurances, però a ella sempre li ha agradat ajudar als altres. Una amiga la va proposar i va començar d’auxiliar, estudiant per les tardes per poder fer de treballadora familiar.
Ara sent que està fent allò que volia, ajudar a qui de veritat ho necessita i donar qualitat de vida a persones que no en tenen gaire. El que més li agrada són els serveis infantils i els de salut mental perquè és on és veuen més els resultats de la seva feina. El que menys li agrada, és quan algun usuari confón el servei de la treballadora familiar per tenir un minyona. Alguns intenten aprofitar-se’n i llavors toca marcar límits.
A la Mª Jesús li brillen els ulls quan recorda alguns dies en que la seva intervenció potser va salvar la vida d’alguna persona. I també parla dels dies complicats en el que ha hagut suportar amenaces d’una persona amb problemes mentals. És una feina amb reptes i recompenses, i sense dubte molt humana.
Ella fa serveis de treballadora familiar per tot Mollet. Ella fa servir el seu propi cotxe (tot i no ser imprescindible) perquè si no acaba esgotada. Sovint porta també alguna de les seves companyes amunt i avall. A Mollet son més de 40 professionals, entre auxiliars i treballadores familiars, totes dones.
Quan pensa en el futur s’imagina com a coordinadora a Suara, perquè no s’imagina amb 55 anys aixecant a gent gran del llit. És una feina que requereix força i salut.
Abans s’enduia una mica els problemes a casa quan veia algunes persones grans amb la casa plena de fotografies familiars i elles completament desateses. Ara ja ha après a deixar aquestes cabories a la feina i ademés els usuaris que té ara estan força ben atesos. La Mª Jesús està entusiasmada amb el premi als millors serveis socials que recentment ha rebut Suara i ens parla dels nous programes que tenen, com el projecte Alexa en pantalla, on posen aquesta tecnologia per acompanyar persones que estan a casa, o el projecte de Casal Online.
“Echo, què em tocarà la loteria aquest any?”. “Echo, posa’m nadales del Manolo Escobar si us plau”. “Echo, què s’hi posa al pessebre?”…
Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.
Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.
La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.
La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.
I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.
Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.
Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.
La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.
La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.
I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.
" class="item-link link-more"> “Echo, què em tocarà la loteria aquest any?”. “Echo, posa’m nadales del Manolo Escobar si us plau”. “Echo, què s’hi posa al pessebre?”…
Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.
Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.
La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.
La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.
I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.
" class="item-link link-more"> “Echo, què em tocarà la loteria aquest any?”. “Echo, posa’m nadales del Manolo Escobar si us plau”. “Echo, què s’hi posa al pessebre?”…
Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.
Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.
La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.
La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.
I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.
" class="item-link link-more"> “Echo, què em tocarà la loteria aquest any?”. “Echo, posa’m nadales del Manolo Escobar si us plau”. “Echo, què s’hi posa al pessebre?”…
Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.
Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.
La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.
La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.
I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.
" class="item-link link-more"> “Echo, què em tocarà la loteria aquest any?”. “Echo, posa’m nadales del Manolo Escobar si us plau”. “Echo, què s’hi posa al pessebre?”…
Avui el Nico, informàtic de Suara, va a casa de la Pura (1934) a instal·lar-li l’assistent d’Amazon. El col·loca davant del sofà i li explica les coses que podrà fer interactuant amb la veu, com ara: videotrucades, buscar receptes de cuina, posar música o preguntar-li allò que li passi pel cap.
Ja se n’han posat set més a Mollet. Formen part del programa Alexa, amb el que Suara intenta millorar la vida d’algunes persones depenents a través de la tecnologia.
La Pura s’ho passa d’allò més bé fent-li preguntes aleatòries al dispositiu amb pantalla, que li respon de manera impersonal allò que va trobant. Li explica que hi ha poques possibilitats que li toqui la loteria de Nadal d’aquí uns dies; que els animals es col·loquen al pessebre per mostrar la humilitat del naixement de Jesús... I després, la Mª Jesús i la Pura acaben cantant i ballant assegudes la cançó “Los Peces en el río” i altres nadales populars.
