[Texto en catalán]
ALBERT SERRANO. Soci de Suara Cooperativa
L’Albert Serrano, soci de Suara i educador social del CRAE Fluvià des de fa 15 anys, va experimentar com canviava el rumb de la seva vida amb el naixement del seu fill. Aquesta experiència li va fer veure que volia educar-lo fora de l’exigència a la qual ja per si mateixa ens exposa la nostra societat, envoltada, en molts casos, de frustracions, sentiments de fracàs i grans necessitats de perfeccionisme. A més a més de construir la seva escola, l’Albert va descobrir en el ioga i la meditació la combinació perfecta per gaudir al màxim de cadascun dels moments de la vida. Prestant-se atenció plena a si mateix i al que feia en cada moment, va obrir el centre de ioga Nírmala, i avui dia, com a director i professor, ensenya a la gent a aprendre a encaixar el cos, les emocions i els pensaments. Voleu conèixer la seva història de vida?
Com vas arribar a Suara?
Vaig començar a treballar a Suara arran del naixement del meu fill. Em vaig proposar tornar a estudiar, i tot just era el primer any que es podia fer la carrera d’Educació Social a distància, que em permetia combinar bé la meva vida personal i professional. Un dels treballs que em van encarregar durant els primers anys d’estudi tenia per objectiu veure com funciona un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Vaig fer el treball a Escaler, i de seguida vaig veure que era un àmbit que m’interessava molt. Durant el segon any de carrera em van contractar per treballar allà, i ara al març ja farà 15 anys que sóc educador social del CRAE Fluvià.
La paternitat et va canviar la vida!
La veritat és que tenir al meu fill va ser un canvi de 180 graus. Arran del seu naixement, vaig conèixer altres pares amb fills d’un i dos anys, que no acabaven d’estar conformes amb el sistema educatiu que hi havia aleshores. Vam començar a treballar per un altre tipus d’educació, i vam decidir construir la nostra pròpia escola, La Llavor, sota la metodologia Waldorf.
En què consisteix aquesta metodologia?
La metodologia Waldorf té moltíssimes variants, però sobretot segueix molt el ritme de cada nen. Aquesta metodologia, en nens d’edats compreses entre els 2 i els 5 anys, no dóna tanta importància als estudis intel·lectuals o al fet de, per exemple, aprendre a llegir obligatòriament amb tres anys. El que interessa és que els nens visquin, que juguin, que s’expressin i que pintin. La ubicació en la qual vam construir l’escola, a la Garrotxa, era preciosa, ja que estava a tres quilòmetres d’Olot, enmig del camp, completament envoltada de natura i amb vistes al Puigsacalm. Vam començar amb només tres nens, i al final vam arribar a ser quasi seixanta, entre ells el meu fill, que va formar part de la primera promoció i va estudiar allà fins a 5è de primària.
La teva feina sempre ha estat vinculada al món de la infància i l’adolescència. Ser educador social era la teva vocació?
La veritat és que aquesta decisió va anar sobre la marxa, però és cert que la meva trajectòria professional i personal sempre ha estat dedicada a aquest àmbit, fent voluntariats i colònies d’estiu amb els nens. La figura de l’educador social a dins d’un CRAE, però, contempla moltes altres funcions. En el meu cas, treballant en torn nocturn, haig de responsabilitzar-me d’acompanyar els nens abans d’anar a dormir, despertar-los al matí i donar-los l’esmorzar, cuidar que portin tot el material per anar a l’escola o, per exemple, ajudar-los amb els deures.
Les circumstàncies de cada infant deuen ser molt diferents.
Molts dels nens que arriben al CRAE ho fan després d’haver viscut situacions personals i familiars complicades, i cada vegada més arriben al centre nens a partir dels 12 anys. Es tracta d’una franja d’edat que, per si mateixa, també resulta molt difícil. Les supervisions d’equip són necessàries, haurien de ser constants, per tal de poder aflorar tots els sentiments que envaeixen als educadors durant la seva feina. Treballar en un CRAE no és fàcil, perquè reps les emocions de tots els nens, les seves carències i dificultats, les seves frustracions. Psicològicament parlant, has de fer un treball personal molt fort per mantenir sempre alta l’autoestima, ja que has de ser capaç de poder sostenir les emocions dels 12 nens que estan al teu càrrec.
Paral·lelament a la feina d’educador social al CRAE, el ioga és avui dia una de les teves passions.
El ioga va arribar a la meva vida, me’l vaig trobar, i si no el practico diàriament el trobo molt a faltar! A Olot estava vivint a un pis on es practicava ioga, i quan la gent que hi vivia va marxar, el centre de ioga va quedar per a mi. Avui dia la meva companya i jo som els directors del centre, que es diu Nírmala, i a més a més del ioga organitzem altres activitats com cursos d’autoconeixement, arts marcials, meditació amb bols de quars i altres teràpies.
Quins són els principals beneficis del ioga?
