El 29è Fòrum FEDAIA posa el focus en un “model preventiu, comunitari i integrat”.
El 29è Fòrum FEDAIA ha deixat un missatge clar sobre la necessitat urgent d'abordar la crisi de salut mental dels infants i adolescents. Durant tres dies de debats, 200 persones professionals i expertes han destacat la importància de la prevenció i la creació d'estratègies protectores. Un espai de debat crucial amb el títol “Més enllà de la salut mental: Acció social pel benestar emocional”, que va servir per a defensar la tasca del tercer sector i presentar un full de ruta clar per a la transformació del sistema.
La ponència central, liderada per la Comissió de Salut Mental de la FEDAIA, va posar de manifest la saturació del sistema públic, que obliga les entitats a assumir un rol fonamental en l’atenció. Les ponents Laia Planagumà, de Suara i Ruth Marrugat, de Som Riu Cooperativa, membres de la comissió creada el 2021 per defensar el dret a la salut mental dels infants i adolescents, van subratllar que el benestar emocional és una responsabilitat compartida.
Una realitat alarmant i desigual
Les dades exposades van evidenciar que la situació és cada cop més preocupant, mostrant una crisi sistèmica que impacta especialment les infàncies i adolescències en situació de major vulnerabilitat social. A Catalunya, un 10,6% de la població infantil de 4 a 14 anys presenta risc de patir un problema de salut mental, xifra que s’enfila fins al 13,5% en entorns econòmicament desfavorits. Aquest malestar es va qualificar d'estructural i desigual, sobrepassant la capacitat del sistema públic.
Davant d’aquesta manca de cobertura pública i la saturació dels serveis (amb un temps mitjà d’espera de 56 dies per ser atesos per professionals de la psicologia a finals de 2023), les entitats socials han assumit un paper cabdal en l'atenció. Les entitats de la FEDAIA acompanyen anualment més de 400.000 nens, nenes i adolescents i les seves famílies, amb més de 32.000 atesos específicament en programes de salut mental i benestar emocional.
El valor del model sistèmic i comunitari
El model d’atenció del tercer sector social és preventiu, sistèmic, contextual i comunitari. Aquest enfocament es desplega a través de serveis com l'atenció socioeducativa, la teràpia familiar sistèmica, psicoteràpia, la intervenció a domicili o el suport a través del lleure, sovint treballant en col·laboració directa amb escoles, serveis socials bàsics i centres de salut mental.
Aquest model es diferencia d’altres atencions per la seva proximitat, arrelament al territori i la capacitat de detecció precoç. Com es va assenyalar, «no intervenim en el símptoma, sinó en la història del nen, nena o adolescent. A més, les entitats treballen per garantir que els infants i adolescents tinguin **veu pròpia i vinculant en les decisions que afecten el seu benestar emocional, pel fet que la participació és una eina preventiva i terapèutica.
Ponències i tallers presentats per Suara Cooperativa
Suara Cooperativa va presentar dues iniciatives destacades durant el fòrum. La primera va ser una ponència sobre l’Espai Terapèutic, concretament la Sala de Valents/es, un espai no convencional que adapta la teràpia a les necessitats individuals de cada persona. Els assistents van poder experimentar de primera mà la importància del vincle terapèutic i les estratègies per acompanyar la modulació de les emocions.
La segona iniciativa va ser el programa EMOTIO, dissenyat per a joves d'entre 16 i 21 anys que pateixen malestar emocional. El programa empra les tecnologies immersives com la realitat virtual i augmentada, EMOTIO crea entorns segurs per desenvolupar autoestima, regular les emocions i millorar habilitats cognitives. El taller inclou sessions d’identificació i regulació emocional, entrenament cognitiu i experiències immersives amb espais de reflexió.
Full de ruta per a la transformació
El fòrum va concloure amb un conjunt de propostes estructurades en un full de ruta per avançar cap a un model integrat i comunitari. La FEDAIA va fer una crida a la corresponsabilitat institucional per garantir recursos adequats i una millor coordinació entre serveis.
Propostes destacades:
- Curt Termini: Derivacions directes a entitats socials i finançament urgent per sostenir serveis actius i evitar la pèrdua de projectes i de tota la xarxa de suport emocional que són.
- Mitjà Termini: Inclusió de la teràpia familiar a la cartera de serveis i impuls d'un Pla Nacional de Prevenció del Benestar Emocional Infantil.
- Llarg Termini: Transformació estructural cap a un model d’atenció integrat, coordinat i amb governança compartida, que reconegui legalment i financerament el paper essencial del tercer sector.
A més, es va proposar la creació d’un observatori permanent del benestar emocional infantil i juvenil per coordinar polítiques públiques i impulsar investigació en l'atenció a la infància i l'adolescència.