La Pura viu sola, tot i que els seus fills estan molt per ella. Aquests enginys li agraden perquè la distreuen. També està apuntada al programa del Casal Online on interactua amb altres persones de Suara per videoconferència. És molt còmode, perquè ho pot fer des del sofà, però ella prefereix les trobades en persona. Quan es recuperi una mica i torni el bon temps, vol tornar a sortir i trobar-se amb gent en persona.
I la Mª Jesús s’ho mira contenta, perquè pensa que aquestes eines poden fer la vida d’algunes persones que atén una mica més interessant.
" class="item-link link-more">
La Mª Jesús Garcia (Granollers, 1980) està Suara Mollet des del 2015. És mare de dos fills i viu a Les Franqueses.
Abans havia treballat en una guarderia i d’agent d’assegurances, però a ella sempre li ha agradat ajudar als altres. Una amiga la va proposar i va començar d’auxiliar, estudiant per les tardes per poder fer de treballadora familiar.
Ara sent que està fent allò que volia, ajudar a qui de veritat ho necessita i donar qualitat de vida a persones que no en tenen gaire. El que més li agrada són els serveis infantils i els de salut mental perquè és on és veuen més els resultats de la seva feina. El que menys li agrada, és quan algun usuari confón el servei de la treballadora familiar per tenir un minyona. Alguns intenten aprofitar-se’n i llavors toca marcar límits.
A la Mª Jesús li brillen els ulls quan recorda alguns dies en que la seva intervenció potser va salvar la vida d’alguna persona. I també parla dels dies complicats en el que ha hagut suportar amenaces d’una persona amb problemes mentals. És una feina amb reptes i recompenses, i sense dubte molt humana.
Ella fa serveis de treballadora familiar per tot Mollet. Ella fa servir el seu propi cotxe (tot i no ser imprescindible) perquè si no acaba esgotada. Sovint porta també alguna de les seves companyes amunt i avall. A Mollet son més de 40 professionals, entre auxiliars i treballadores familiars, totes dones.
Quan pensa en el futur s’imagina com a coordinadora a Suara, perquè no s’imagina amb 55 anys aixecant a gent gran del llit. És una feina que requereix força i salut.
Abans s’enduia una mica els problemes a casa quan veia algunes persones grans amb la casa plena de fotografies familiars i elles completament desateses. Ara ja ha après a deixar aquestes cabories a la feina i ademés els usuaris que té ara estan força ben atesos. La Mª Jesús està entusiasmada amb el premi als millors serveis socials que recentment ha rebut Suara i ens parla dels nous programes que tenen, com el projecte Alexa en pantalla, on posen aquesta tecnologia per acompanyar persones que estan a casa, o el projecte de Casal Online.
És d’hora, pel matí, i avui fa un dia fred amb una boira espessa. La Mª Jesús aparca el cotxe, pica a casa de la Josefa i puja a peu els cinc pisos sense ascensor. La troba feinejant a la cuina. Se saluden i l’ajuda a tancar la cafetera italiana per posar-la al foc. Repassen la llista de productes que cal comprar avui i la Mª Jesús torna a sortir, ara cap al súper, que està a menys de 10 minuts de la casa.
La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes i agafa el cotxe per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.
La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes i agafa el cotxe per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.
" class="item-link link-more"> És d’hora, pel matí, i avui fa un dia fred amb una boira espessa. La Mª Jesús aparca el cotxe, pica a casa de la Josefa i puja a peu els cinc pisos sense ascensor. La troba feinejant a la cuina. Se saluden i l’ajuda a tancar la cafetera italiana per posar-la al foc. Repassen la llista de productes que cal comprar avui i la Mª Jesús torna a sortir, ara cap al súper, que està a menys de 10 minuts de la casa.
La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes i agafa el cotxe per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.
" class="item-link link-more"> És d’hora, pel matí, i avui fa un dia fred amb una boira espessa. La Mª Jesús aparca el cotxe, pica a casa de la Josefa i puja a peu els cinc pisos sense ascensor. La troba feinejant a la cuina. Se saluden i l’ajuda a tancar la cafetera italiana per posar-la al foc. Repassen la llista de productes que cal comprar avui i la Mª Jesús torna a sortir, ara cap al súper, que està a menys de 10 minuts de la casa.
