Durant els últims quatre anys hem acompanyat en la seva jornada a persones treballadores familiars per Barcelona, L'Hospitalet, Sant Cugat del Vallès i Mollet. Endinsa't en el seu dia a dia a través d'aquest blog per conèixer una mica més la seva feina, imprescindible!
L’Ana Morente (1967, Barcelona) viu i fa de treballadora familiar a Mollet del Vallés. Li encanta el seu poble i conèixer-lo a fons, però també gaudeix escapant-se sola amb els gossos pels paisatges propers de Gallecs.
És la quarta de cinc germans, fills d’immigrants de Porcuna (Jaén). Una família que va venir a Barcelona el 1958, a mirar de tirar endavant, i que es va instal·lar al barri del Carmel, on hi havia una bona comunitat d’andalusos. Quan l’Ana va acabar l’escola, va fer una FP de puericultura, però de seguida va començar a treballar despatxant pa en una fleca prop de la plaça Kennedy.
Als 22 anys, es va casar. I al cap de cinc anys, va néixer el seu primer fill, el Josep. Aleshores, van comprar-se un pis i es van mudar a Parets del Vallès, on al 1996 van tenir la seva segona filla, la Marta, que inesperadament, va néixer amb Síndrome de Down. Aquest fet els va canviar definitivament la vida.
L’Ana se’n va adonar que per tenir cura de la seva filla no podia seguir treballant i es va abocar completament a cuidar-la. De molt petita, la nena patia problemes respiratoris, així que els primers anys van ser de màxima dedicació, a més de comportar moltes despeses en logopedes i especialistes de tot tipus. “Vam haver d’ensenyar-li a fer tot”, recorda.
L’educació de la Marta la van combinar entre una escola inclusiva i una d’educació especial, fins que va arribar a sisè de primària, al 2007, moment en què van canviar algunes coses: la Marta va deixar l’escola tradicional i l’Ana es va reincorporar a la vida laboral convençuda que el que volia era cuidar persones, perquè es veia amb vocació. “La meva filla m’ha fet més humana i menys egoista” explica. Aleshores, comença a netejar cases, s’apunta a classes per treure’s el carnet de conduir i a estudiar per a auxiliar de geriatria, en uns cursos del servei d’ocupació de Mollet. El matrimoni se separa.
Al 2008, treballa en una residència de gent gran amb Alzheimer: “Va ser una feina dura, els pacients anaven morint, treballava moltes hores i estava mal pagada...”. Moment en què se n’assabenta que l’ajuntament de Mollet busca gent pel servei d’atenció domiciliària (SAD) i s’hi apunta decidida. Al 2009, hi entra i, des de llavors, fa aquesta feina, primer amb una altra empresa i després, amb Suara, que es fa adjudicatària del servei.
Amb 15 anys d’experiència, sent que ha trobat el seu lloc al món. L’Ana treballa amb 11 usuaris setmanalment i gaudeix molt amb la seva feina. “Cal molta humanitat per fer això que fem. Hi ha molta gent derrotada i necessitada que aconsegueix tirar endavant gràcies al nostre suport. Persones que aconsegueixen sortir del pou per la constància i l’afecte que reben. Els metges no poden tractar aquests problemes...”, reflexiona l’Ana. I és que l’Ana és una dona enèrgica, alegre, apassionada per la vida i amb una gran família que es cuida.
Actualment, la seva filla Marta fa un taller ocupacional de pastisseria que li encanta. Segueix vivint amb la seva mare, però té una vida força independent. L’Ana va demanar un crèdit l’any passat per comprar el local de sota de casa seva. Tenen el projecte de fer-hi obres i que la filla s’hi pugui instal·lar per fer la seva pròpia vida, potser amb el seu nòvio, company del taller i també amb Síndrome de Down. Però ja es veurà. Aquest nadal, la Marta va demanar que no li fessin regals perquè preferia els diners pel seu projecte i segueix estalviant.
L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more"> L’Ana i el Luis (1937) són una parella entranyable. Tenen una complicitat madurada ens els 26 anys que fa que es coneixen. Potser també hi suma que els dos van emigrar d’Andalusia, de Granada i Jaén, respectivament.
L’Ana va arribar a aquesta casa del barri de Lourdes de Mollet per cuidar a la Carmen, dona del Luis, que va morir el 2019. Després, va continuar amb les cures al Luis, a mesura que ell també s’anava fent gran. Ara, ve dos cops per setmana, i l’ajuda a dutxar-se, vestir-se i organitzar les coses que calguin. Sempre acaben compartint una estona asseguts al porxo, parlant de les seves coses.
El Luís té alguns problemes a les cames, però, en general, té bona salut i és força autònom. És una persona activa, positiva i de costums. Va treballar al camp fins als 30 anys i, després, en la construcció. Ell mateix es va construir la casa on viu i ara, la té plena d’invents per mantenir-se en forma. Cada dia fa els seus exercicis: unes politges al sostre del garatge on exercita les cames, unes gomes de bicicleta a la finestra per practicar diferents exercicis de manteniment, un tros de llamborda per fer peses a la terrassa... També té un scooter elèctric, “su burrita”, que diu l’Ana, amb el que fa gestions pel barri. Avui, discutien si era bona idea lligar-hi un paraigües per no mullar-se un dia de xirimiri.
Avui, s’acomiaden, i cadascú marxa amb el seu vehicle. De fons, se senten trets del camp de pràctiques de la policia que hi ha a prop.
