[Texto en catalán]
PAQUI LUNA. Sòcia de Suara Cooperativa
Nascuda a Sevilla, la sòcia de Suara i educadora social Paqui Luna tenia molt clar des de ben petita que volia dedicar la seva vida a ensenyar i acompanyar els altres. Va arribar a Catalunya amb només 13 anys, però amb el pas del temps i una gran vocació per la participació ciutadana ha convertit Santa Coloma de Gramenet en la seva llar. La Paqui, que actualment és regidora del moviment polític municipalista Som Gramenet, creu fermament que cada granet de sorra és indispensable per canviar allò que tens al voltant. Més enllà de la seva personalitat atrevida i espontània, la seva trajectòria personal i professional l’han portat a creure que aprendre dels altres és el millor fruit de qualsevol relació humana. Voleu conèixer la seva història de vida?
Ets educadora social, però la teva primera feina va ser com a administrativa.
La meva vida laboral va començar amb 18 anys com a administrativa d’una empresa de venda de productes de cosmètica. Hi vaig treballar durant 24 anys! Estava una mica cansada d’aquesta feina, i per això vaig decidir deixar l’empresa i formar-me com a treballadora familiar. El curs el vaig fer l’any 2003, i de seguida que vaig acabar les pràctiques em vaig assabentar que a EAS buscaven personal, i em van contractar com a treballadora familiar al projecte d’Unitats de Convivència Camils, l’any 2004. Era una suplència de 15 dies, però al final es va convertir en una suplència més llarga. I així va ser com vaig arribar a la Cooperativa.
El teu recorregut laboral als serveis de Suara és molt ampli!
Sí, més endavant em van oferir la possibilitat de treballar com a suplent a un projecte matern-infantil a Badalona. Es tractava d’una oportunitat fantàstica! Vaig estar un temps treballant aquí, perquè la suplència es va allargar, i més tard em van oferir la possibilitat de començar a treballar al Centre Obert Torre Baró com a treballadora familiar. Necessitava tenir carnet per conduir una furgoneta, així que tot i que feia molts anys que no agafava un cotxe, em vaig posar a practicar i vaig acceptar la feina. Paral·lelament em vaig posar a estudiar un cicle formatiu de grau mitjà per ser tècnica sociosanitària, i també vaig començar la carrera d’Educació Social a distància, una formació que em va permetre continuar treballant a Torre Baró com a educadora social. Des del mes de setembre del 2018 treballo als Pisos Compartits de Càritas de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet com a suport educatiu.
En què consisteix aquest suport?
A cada pis es realitza una atenció directa de 4 o 5 hores, que es reparteixen en funció de les necessitats de cada habitatge. En el meu cas, dono suport a un pis d’homes grans que abans vivien al carrer, un pis de joves, un pis de dones grans, i tres pisos més amb dones i els seus fills. L’objectiu del projecte és que, d’una manera transversal, obtinguin l’ajuda necessària per poder continuar amb la seva vida fora de la tutela de Càritas. El servei dóna a aquestes persones l’oportunitat de dur a terme un projecte formatiu, laboral i personal, i a vegades també l’ajuda que se’ls ofereix va vinculada al suport en l’obtenció de documentació que els permeti estar en regla i obtenir la residència. Quan la persona aconsegueix resoldre la seva situació, ha de marxar del pis per deixar que altres persones puguin ser ateses.
Passar de la tasca administrativa a l’atenció directa va ser tot un canvi!
Sempre he estat vinculada al lleure i la participació amb joves, i per aquest motiu tenia molt clar que volia encarar la meva carrera professional cap a aquest tipus d’acompanyament. És molt gratificant treballar amb persones, encara que a vegades t’emportis a casa una motxilla plena de les seves vides i hagis d’aprendre a separar. Ja fa molt temps que un altre educador social em va dir la següent frase: “com a professionals posem pedretes, eines i capacitats a les butxaques de les persones, perquè puguin treure-les i fer-les servir quan les necessitin”. Una paraula, una manera de fer o fins i tot la forma d’escoltar poden fer que l’altre reaccioni, i això és el més gratificant d’aquesta professió. M’agrada molt la feina que estic fent ara, i penso que quan treballes en l’atenció directa i l’acompanyament a les persones no importa el recurs o el servei des del qual ho facis, si no la manera com ho facis. Gaudeixo molt d’aquesta relació d’ajuda que s’estableix amb les persones, que crec que s’ha de basar en l’acceptació incondicional de l’altre, per després poder acompanyar-lo des d’aquesta posició en els seus processos vitals amb les seves decisions i amb les seves pròpies eines.
En aquests moments també ets formadora de l’Aprenem Pas a Pas, oi?