La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes i agafa el cotxe per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.
" class="item-link link-more"> És d’hora, pel matí, i avui fa un dia fred amb una boira espessa. La Mª Jesús aparca el cotxe, pica a casa de la Josefa i puja a peu els cinc pisos sense ascensor. La troba feinejant a la cuina. Se saluden i l’ajuda a tancar la cafetera italiana per posar-la al foc. Repassen la llista de productes que cal comprar avui i la Mª Jesús torna a sortir, ara cap al súper, que està a menys de 10 minuts de la casa.
La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes i agafa el cotxe per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.
" class="item-link link-more"> És d’hora, pel matí, i avui fa un dia fred amb una boira espessa. La Mª Jesús aparca el cotxe, pica a casa de la Josefa i puja a peu els cinc pisos sense ascensor. La troba feinejant a la cuina. Se saluden i l’ajuda a tancar la cafetera italiana per posar-la al foc. Repassen la llista de productes que cal comprar avui i la Mª Jesús torna a sortir, ara cap al súper, que està a menys de 10 minuts de la casa.
La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes i agafa el cotxe per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.
" class="item-link link-more"> És d’hora, pel matí, i avui fa un dia fred amb una boira espessa. La Mª Jesús aparca el cotxe, pica a casa de la Josefa i puja a peu els cinc pisos sense ascensor. La troba feinejant a la cuina. Se saluden i l’ajuda a tancar la cafetera italiana per posar-la al foc. Repassen la llista de productes que cal comprar avui i la Mª Jesús torna a sortir, ara cap al súper, que està a menys de 10 minuts de la casa.
La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes i agafa el cotxe per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.
" class="item-link link-more"> És d’hora, pel matí, i avui fa un dia fred amb una boira espessa. La Mª Jesús aparca el cotxe, pica a casa de la Josefa i puja a peu els cinc pisos sense ascensor. La troba feinejant a la cuina. Se saluden i l’ajuda a tancar la cafetera italiana per posar-la al foc. Repassen la llista de productes que cal comprar avui i la Mª Jesús torna a sortir, ara cap al súper, que està a menys de 10 minuts de la casa.
La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes i agafa el cotxe per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.
" class="item-link link-more"> És d’hora, pel matí, i avui fa un dia fred amb una boira espessa. La Mª Jesús aparca el cotxe, pica a casa de la Josefa i puja a peu els cinc pisos sense ascensor. La troba feinejant a la cuina. Se saluden i l’ajuda a tancar la cafetera italiana per posar-la al foc. Repassen la llista de productes que cal comprar avui i la Mª Jesús torna a sortir, ara cap al súper, que està a menys de 10 minuts de la casa.
La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes i agafa el cotxe per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.
" class="item-link link-more"> És d’hora, pel matí, i avui fa un dia fred amb una boira espessa. La Mª Jesús aparca el cotxe, pica a casa de la Josefa i puja a peu els cinc pisos sense ascensor. La troba feinejant a la cuina. Se saluden i l’ajuda a tancar la cafetera italiana per posar-la al foc. Repassen la llista de productes que cal comprar avui i la Mª Jesús torna a sortir, ara cap al súper, que està a menys de 10 minuts de la casa.
La MªJesús pensa que seria millor fer-li una compra gran a la setmana i fer que el supermercat li porti a casa tot el que calgui, però la Josefa no ho vol i s’encaparra en que li porti ella mateixa, una mica cada dia. Després torna cap a la casa, puja de nou les cinc plantes, guarden els productes, agafa la bossa de brossa i s’acomiaden fins al proper dia. La Mª Jesús torna a baixa cinc plantes i agafa el cotxe per anar cap al centre de Mollet, on té la següent persona a atendre.
" class="item-link link-more">
La Mª Jesús Garcia (Granollers, 1980) està Suara Mollet des del 2015. És mare de dos fills i viu a Les Franqueses.