" class="item-link link-more">
L’Ana Morente (1967, Barcelona) viu i fa de treballadora familiar a Mollet del Vallés. Li encanta el seu poble i conèixer-lo a fons, però també gaudeix escapant-se sola amb els gossos pels paisatges propers de Gallecs.
És la quarta de cinc germans, fills d’immigrants de Porcuna (Jaén). Una família que va venir a Barcelona el 1958, a mirar de tirar endavant, i que es va instal·lar al barri del Carmel, on hi havia una bona comunitat d’andalusos. Quan l’Ana va acabar l’escola, va fer una FP de puericultura, però de seguida va començar a treballar despatxant pa en una fleca prop de la plaça Kennedy.
Als 22 anys, es va casar. I al cap de cinc anys, va néixer el seu primer fill, el Josep. Aleshores, van comprar-se un pis i es van mudar a Parets del Vallès, on al 1996 van tenir la seva segona filla, la Marta, que inesperadament, va néixer amb Síndrome de Down. Aquest fet els va canviar definitivament la vida.
L’Ana se’n va adonar que per tenir cura de la seva filla no podia seguir treballant i es va abocar completament a cuidar-la. De molt petita, la nena patia problemes respiratoris, així que els primers anys van ser de màxima dedicació, a més de comportar moltes despeses en logopedes i especialistes de tot tipus. “Vam haver d’ensenyar-li a fer tot”, recorda.
L’educació de la Marta la van combinar entre una escola inclusiva i una d’educació especial, fins que va arribar a sisè de primària, al 2007, moment en què van canviar algunes coses: la Marta va deixar l’escola tradicional i l’Ana es va reincorporar a la vida laboral convençuda que el que volia era cuidar persones, perquè es veia amb vocació. “La meva filla m’ha fet més humana i menys egoista” explica. Aleshores, comença a netejar cases, s’apunta a classes per treure’s el carnet de conduir i a estudiar per a auxiliar de geriatria, en uns cursos del servei d’ocupació de Mollet. El matrimoni se separa.
Al 2008, treballa en una residència de gent gran amb Alzheimer: “Va ser una feina dura, els pacients anaven morint, treballava moltes hores i estava mal pagada...”. Moment en què se n’assabenta que l’ajuntament de Mollet busca gent pel servei d’atenció domiciliària (SAD) i s’hi apunta decidida. Al 2009, hi entra i, des de llavors, fa aquesta feina, primer amb una altra empresa i després, amb Suara, que es fa adjudicatària del servei.
Amb 15 anys d’experiència, sent que ha trobat el seu lloc al món. L’Ana treballa amb 11 usuaris setmanalment i gaudeix molt amb la seva feina. “Cal molta humanitat per fer això que fem. Hi ha molta gent derrotada i necessitada que aconsegueix tirar endavant gràcies al nostre suport. Persones que aconsegueixen sortir del pou per la constància i l’afecte que reben. Els metges no poden tractar aquests problemes...”, reflexiona l’Ana. I és que l’Ana és una dona enèrgica, alegre, apassionada per la vida i amb una gran família que es cuida.
Actualment, la seva filla Marta fa un taller ocupacional de pastisseria que li encanta. Segueix vivint amb la seva mare, però té una vida força independent. L’Ana va demanar un crèdit l’any passat per comprar el local de sota de casa seva. Tenen el projecte de fer-hi obres i que la filla s’hi pugui instal·lar per fer la seva pròpia vida, potser amb el seu nòvio, company del taller i també amb Síndrome de Down. Però ja es veurà. Aquest nadal, la Marta va demanar que no li fessin regals perquè preferia els diners pel seu projecte i segueix estalviant.
L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more"> L’Ana empeny la porta de ferro per entrar a buscar al Luis. Al costat, hi penja una gran bústia vermella i un senyal de gual municipal. És una casa viscuda, d’una planta i plena de detalls, que fa la sensació d’haver-se construït amb enginy i dedicació al llarg dels anys. El Luis està assegut al sofà mirant la tele, vestit i tocat amb una boina campera. Se saluden efusivament, contents de retrobar-se, i es posen al dia de seguida.
L’Ana envia el Luis a desvestir-se, perquè toca bany. Mentre, ella fa el llit i arregla el dormitori. El Luis entra a la dutxa i ella l’ensabona. Segueixen parlant un tema darrera l’altre. El Luis s’eixuga amb la tovallola i es posa crema a la cara mirant-se al mirall, amb la medalla d’emergències penjada al coll. Llavors l’Ana li posa crema a les cames, que les té adolorides pels problemes de circulació. Entre els dos el van vestint amb roba neta i surten de la casa cap al cobert.
El Luis camina amb dificultat, però, com cada dia, para per fer alguns exercicis de força amb un pop que té enganxat a la finestra. Ha fet tota aquesta casa amb les seves mans i encara conserva l’esperit inventor. Avui rumia com fer un cartell nou de prohibit aparcar, amb el signe de discapacitats, per penjar a la façana i dissuadir als espavilats que no troben aparcament. Ahir, va sortir a fer un volt amb el seu scooter elèctric, la burrita, que diu l’Ana, i quan va tornar hi havia un cotxe estacionat. El pobre home va haver d’esperar una bona estona al carrer fins que un home despistat va aparèixer demanant disculpes. Però el Luis s’ho pren tot amb humor, ell va ser dels primers en arribar a aquest barri, quan els carrers no estaven asfaltats, i n’està molt orgullós.
Quan s’estan acomiadant, arriba l’auxiliar de la llar de Suara, que ve a fer-li la neteja a fons de la casa i l’Ana marxa cap a un altre domicili proper, al mateix barri de Lourdes de Mollet.
" class="item-link link-more">