El ioga aporta un benefici físic a la persona, ajudant a millorar aspectes com els dolors musculars, els problemes d’articulacions i les contractures. La gent que practica ioga experimenta com aquests mals van desapareixent només amb l’exercici d’estirar el cos. Aprendre a respirar, que és un altre dels beneficis del ioga, ajuda a relaxar el cos i el sistema nerviós, i en aquest sentit es converteix en una pràctica molt profitosa. Els cinc principis del ioga serien el físic, la respiració, la relaxació, l’alimentació i el pensament positiu. Però amb el tema de la ment ja es torna tot molt més complicat, perquè la ment està acostumada a anar on ella vol, no la dirigim nosaltres, i en el moment en el qual hem de portar la ment cap al cos, cap a l’aquí i l’ara, ens costa molt.
Tenim massa pensaments al cap?
Sí, és el principal motiu d’estrès de la nostra societat, perquè ens fa estar dissociats: el cos va cap a una banda, les emocions cap a una altra i el pensament no està en el moment present. Aquest fet és la base de l’estrès, ja que moltes vegades no sabem ni el que sentim ni el que volem ni on està el nostre pensament. A més a més, tenim tendència a acumular molt de passat i a deixar moltes situacions sense solucionar, i això provoca que el subconscient es vagi carregant i vagi agafant pes. També tenim tendència a projectar-nos cap al futur, fet que moltes vegades genera angoixa i frustració perquè fantasiem amb situacions que no són reals. I aquesta angoixa és el que no deixa avançar a la persona cap a estats de consciència més elevats i creatius. Prestar-se atenció a un mateix i al que estàs fent en tot moment és el fonament del ioga, i aquesta seria també la filosofia que s’aplica des del mindfulness.
En què consisteix el ‘mindfulness’?
Mindfulness vol dir atenció plena. El que intentem és posar atenció plena en tots els actes de la nostra vida. I a partir d’aquí, aprendre. Tots els treballs que ens permeten poder relaxar la ment i portar-la cap al moment present són molt difícils, i es necessiten anys d’entrenament perquè la ment vagi en aquesta direcció, allà on li toca anar.
Com s’aconsegueix això?
El factor més important per millorar aquesta dissociació és l’observació. Tant la meditació com el mindfulness recomanen aturar-se un moment, sentir la nostra respiració i ubicar-se de nou. Sabem com estem? Sabem on estem? Donar resposta a aquestes qüestions és molt important, acceptant el moment i la situació que estem vivint. Moltes vegades el patiment es produeix perquè estem a un lloc però la nostra ment està a un altre, i la nostra quantitat de patiment es mesura amb la distància que hi ha entre el que ens toca viure i el que ens agradaria viure. Quan t’adones que et passes tot el dia pensant i que no estàs en el moment present és quan es produeix la frustració.
Els sentiments de culpa i fracàs, són un problema de la nostra societat?
La frustració i la culpa són els mals de la nostra vida. Estem en una societat molt perfeccionista, en la qual se’ns exigeix molt, i hi ha una gran quantitat de gent que s’abat per pensar que no està a l’altura, que no és prou competent o que està fent les coses malament. Ens han educat des de l’exigència. A l’escola, per exemple, sempre ens han posat nota a tot allò que fèiem, dividint allò que estava aprovat d’allò que estava suspès; fent la separació d’allò que estava bé i del que estava malament, del que era correcte i del que no. Crec que, avui dia, la major part de la gent està traumatitzada per les exigències de l’escola, la feina, els pares i l’entorn en general. Si fas les coses bé, tens premi; si fas les coses malament o t’equivoques, el que obtens és un càstig. Penso que estem educant molt en aquest sentit, quan l’equivocació en aquests mons no existeix, sempre són experiències i n’hem d’aprendre d’aquestes.
Aquest és el missatge que es dóna des de les classes de ioga?
A les classes de ioga, el que diem constantment és que, quan apareixen aquests pensaments i la ment marxa, l’hem de fer tornar. Jo mateix intento posar-ho en pràctica cada dia. La pràctica del ioga s’està expandint molt, i crec que ho farà molt més. Fins i tot les empreses estan veient que, si afavoreixen la pràctica del ioga entre les seves persones treballadores, aquestes tenen la ment molt més tranquil·la i són més eficients. I no necessàriament faig referència al ioga, sinó també a ensenyar a les persones a estirar, a respirar o a agafar pes sense fer-se mal. S’està parlant ja del fet que les empreses incorporin a la seva estructura un departament de benestar i salut, i crec que aquesta implementació faria que les persones treballadores se sentissin més tranquil·les. La gent necessita sentir-se molt escoltada, per tal d’evitar tota aquella exigència aliena i pròpia; sentir que et tenen en compte i et valoren a la feina també és molt positiu.
Quina valoració fas d’aquests 15 anys de treball al CRAE?
Aquesta etapa m’ha aportat un creixement personal molt gran. He pogut treballar psicològicament moltes pors, inseguretats, sentiments de culpa i faltes d’autoestima. A mesura que he anat treballant he crescut com a persona, amb molta més seguretat i confiança en mi mateix. Tot i que hi ha hagut moments molt durs, d’aquells en els que et sents incapaç i penses que potser no te’n sortiràs, ha estat una experiència meravellosa, i espero que ho continuï sent durant molt temps. Cada vegada estic més content de formar part de Suara, perquè aquesta Cooperativa m’ha fet veure que tot és possible, que les coses es poden fer i que hi ha voluntat de fer-les.