Abans havia treballat en una guarderia i d’agent d’assegurances, però a ella sempre li ha agradat ajudar als altres. Una amiga la va proposar i va començar d’auxiliar, estudiant per les tardes per poder fer de treballadora familiar.
Ara sent que està fent allò que volia, ajudar a qui de veritat ho necessita i donar qualitat de vida a persones que no en tenen gaire. El que més li agrada són els serveis infantils i els de salut mental perquè és on és veuen més els resultats de la seva feina. El que menys li agrada, és quan algun usuari confón el servei de la treballadora familiar per tenir un minyona. Alguns intenten aprofitar-se’n i llavors toca marcar límits.
A la Mª Jesús li brillen els ulls quan recorda alguns dies en que la seva intervenció potser va salvar la vida d’alguna persona. I també parla dels dies complicats en el que ha hagut suportar amenaces d’una persona amb problemes mentals. És una feina amb reptes i recompenses, i sense dubte molt humana.
Ella fa serveis de treballadora familiar per tot Mollet. Ella fa servir el seu propi cotxe (tot i no ser imprescindible) perquè si no acaba esgotada. Sovint porta també alguna de les seves companyes amunt i avall. A Mollet son més de 40 professionals, entre auxiliars i treballadores familiars, totes dones.
Quan pensa en el futur s’imagina com a coordinadora a Suara, perquè no s’imagina amb 55 anys aixecant a gent gran del llit. És una feina que requereix força i salut.
Abans s’enduia una mica els problemes a casa quan veia algunes persones grans amb la casa plena de fotografies familiars i elles completament desateses. Ara ja ha après a deixar aquestes cabories a la feina i ademés els usuaris que té ara estan força ben atesos. La Mª Jesús està entusiasmada amb el premi als millors serveis socials que recentment ha rebut Suara i ens parla dels nous programes que tenen, com el projecte Alexa en pantalla, on posen aquesta tecnologia per acompanyar persones que estan a casa, o el projecte de Casal Online.
El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more"> El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more"> El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more"> El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more"> El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more"> El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more"> El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more"> El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more"> El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more"> El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more"> El Francisco (1939) va tenir un ictus fa anys i tot i que s’ha recuperat parcialment, encara arrossega seqüeles. Li han quedat tremolors a la part dreta del cos i segueix fent exercici per mantenir-se una mica en forma. Fa vuit anys que la Mari ve tres cops per setmana a casa seva, on viu amb la seva dona Martina, tots dos nascuts a Extremadura. Són un matrimoni entranyable que es tracta amb afecte i està orgullós dels seus tres fills, que venen sovint. Una de les poques coses en què discrepen és en tenir el periquito al menjador. Al Francisco li encanta sentir-lo cantar tot el dia i la seva dona n’està tipa. Però ho porten bé i se n’enriuen. El Francisco passa cap al bany amb la Mari, perquè avui toca dutxa. Mentre, la Martina acaba de preparar el dinar. Explica que ella cuina una mica per obligació, però així porta tota la vida. El Francisco és el tastador oficial i qui acaba ajustant el punt de sal. Entre tots paren la taula davant la tele i la Mari s’acomiada.
A casa la Pura, també l’espera amb la bata posada. També toca dutxa i la Mari l’ajuda amb destresa. Després, l’ajuda a vestir-se i calçar-se. La pentina i acaba amb uns retocs de colònia fresca. En acabat, la Mari es treu la bata, xerren cinc minuts de la família i marxa cap a un altre domicili.
" class="item-link link-more">
La Mª Jesús Garcia (Granollers, 1980) està Suara Mollet des del 2015. És mare de dos fills i viu a Les Franqueses.
Abans havia treballat en una guarderia i d’agent d’assegurances, però a ella sempre li ha agradat ajudar als altres. Una amiga la va proposar i va començar d’auxiliar, estudiant per les tardes per poder fer de treballadora familiar.
Ara sent que està fent allò que volia, ajudar a qui de veritat ho necessita i donar qualitat de vida a persones que no en tenen gaire. El que més li agrada són els serveis infantils i els de salut mental perquè és on és veuen més els resultats de la seva feina. El que menys li agrada, és quan algun usuari confón el servei de la treballadora familiar per tenir un minyona. Alguns intenten aprofitar-se’n i llavors toca marcar límits.
