[Texto en catalán]
Com hem d’acompanyar una persona en el procés de tornada a la feina després d’una malaltia greu? Quin rol juga l’empresa? Quines adaptacions del lloc de treball i acompanyament cal fer per facilitar el retorn? Són algunes preguntes que ens fem coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer, que es commemora el 4 de febrer, i vinculat a la jornada “Reinserció laboral i càncer de mama, un tema a debat” organitzada per la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) i Factor Humà a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona a finals de 2015. Des de Suara vam tenir l’oportunitat de compartir la jornada, que combinava ponències de professionals amb testimonis d’una realitat molt propera.
La jornada pretenia posar sobre la taula com es tracta aquest tema a les empreses i al món laboral, quines han de ser les bones pràctiques a divulgar, quines respostes s’estan donant, quines dificultats sorgeixen i quines millores caldria demanar a les institucions.
El resultat va ser molt interessant pel tema a tractar, pel contingut de les aportacions dels diferents ponents (que ens han proporcionat estratègies de millora organitzatives i eines per aconseguir-ho), pel relat de les experiències colpidores dels testimonis i per la sensibilitat que ens ha transmès. Com acompanyem aquests processos de malaltia greu? Com estem fent l’acollida a la persona quan retorna al món laboral després de la malaltia?
Segons l’estudi, hi ha tres eixos fonamentals que configuren la relació de les persones amb el seu món laboral després de la malaltia:
- La persona i la seva vivència de la malaltia: la resposta emocional i el significat que li dóna a allò què li ha passat.
- La vivència de la feina: el significat que la feina i el rol laboral tenia per a la persona abans d’emmalaltir.
- La percepció mental del sistema de treball: la idea que es té en la ment del que és i el que ha de fer l’empresa o el sistema on es desenvolupa la feina. I com afrontar aquesta realitat laboral.
L’experiència del retorn a l’àmbit laboral és determinada per com s’afronta la malaltia. Aquestes vivències interactuen també amb l’entorn: la família, la realitat del món laboral i el rol de les institucions socials i sanitàries. La combinació d’aquests factors dibuixa un escenari o un altre de reincorporació laboral.
Des de Suara Cooperativa duem a terme intervencions dirigides a acompanyar i atendre les necessitats sorgides d’una situació de malaltia greu i/o posterior incorporació al treball. Les nostres accions es fan des dels valors que ens avalen i que ens acompanyen. És important comptar amb un protocol d’intervenció al respecte, que unifiqui criteris que ens permetin conèixer i comprendre, i alhora poder acompanyar en un procés de malaltia greu i molt sovint complicat.
El nostre rol ha de permetre:
- Ajudar a les persones a reconèixer i elaborar allò que la malaltia els ha representat, quin és el sentit de la feina a la seva vida i qui paper té la seva comprensió del sistema laboral.
- Orientar sobre els recursos en l’àmbit laboral i en l’àmbit social per donar suport a la reintegració laboral.
- Identificar situacions millorables en els entorns (laboral i social) i organitzar-se per intervenir de manera efectiva en la millora d’aquest entorn.
A les jornades vam escoltar un testimoni colpidor que deia “la malaltia m’ofereix oportunitats”. Seria una bona frase per encetar el debat, començant per plantejar que no totes les persones que han passat per aquesta experiència compartirien aquesta opinió. Perquè precisament parlem d’això: de percepcions de diferents realitats. Hem de trobar un missatge comú i còmode per a totes les persones. I acompanyar a totes aquelles persones que, arran de la seva malaltia, han hagut d’acceptar la seva nova situació i afrontar el retorn a l’àmbit laboral cercant nous reptes professionals.
Montse Miró Guix. Treballadora social a Suara (*)
(*) Aquest article s’ha elaborat conjuntament amb les aportacions de Montse Miró i Isabel Casado.