Sí, i la veritat és que estic molt contenta perquè això em permet estar més implicada amb la Cooperativa. L’Aprenem Pas a Pas el formen un conjunt de tallers dirigits a persones sòcies que ja han fet l’itinerari formatiu per a incorporar-se a la Cooperativa però que volen aprendre una miqueta més sobre Suara. La formació està configurada per quatre tallers: Planificació Estratègica, Comunicació, Finances i Participació i Model de Governança, que és en el qual jo participo com a formadora. La formació, a través d’un llenguatge senzill i comprensible, permet transmetre a les persones sòcies com són el model de finances o de governança que caracteritza Suara, així com els processos de decisió dins la Cooperativa. La veritat és que m’encanta això d’ensenyar als altres!
Per què creus que t’agrada tant?
Quan era jove volia ser mestra però no va poder ser, i aquesta ha estat una molt bona forma de reinventar-me. Ensenyar no és res més proper que el fet de mostrar la teva pròpia experiència, i explicar les situacions en les quals t’has trobat al llarg del teu recorregut professional i personal. A Suara, mentre treballava al Centre Obert Torre Baró com a educadora, em va sorgir l’oportunitat de fer de formadora, primer a uns cursos de treballadora familiar i després dins de la cooperativa de segon grau Connecta, creada per Suara Cooperativa i Escola Sant Gervasi. La meva feina consistia a fer formacions a les àrees de promoció econòmica de diferents localitats, relatives a l’atenció sociosanitària a domicili o en institucions. A moltes de les treballadores familiars que ara són sòcies les vam formar nosaltres! Gaudeixo molt com a formadora, i amb l’Aprenem Pas a Pas se m’ha obert una nova oportunitat per poder fer-ho.
Vas néixer a Sevilla, però amb 13 anys vas venir a viure a Catalunya. Com recordes aquest moment?
La infància a Sevilla va ser molt bonica. Jo vivia en un barri del centre, i recordo com passàvem els estius al carrer. El meu pare va haver d’anar a treballar a Barcelona, i aleshores tota la família ens vam haver de traslladar amb ell. Jo tenia 13 anys quan vam migrar cap a Catalunya, i recordo perfectament la primera sensació que vaig tenir quan l’autocar entrava per Hospitalet de Llobregat. Vaig pensar que Barcelona era molt grisa! Aquell primer estiu a la ciutat va ser horrible, perquè ho havia deixat tot enrere. Però després, un cop vaig començar l’escola i vaig conèixer noves amigues, m’hi vaig anar adaptant. Sevilla és la meva infància, però em considero catalana. He viscut gairebé tota la vida a Santa Coloma de Gramenet, i hi estic molt arrelada.
La teva vida social també està molt vinculada a aquesta ciutat.
Sempre m’ha agradat la participació ciutadana, i Santa Coloma és una ciutat on la gent s’implica molt, compta amb molts moviments socials. Hi viu molta gent i hi pots trobar molta diversitat cultural, perquè també hi ha molta immigració. A Santa Coloma hi ha una realitat molt complicada i difícil, és una de les ciutats de l’àrea metropolitana amb la renda per càpita més baixa. Hi ha molta pobresa i situacions molt complicades, i per això és important que cadascú posi el seu granet de sorra per aconseguir canvis.
I tu has decidit posar-lo des de la vessant política.
Sóc regidora d’un moviment polític municipalista que es diu Som Gramenet, que està a l’oposició de l’ajuntament. Vaig decidir implicar-me en aquest aspecte perquè vaig considerar que era una forma de poder participar en la ciutat. El partit el formem veïns de Santa Coloma de Gramenet, i cada dos anys fem relleu de càrrecs perquè tothom hi pugui tenir accés. Jo em vaig incorporar al partit el 2015, però no vaig començar com a regidora fins a l’any 2017. I ara aquest mes de maig es tornarà a renovar l’equip i entraran a formar-ne part altres persones. Ara mateix el partit compta amb sis regidors a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, som el primer grup de l’oposició, però només una de les persones que formen l’equip està alliberada com a portaveu del grup, i també comptem amb una persona que porta els temes de Comunicació. La resta de persones hem compaginat la regidoria amb les nostres feines habituals. Tenim una publicació mensual que es diu SOMRIU, i a dins de la revista hi ha una secció d’entrevistes on tenim converses amb persones rellevants de la ciutat. A vegades m’encarrego jo de fer aquesta entrevista!
Ets una persona amb molta empenta!
Em veig una persona atrevida i espontània, no tinc por de les coses, i si en tinc, intento solucionar-la. He tingut una vida molt fàcil i feliç, i això també et fa ser com ets. Potser altres persones no han tingut tantes facilitats, però crec que la resiliència i l’estabilitat emocional que tots portem a dins és indispensable per aconseguir aquesta felicitat. A tots ens passen coses a la vida, però és fonamental acceptar cada situació i aprendre’n per poder continuar endavant. I penso que l’edat també t’ajuda a relativitzar i entendre quines són les coses importants a la vida. Amb el temps m’he tornat una persona implicada amb les coses que m’agraden. I penso sincerament que de cada persona amb la qual et relaciones pots emportar-te moltes coses. Sempre s’aprèn. La comunicació, al cap i a la fi, és la base de qualsevol equip, tant a la feina com a la vida personal. I parlar és la millor forma per resoldre els problemes.