A la Mª Jesús li brillen els ulls quan recorda alguns dies en que la seva intervenció potser va salvar la vida d’alguna persona. I també parla dels dies complicats en el que ha hagut suportar amenaces d’una persona amb problemes mentals. És una feina amb reptes i recompenses, i sense dubte molt humana.
Ella fa serveis de treballadora familiar per tot Mollet. Ella fa servir el seu propi cotxe (tot i no ser imprescindible) perquè si no acaba esgotada. Sovint porta també alguna de les seves companyes amunt i avall. A Mollet son més de 40 professionals, entre auxiliars i treballadores familiars, totes dones.
Quan pensa en el futur s’imagina com a coordinadora a Suara, perquè no s’imagina amb 55 anys aixecant a gent gran del llit. És una feina que requereix força i salut.
Abans s’enduia una mica els problemes a casa quan veia algunes persones grans amb la casa plena de fotografies familiars i elles completament desateses. Ara ja ha après a deixar aquestes cabories a la feina i ademés els usuaris que té ara estan força ben atesos. La Mª Jesús està entusiasmada amb el premi als millors serveis socials que recentment ha rebut Suara i ens parla dels nous programes que tenen, com el projecte Alexa en pantalla, on posen aquesta tecnologia per acompanyar persones que estan a casa, o el projecte de Casal Online.
L’Ivan està fent pràctiques de tècnic d’atenció sociosanitària i està acabant el període de tres mesos en què ha estat acompanyant a la Mª Jesús, o Mari, com li diu tothom. Avui van a casa del Francisco, a la Rambla Nova de Mollet, just al costat de les vies del tren. La Mari hi va un cop per setmana i des del balcó observen l’activitat del poble: trens, vianants, cotxes i, fins i tot, banyistes de la piscina municipal propera. Fan broma amb la idea de saltar des del balcó a la piscina, però al final decideixen baixar a fer un passeig per la rambla, com de costum.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
" class="item-link link-more"> L’Ivan està fent pràctiques de tècnic d’atenció sociosanitària i està acabant el període de tres mesos en què ha estat acompanyant a la Mª Jesús, o Mari, com li diu tothom. Avui van a casa del Francisco, a la Rambla Nova de Mollet, just al costat de les vies del tren. La Mari hi va un cop per setmana i des del balcó observen l’activitat del poble: trens, vianants, cotxes i, fins i tot, banyistes de la piscina municipal propera. Fan broma amb la idea de saltar des del balcó a la piscina, però al final decideixen baixar a fer un passeig per la rambla, com de costum.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
" class="item-link link-more"> L’Ivan està fent pràctiques de tècnic d’atenció sociosanitària i està acabant el període de tres mesos en què ha estat acompanyant a la Mª Jesús, o Mari, com li diu tothom. Avui van a casa del Francisco, a la Rambla Nova de Mollet, just al costat de les vies del tren. La Mari hi va un cop per setmana i des del balcó observen l’activitat del poble: trens, vianants, cotxes i, fins i tot, banyistes de la piscina municipal propera. Fan broma amb la idea de saltar des del balcó a la piscina, però al final decideixen baixar a fer un passeig per la rambla, com de costum.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
" class="item-link link-more"> L’Ivan està fent pràctiques de tècnic d’atenció sociosanitària i està acabant el període de tres mesos en què ha estat acompanyant a la Mª Jesús, o Mari, com li diu tothom. Avui van a casa del Francisco, a la Rambla Nova de Mollet, just al costat de les vies del tren. La Mari hi va un cop per setmana i des del balcó observen l’activitat del poble: trens, vianants, cotxes i, fins i tot, banyistes de la piscina municipal propera. Fan broma amb la idea de saltar des del balcó a la piscina, però al final decideixen baixar a fer un passeig per la rambla, com de costum.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
