Una persona que surt d’un centre penitenciari no necessita res extraordinari per no tornar-hi entrar: les oportunitats són la clau de l’èxit. Moltes vegades és una qüestió laboral i d’habitatge: amb una feina i un lloc on anar a dormir, en principi un persona podrà tenir una vida en normalitat si és el que cerca. També és molt important fer una bona gestió de l’oci i comptar amb un entorn que l’ajudi i li doni confiança.
En el context d’aquests serveis la intervenció dels professionals agrupa diferents àmbits de l’educació social i l’animació sociocultural. Fa referència al suport particular que les persones puguin necessitar per superar la seva problemàtica o necessitats personals i mantenir el seu esforç per integrar-se de nou en la comunitat. L’acció educativa se centra en les conductes, actituds, capacitats, potencialitats i interessos dels interns per promoure el canvi del propi subjecte, de la seva relació amb els altres i de la seva relació amb l’entorn.
A la societat ens fa falta més empatia cap a les persones que estan en un centre penitenciari. Ens pensem que és una cosa que difícilment ens passarà a nosaltres. El que no sabem és que, com menys oportunitats donem, més difícil ho te l’altra persona per no cometre el mateix error: preferim la por i la desconfiança que donar-los oportunitats.
Sergi Fortià. Criminòleg i soci de Suara Cooperativa