" class="item-link link-more"> L’Ivan està fent pràctiques de tècnic d’atenció sociosanitària i està acabant el període de tres mesos en què ha estat acompanyant a la Mª Jesús, o Mari, com li diu tothom. Avui van a casa del Francisco, a la Rambla Nova de Mollet, just al costat de les vies del tren. La Mari hi va un cop per setmana i des del balcó observen l’activitat del poble: trens, vianants, cotxes i, fins i tot, banyistes de la piscina municipal propera. Fan broma amb la idea de saltar des del balcó a la piscina, però al final decideixen baixar a fer un passeig per la rambla, com de costum.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
" class="item-link link-more"> L’Ivan està fent pràctiques de tècnic d’atenció sociosanitària i està acabant el període de tres mesos en què ha estat acompanyant a la Mª Jesús, o Mari, com li diu tothom. Avui van a casa del Francisco, a la Rambla Nova de Mollet, just al costat de les vies del tren. La Mari hi va un cop per setmana i des del balcó observen l’activitat del poble: trens, vianants, cotxes i, fins i tot, banyistes de la piscina municipal propera. Fan broma amb la idea de saltar des del balcó a la piscina, però al final decideixen baixar a fer un passeig per la rambla, com de costum.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
" class="item-link link-more"> L’Ivan està fent pràctiques de tècnic d’atenció sociosanitària i està acabant el període de tres mesos en què ha estat acompanyant a la Mª Jesús, o Mari, com li diu tothom. Avui van a casa del Francisco, a la Rambla Nova de Mollet, just al costat de les vies del tren. La Mari hi va un cop per setmana i des del balcó observen l’activitat del poble: trens, vianants, cotxes i, fins i tot, banyistes de la piscina municipal propera. Fan broma amb la idea de saltar des del balcó a la piscina, però al final decideixen baixar a fer un passeig per la rambla, com de costum.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
" class="item-link link-more"> L’Ivan està fent pràctiques de tècnic d’atenció sociosanitària i està acabant el període de tres mesos en què ha estat acompanyant a la Mª Jesús, o Mari, com li diu tothom. Avui van a casa del Francisco, a la Rambla Nova de Mollet, just al costat de les vies del tren. La Mari hi va un cop per setmana i des del balcó observen l’activitat del poble: trens, vianants, cotxes i, fins i tot, banyistes de la piscina municipal propera. Fan broma amb la idea de saltar des del balcó a la piscina, però al final decideixen baixar a fer un passeig per la rambla, com de costum.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
" class="item-link link-more"> L’Ivan està fent pràctiques de tècnic d’atenció sociosanitària i està acabant el període de tres mesos en què ha estat acompanyant a la Mª Jesús, o Mari, com li diu tothom. Avui van a casa del Francisco, a la Rambla Nova de Mollet, just al costat de les vies del tren. La Mari hi va un cop per setmana i des del balcó observen l’activitat del poble: trens, vianants, cotxes i, fins i tot, banyistes de la piscina municipal propera. Fan broma amb la idea de saltar des del balcó a la piscina, però al final decideixen baixar a fer un passeig per la rambla, com de costum.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
" class="item-link link-more"> L’Ivan està fent pràctiques de tècnic d’atenció sociosanitària i està acabant el període de tres mesos en què ha estat acompanyant a la Mª Jesús, o Mari, com li diu tothom. Avui van a casa del Francisco, a la Rambla Nova de Mollet, just al costat de les vies del tren. La Mari hi va un cop per setmana i des del balcó observen l’activitat del poble: trens, vianants, cotxes i, fins i tot, banyistes de la piscina municipal propera. Fan broma amb la idea de saltar des del balcó a la piscina, però al final decideixen baixar a fer un passeig per la rambla, com de costum.
El Francisco va emigrar de Jaén quan era jove i li agrada parlar de política i de com creu que han canviat les coses des de llavors a Catalunya. Camina poc a poc i de bracet de la Mari. Caminen rambla avall fins a l’avinguda de Jaume I on fan la paradeta de rigor, sempre al mateix banc. Reposen una estona i, després, acaben de fer la volta circular fins a casa seva, on aviat serà l’hora de dinar.
" class="item-link link-more">
